La Blanc

'A cop calent escrius això que escrius, i vius, i creixes'. M. Martí i Pol. Filosofia i coses meves.

[Nuno Crato @CratoNuno]

Absolutely! This is the PISA paradox: designed to assess competences, it reveals that training students in applied problem-solving falls short, while building deep knowledge leads to good results

[Isabel Castro @IsabelcastroG]

Ho veieu? Ho voleu més clar. Ni vulnerables i llogateres. El que volen de debò és que, sobretot els catalans, correu a vendre-us ho tot. Necessiten prendre l’últim bastió de control que ens resta. La propietat sobre el país.

[Mikel I. Sanz 🇵🇲🇪🇺 @miksama_]

Es alucinante cómo se normalizan y aplauden los dogwhistle de la extrema izquierda a los suyos, con llamamientos implícitos a la violencia contra opositores, con especial énfasis en contra de los opositores catalanes.

Esta gente es un peligro para la democracia.

[Diana Coromines @dianacoromines]

Sanchis: La guerra del 36 no va esclatar només per Catalunya.
Cutillas: Ah, perdoni!
Sanchis: O vostè creu que sí?
Cutillas: Ah no? Va ser per Lorca? Home, per favor...

Això és clau i és l'actitud que ens farà lliures.
https://t.co/clBKG0wU5T

[234.cat @234noticies]

Esquerra Republicana està plantejant fer un rebranding i passar a dir-se "PSC Atlètic"

[Alexandre Lefebvre @alex_usyd]

Holy smokes! Philosophy enrolments at Sydney Uni are popping off.

Our core 1st year subject, PHIL1011: Reality, Ethics and Beauty, has 705 enrolments. First-year Logic has 424.

Who knows why, but I’d like to think that in an age of distraction and AI, philosophy is back.

[Esteve Rodríguez @CopasLuis]

PISA: ¿Y si el problema es el método con el que enseñamos?🤔
Tal vez el problema sea la hegemonía del constructivismo y la falta de instrucción directa en las aulas.
Qué nos revelan la neurociencia y las potencias educativas que lideran el podio global.
https://t.co/Ze5D32Zuuu

[La Blanc @lablanc00]

Quants anys perduts per descobrir una obvietat!! 😤 Algú n'ha fet negoci.

[Ismael Sanz @sanz_ismael]

The New York Times: No puedes “gamificar” una educación real.
La obsesión por hacer que aprender sea siempre “divertido” ha llevado a llenar las aulas de pantallas, juegos y estímulos rápidos. Pero educar no es entretener: es exigir atención, esfuerzo y pensamiento profundo.
La tecnología debe ser una herramienta complementaria, no el centro del aprendizaje. https://t.co/ar0gPMtXkh

[Guillem Dels Comptesclars @Comptesclares]

0/
Ahir vam veure aquesta notícia a @3CatInfo

I ens vam quedar gelats, petrificats, de pasta de boniato.

No nomès perquè Catalunya és el país que menys inverteix en educació (només estan pitjor la Bulgària de l’Stoitxkov i la Grècia del rescat), sinó perquè invertim menys que la mitjana espanyola.

I la notícia, en lloc d’aprofundir en aquesta dada demencial, ens va voler comparar amb Luxemburg. WTF????

Per què no es va centrar amb el que salta a la vista, que Espanya inverteix més que nosaltres?

La pregunta que haurien d’haver explicat els nostres mitjans públics, és per què diantre Espanya ens passa la mà per la cara.

[FossasJosep @Rosell_Advocat]

És una de les “tècniques” d’enginyeria social que fan servir els globalistes. Els rics no paguen succesions, ja han deferit l’herència via societats. Els pobres obviament no hereten. És tracta de que el pis de la tieta Remei el compri Florentino Pérez. Defensar l’impost de succesions essent colònia espanyola és propi d’idiotes i/o col·laboracionistes. Tu ets ambdues coses. Tots els catalans hauríem d' estar contra impost de patrimoni i Successions independentment de la nostre ideologia, desde el moment que es un impost que nomes paguem els catalans. Qui els defensi no ho fa per ideologia ho fa per col·laboracionisme o per imbecilitat.

[Antonio Delgado @adelgado]

Buenos días. El jefe de ciencia de alineación de Anthropic contesta esto al mensaje de un científico de la empresa que acaba de dimitir. La industria ha perdido el control en el desarrollo de la IA. Piensan que nos puede matar a todos, pero son incapaces de parar.

[La Blanc @lablanc00]

Anem apanyats

[Jacob Coxon @hilbertspaess]

Do not underestimate the power of this technology. These will soon be superhuman systems that can hack anything, revolutionize any field overnight, and acquire real power and resources. We have all witnessed the progress in each of these domains, and progress is not slowing.

[La Blanc @lablanc00]

As it is

[John Cleese @JohnCleese]

I am Islamosceptic, not Islamophobic

Unfortunately, some Muslims cannot tolerate any form of criticism, even from someone who has made many jokes about Christianity

Nobody ever called me Christophobic after Life of Brian !

[Ada Klein Fortuny @adakleinFortuny]

A la xarxa hi ha milions de dades explotables però presentades pels organismes públics en excells poc digeribles. Avui he estat xafardejant sobre les llistes d’espera sanitàries gràcies a aquesta web que ho ha recopilat i ne fa gràfics i comparacions:
https://t.co/WXI6wrTQgo

[Masih Alinejad @AlinejadMasih]

To those who say "it's her choice" I used to say the same thing about my own Hijab.

I was covered head to toe. Even on the beach. Even with my male relatives. And when people challenged me, I said: this is my choice. You know why? Because the other option was burning in hell, hung by my hair for eternity. That's what they taught me since childhood.

Yes, let me repeat it for you to just understand about our version of “freedom of choice.” I grew up in an Islamist culture that gave me two options. Cover yourself and go to heaven. Or don't cover, and be hanged by your hair and burned in hell.

Like when someone puts a gun to your head and says "you can go left or right", technically, yes, that's a choice.

I picked heaven. I called it freedom. And I believed it, because that's what happens when fear is all you've ever known.

And if you think I shouldn't be telling you my story, I don't care. I really, genuinely, from the bottom of my heart, don't care. The women still living under that "choice"? I care about them.
#LetUsTalk

[Guillem Dels Comptesclars @Comptesclares]

1/
🥛🥛🥛
Avui estic de moltíssima mala llet.

Les competències educatives dels nostres fills són l'única matèria primera que té aquest país. No tenim petroli: tenim escoles.

I l'únic mirall extern que ens diu si eduquem bé o malament es diu PISA.

Aquest any, Catalunya no tindrà mirall. L'hem trencat nosaltres. Millor dit, El GOVERN DE TOTHOM.

Obro fil. 🧵

[Guillem Dels Comptesclars @Comptesclares]

Avui he decidit que parlaré amb lo meu dialecte, de quan Catalunya era gran i plena, no com ara, que és petita i buida (bé mos la buiden los de Madrid i los d’aquí a base de subvencions a amics i saludats).

Arrimeu-vos, que vos contaré un conte. I no és pas un conte per fer dormir a la mainada: és un conte per despertar los grans.

A l'escola os van ensenyar que l'energia ni es cree ni es destruïx, només es transforme. Mentida podrida. La llei sencera fa aixís: l'energia ni es cree ni es destruïx, NOMÉS ES MONETITZE. I ara mateix, an aquest país nostre, s'està dibuixant lo paper que decidirà qui la monetitze, qui s’endú lo farcellet amb els doblers.

La segona llei de la termodinàmica també hi surt, en aquest conte (la llei de l'entropia), però aqueixa mos la guardem per al final, com los bons postres.

Diu que una vegada ere un país que necessitave un mapa del tresor. Lo mapa es diu PLATER i és lo paper més important de la Generalitat que defineix com fer créixer les energies renovables (molins i coses d’aquestes que tan bonics són per los paisatges).

És lo paper més important que s'ha dibuixat mai an aquesta terra: decidix a on aniran los molins i les plaques solars que mos falten (48.000 megawatts que hauran d'anar "sí o sí" a sòl no urbanitzat, un 1,2% de tot lo territori, amb quota per a cada poble). Heu llegit bé: el 1,2% de tot lo territori nacional, està a subhasta.

Cada ratlla d'aquest mapa farà rics uns trossos i en condemnarà uns altres. Per milions. I ara mateix és a informació pública: teniu fins al 30 de juliol (nou dies) per dir-hi la vostra. Que no ho sabíau? Exacte. D'això va lo conte.

I qui l'ha dibuixat, lo mapa, i per quantes perres? Ho ham buscat al nostre registre: 17 contractes de l'ICAEN, 407.010 euros. Lo document que mourà més fortunes de tot lo pressupost ha costat menys que un pis a l'Eixample.

I a dins del sarró, una perla: l'encàrrec jurídic de 89.664 euros diu, lletra per lletra, "elaborar les propostes de modificació del marc normatiu vigent". Traduït al cristià: les normes energètiques del país les escriu una SL. Després los diputats aixecaran la mà, però lo destí ja està segellat.

A aquest conte hi ha dos germans que dormen a la mateixa habitació. L'un dibuixe lo mapa del tresor: és l'ICAEN (Institut Català de la Energia). L'altre compra terrenys i construeix: es diu L'Energètica, l'empresa pública de renovables, nascuda fa dos anys i amb 186,8 milions a la butxaca per al 2026 per comprar i construir parcs (o sigui, per treballar damont del mapa que fa son germà). Tots dos mengen a taula del mateix departament, el de territori, el de la Paneque.

Ahir precisament la consellera va sortir corrents per dir que això de separar lo territori de les renovales del seu deparatament, ni parlar-ne. Deu ser que l’interesa especialment que les coses vagin juntes.

I aquí ve lo tomb del conte, la troballa que no buscàvem. Vam anar a mirar aquestes compres de terreno al registre públic de contractes. No hi són. No per cap trampa: perquè comprar un parc solar és una compravenda mercantil, no un contracte públic, i les compravendes no passen per cap registre que dengú pugue consultar. Milions de perres públiques circulant per una porta sense càmera.

Vos sone, lo truc? A natros ésclar que mos sone: és lo tercer que documentem en una setmana (los concerts de la DGAIA, 788,75 milions que no surten enlloc; entitats que cobren lo 96,5% de les seues perres per canals invisibles; i ara això). Lo diner menut quede apuntat. Lo gros passe per darrere de casa. Sempre legal. Sempre a les fosques.

I qui va vendre lo primer parc a l'empresa pública? Prime Rubau Energy, filla del grup Rubau, la constructora gironina que acumule (només amb dues de les seues societats) 148,3 milions en obra pública al nostre registre. Tot guanyat a concurs, res a dit, i lo nostre detector de conflictes en surt net. Que consti.

Però mireu com es complix la llei del començament: l'asfalt ni es cree ni es destruïx (es transforme en fotovoltaica). La finestreta de cobrar és la mateixa. Només es monetitze.

I ara sí, los postres: la segona llei, la de debò. En un sistema tancat, l'entropia sempre creix. Lo desordre no necessite que dengú el faci: n'hi ha prou que dengú hi treballe en contra. L'energia es monetitze sola. La foscor creix sola. L'única cosa d'aquest món que no ve mai sola és la transparència: s'ha de fabricar cada dia, a mà, com lo pa.

Natres som la fàbrica de la transparència. Mireu al visor públic quina quota li toque al vostre poble abans del 30 de juliol i qui se queda les terres (i qui les ven). I quan lo mapa s'aprovi al gener i comencen a ploure milions damunt de les zones aptes, natres ja tindrem la foto del "abans" per comparar-la amb lo "després".

Vet aquí un gat, vet aquí un gos (però aquest conte, companys, encara no s'ha acabat). L'essencial é invisible als ulls. Però no als datasets. 📊 https://t.co/RGJHYWgkwg

Si vos agrada el que fem, ajudeu-nos: https://t.co/PVLkbvXAVf

[La Blanc @lablanc00]

@gebelque Perquè el motiu és un altre. No comunicar els Països Catalans entre sí i amb Europa forma part del 'atado y bien atado'. Passa que ara ja peten les costures...

[La Blanc @lablanc00]

@naciodigital Una esquerra que sempre prioritza l'eix ideològic al nacional no pot ser mai independentista. Son l'escut de l'invasor.

[Brahim Yaabed✍️ @Byaabed]

Bon dimecres tingueu.
Avui comparteixo amb tots vosaltres unes reflexions amb molta ràbia. Tot i que em considero, el meu entorn també, una persona moderada i pacífica, això d'ahir del @parlamentcat m’ha tret de polleguera.
El que ha passat ahir al @parlamentcat de Catalunya és una escena que revela la decadència d’un sistema polític que ja no sap sostenir-se sense recórrer a la por, a la manipulació i a la repressió interna. La voluntat de sancionar la @orriolsderipoll no era un gest disciplinari: era el primer pas d’una operació destinada a il·legalitzar @CatalunyaAC per la porta del darrere. Una operació concebuda amb la mateixa lògica que va destruir la carrera política de la MHP @LauraBorras, utilitzant les institucions com a arma per eliminar adversaris incòmodes.
Només la intervenció dels lletrats ha impedit que el @parlamentcat consumés una barbaritat que hauria deixat la cambra en una posició indigna. Els partits processistes -@JuntsXCat, @Esquerra_ERC, @cupnacional, juntament amb @SomComuns i PSOE @socialistes_cat- estaven disposats a fer exactament allò que havien denunciat quan l’Estat espanyol els perseguia: utilitzar el poder institucional per silenciar una veu política. Avui, però, la repressió no venia de Madrid; venia de dins. Venia dels mateixos que un dia van proclamar que defensarien la pluralitat del país.
L’assetjament que pateix la Sílvia Orriols és evident i sostingut. El president del Parlament, @joseprull Rull, ha convertit la presidència en un instrument de pressió constant, en una mena de vigilància ideològica que recorda massa els mecanismes que Catalunya ha patit des de fora. La diferència és que ara la pressió l’exerceixen aquells que un dia van ser símbols de resistència i que avui actuen com guardians d’un ordre polític que els ha domesticat.
El baròmetre del CEO ha estat el detonant de la maniobra. Els partits processistes han vist reflectida una veritat que no volen acceptar: el país s’està movent, la ciutadania ja no compra els relats de resignació, i l’independentisme no és patrimoni de cap partit. Davant d’això, han reaccionat amb pànic. No han buscat convèncer; han buscat eliminar. No han buscat debatre; han buscat silenciar.
La raó és tan crua com simple: molts diputats saben que el seu temps s’acaba. Saben que la política els ha garantit una vida còmoda, un sou generós i una rutina sense riscos. Saben que, si el país canvia, ells perdran la cadira, el despatx, la influència i la tranquil·litat familiar. I per evitar-ho, han estat disposats a fer allò que sempre havien condemnat: utilitzar les institucions per preservar privilegis personals.
La maniobra contra Orriols no era un fet aïllat: era un símptoma d’un sistema que ja no sap escoltar, que ja no sap llegir el país, que ja no sap què vol dir defensar Catalunya. Quan un Parlament està disposat a silenciar una veu per protegir els seus equilibris interns, ja no és un Parlament: és un aparador. I quan els partits que van patir la repressió estan disposats a exercir-la, ja no són víctimes: són botxins.
Ahir s’ha evitat un atropellament institucional, però el fons del problema continua intacte. Catalunya té una classe política que ha perdut la capacitat d’estar a l’alçada del moment històric. Una classe política que, davant la possibilitat de perdre privilegis, és capaç d’intentar qualsevol maniobra per preservar-los. Una classe política que ha oblidat que la nació no és una cadira, ni un sou, ni un despatx: és un compromís.
El país mereix una política que no tremoli davant la veritat, que no s’agenolli davant la por i que no utilitzi les institucions per protegir interessos personals. Avui han frenat una deriva. Però la pregunta és si els partits processistes estan disposats a frenar la seva pròpia decadència moral. El poble observa. I quan el poble observa, el poble decideix. SALUT!