rous

Hago cosas.

[rous @lady_rousing]

Refugi mental per quan el dia es posa lleig.
#fairypools #skye

[Eloi Planas @eloi_pv]

Les places de medicina de Catalunya han de ser prioritàriament per a catalans. No pot ser que catalans que volen estudiar medicina no puguin fer-ho i que després hàgim d'importar metges no formats amb la qualitat d'aquí i que ens vulneren els drets lingüístics.

[Un Sr de Barcelona @UnSrdeBarcelona]

Les tres grans debilitats polítiques de l'alcalde Jaume Collboni

Si hagués de resumir els tres principals defectes polítics de Jaume Collboni, serien aquests.

La primera és la manca de substància. Vivim en una època en què molts polítics han acabat confonent comunicar amb governar. I probablement ningú representa millor aquesta tendència que Jaume Collboni.

És molt actiu a Instagram, on la política es redueix sovint a fotografies, vídeos curts i missatges molt treballats. En canvi, és pràcticament absent a X, l'espai on les idees es confronten, on les decisions s'han d'argumentar i on els dirigents han de sotmetre's al debat públic.

No és una casualitat. És una manera d'entendre la política. La imatge ha substituït la paraula. El màrqueting ha substituït el projecte. I això porta a una pregunta molt senzilla: quina és la gran transformació que ha impulsat Jaume Collboni a Barcelona?
Quina infraestructura estratègica? Quin canvi de model econòmic? Quin gran projecte metropolità? Quina reforma profunda que pugui explicar-se d'aquí a vint anys?

Costa trobar-ne cap. Hi ha anuncis, inauguracions, esdeveniments (de pago i auto-promoció), campanyes institucionals i molta presència mediàtica. Però la ciutat continua sense una direcció clara. Barcelona sembla gestionar el present mentre renuncia a construir el futur.

La segona debilitat són els pactes contra natura. La política és l'art de pactar. Però també és l'art de ser coherent. Hem vist Collboni governar amb els comuns, negociar amb ERC, buscar el suport del PP i adaptar les seves aliances segons les circumstàncies.
Naturalment, qualsevol govern necessita majories. El problema apareix quan és impossible identificar quin projecte uneix aquests acords.

Quan pots governar pràcticament amb qualsevol, la pregunta inevitable és què defenses exactament? La sensació és que l'objectiu principal no és transformar Barcelona, sinó mantenir-se a l'alcaldia. I aquesta és una diferència enorme.

Els ciutadans poden entendre un pacte difícil si serveix per impulsar un gran projecte de ciutat. El que costa més d'entendre són els pactes que semblen respondre únicament a una lògica de supervivència política.

La tercera debilitat, i la més rellevant al meu parer és l'ombra del "tot s'hi val".

Un líder polític no només ha de ser honest. També ha de transmetre confiança. Les controvèrsies que van envoltar les primàries del PSC a Barcelona, amb denúncies i investigacions sobre presumptes irregularitats en la captació de vots, van deixar una ombra que mai no s'ha acabat d'esvair del tot.

No es tracta tant de responsabilitats jurídiques com d'exemplaritat política. Quan un dirigent aspira a governar la principal ciutat del país, no n'hi ha prou amb complir la llei. També ha d'evitar qualsevol percepció que alimenti la idea que, per arribar al poder, qualsevol mètode és acceptable.

En resum...

Barcelona és una ciutat extraordinària. Amb un potencial econòmic, cultural i científic enorme. Però fa massa temps que viu instal·lada en la gestió del dia a dia.

Necessita un alcalde que tingui una idea clara del futur, que sigui capaç de construir consensos al voltant d'un projecte sòlid i que inspiri confiança tant pel que fa com per la manera com ho fa.

Perquè una ciutat com Barcelona no pot conformar-se amb tenir un bon gestor de la comunicació. Necessita un líder.

✅ Like & RT

[Pere Cullera @Perepera]

Bon dia @SilviaPaneque. Ja sabem quina empresa subcontractada pel teu departament és la responsable de les tasques que han provocat l'incendi de Les Gavarres?
Que tota la culpa no és del treballador, probablement mal format i mal pagat; algú li haurà manat fer-ho, no?

[Anna Navarro i Descals (Schlegel) @NavarroDescals]

Més que “col.laboren” en diríem “salven la terra” o “arrisquen la vida”… sort dels pagesos.

[La Pero, do not atabalate me @LaPeronel_la]

Responsabilitat subsidiària de l'empresa.
Recordareu els focs devastadors de 2021 a Califòrnia.
L'elèctrica responsable, PG&E, va arribar a acords de compensació de danys per valor de DESENES DE MILERS DE MILIONS de dòlars.
La van portar a la fallida.
Aquí? Res.

[Aleix Salvans @aleixsalvans]

Una institució pública licita el manteniment d'una via.

L'empresa guanyadora fa treballar un operari amb una radial sota un sol que esberla les pedres, cosa prohibida per prevenció d'incendis.

Es cala foc, s'arresta l'operari i ningú no assumeix cap responsabilitat.

[Xavier Martí Torrent @xaviermt]

Malgrat l' #IFBisbalEmpordà, @CapRoigFestival manté la inauguració, mentre que @La_SantaMarket la suspèn.
La diferència no menor és que mentre el primer està dirigit per gent que veu la Costa Brava com un decorat, el propietari del segon hi viu.

[Kim Dorca @Savallsblog]

L'any 1994 era un altre món i jo vivia una altra vida. A l'atur, deprimit i amb una criatura de dos anys, havia hagut de tornar a viure amb la dona i el nano a casa de ma mare. M'havien doblat el lloguer d'un any per l'altre.

Era juliol. Hi havia una onada de calor. A l'interior se superaven els 40 graus, bufava el vent i la humitat havia caigut per sota del 10%. A Camps hi tenia la meva parella, a casa dels meus sogres, a la masia on encara viuen i on aleshores també hi havia passat moltes temporades. El meu fill, que aquell dia era amb mi a Barcelona, hi tenia les seves arrels.

De sobte es va desencadenar l'infern, a menys d'un quilòmetre de casa del sogre. Un incendi que va pujar per la serra de Castelltallat en direcció a Súria i que acabaria connectant amb els grans focs del Berguedà. Més de 45.000 hectàrees cremades. Prop del 20% de la superfície conjunta del Bages i el Berguedà.

Per a mi va ser un xoc emocional immens. El mas on havia gaudit durant sis anys, les esperances dels meus sogres —gent treballadora que havia aconseguit fer realitat el seu somni— i aquell paisatge que sentíem nostre es convertien en cendres. La casa pairal del meu fill, abans envoltada d'arbres, quedava despullada al mig d'un secarral negre.

Recordo perfectament com va impactar en l'opinió pública i en l'ànima dels catalans. Se'ns cremava el país. El passat fugia cel amunt en forma de fum i tothom tenia el cor encongit. Hi va haver un abans i un després.

Avui crema la Bisbal. Diuen que el foc puja cap a Fitor, al cor del Baix Empordà, entre la ciutat dels plats i els testos i la Costa Brava de l'Empordanet. També són indrets on he viscut, jugat, estimat i treballat des que era un marrec fins a l'edat adulta.

Però tinc la sensació que a molta gent tant li fa.

Alguns aprofitaran el foc per atacar el Govern. Altres, les segones residències. N'hi haurà que diran allò de «ja els està bé als pijos que hi tenen la torreta». Uns minimitzaran els danys perquè «només són mil hectàrees». D'altres ens sermonejaran amb el canvi climàtic i ens receptaran alguna versió contemporània del paenitentiam agite.

A mi, senzillament, cada incendi em sap un greu enorme. Pel país. Per la gent. Per la memòria acumulada en cada tros de paisatge.

I encara em sap més greu adonar-me que potser ens hem acostumat a veure cremar el país. Que ja no el sentim nostre. Que s'ha convertit en un decorat llunyà, en unes imatges d'Instagram, en un «like» i una emoticona amb cara de plorar.

Potser el problema no és només que cremin els boscos.

Potser el problema és que se'ns està cremant el vincle emocional amb el país i gairebé ni ens n'adonem.

Despertem, si us plau.

[La Pous @LaPous_]

SI DIUEN NO HI ANEU, NO S HI VA. Encara que fós l únic cap de setmana que tenies plan amb la canalla, com és el meu cas.
Feu el favor, que després ens tenen mania, i amb raó.
I una abraçada immensa per tothom de la zona, i gràcies a la pagesia i bombers ❤️

[Bombers @bomberscat]

#bomberscat recomanem evitar els desplaçaments a la zona costera del Baix Empordà durant el dia d'avui a causa de l'incendi. La descongestió de les carreteres és essencial per garantir una resposta efectiva dels serveis d'emergències.

[Ignasi Sabater Poch @ignasisabater]

Sempre hi ha diners per a la Fórmula 1, la Ryder Cup i macroesdeveniments, però mai prou per als bombers, els agents forestals, els Parcs Naturals i tants altres serveis públics. Les prioritats tenen conseqüències.

[Marta #UErgonya 🎗 @martoneta73]

No vingueu!

[Teatro La Fenice @teatrolafenice]

Nasceva oggi nel 1930 a Berlino Carlos Kleiber, uno dei più preziosi gioielli della direzione d'orchestra, per molti il più grande di tutti. Di fronte a un artista di tale statura, le parole sono superflue: resta solo la musica, alla quale dedicò la vita con assoluta umiltà, come un autentico servitore dell'arte.
La sua eredità non consiste tanto in un vasto repertorio o in una lunga discografia, quanto nell'aver ridefinito il livello di eccellenza interpretativa. Le sue letture di Beethoven, Weber (Carl Maria von), Brahms, Schubert, Richard Strauss e soprattutto di Mozart e dei drammi di Wagner e Verdi sono ancora oggi punti di riferimento per equilibrio, trasparenza, tensione drammatica e attenzione al dettaglio

[Plataforma per la Llengua @llenguacat]

No és la treballadora qui converteix la llengua en un conflicte: és l'empresa Aticco, que reconeix a la carta d'acomiadament que fer servir el català a la feina és una conducta inapropiada. ❌

Si això no és discriminació lingüística, què és?

[Guillem Dels Comptesclars @Comptesclares]

23/ Lliguem-ho tot, que la jugada és senzilla i és LEGAL de cap a peus:

🔹 Decisió pública revaloritza el sòl
🔹 D'una família amb concurs i frau fiscal
🔹 Requalificació feta pel mateix despatx que fa les torres
🔹 Un arquitecte amb tres barrets escrivint-ne les regles
🔹 Un càrrec reciclat d'un fiasco monumental al capdamunt de l'obra
🔹 Capital d'elit que entra amb el benefici ja garantit

[Francesc de Dalmases i Thió @francescd]

Fa molt temps que, en qüestions de circulació, la @rosanesfiguerol em va ensenyar a distingir entre homicidi i accident.

El criminal que ahir fugia de la policia a tota velocitat, que es posà contra direcció i envestí frontalment una parella que estava aturada respectant el llum roig… en cap cas va ser víctima d’un accident. Va perpetrar un homicidi.

El conductor que respectava el semàfor va morir allà mateix i la seva acompanyant es troba en estat greu. Tot el suport i la solidaritat amb la família i els amics de les víctimes.

També hi va morir el criminal.

1. En situacions com aquesta es fa evident la necessitat de tractar de manera diferent els accidents, que n’hi han, dels que no ho són. A nivell judicial, segur, però també a nivell periodístic perquè és evident que en aquestes circumstàncies hem de deixar de parlar d’ ‘accidents’.

2. I prou de parlar de percepcions i d’amparar-se en estadístiques construïdes per amagar la veritat. Cal aturar la deriva que ha convertit en quotidians episodis violents que eren excepcionals a Barcelona.

I el primer pas per canviar la realitat és acceptar-la i deixar de vendre la ficció on estan instal·lats socialistes i comuns a Barcelona.

[Óscar Puente @oscar_puente_]

Mi padre nació en 1939 en un aldea de Lugo, en el sitio Do Mazo, en Sarria. 2 casas. Apenas fue a la escuela. Aprendió Inglés pasados los 50, sin que lo necesitara, simplemente por afán de superación. Que un tipo que quiere ser presidente exhiba este nivel de ignorancia y de indolencia es inconcebible.

[la pinacoteca impossible @PinacotecaLa]

Y si encima una es la “Porte-fenêtre à Collioure” y la otra es “Le Réve” ya es de traca final.
Que cerca está esa puerta de Rothko o de Newmann, de Motherwell o de Reinhardt. Tan solo falta abrirla un poco más.

[La Pero, do not atabalate me @LaPeronel_la]

Que a mi em sembla molt bé que 192 treballadors de l'ajuntament de Barcelona dediquin 4 hores mensuals remunerades a històries del Districte 11/Palestina.
Son 768 hores.
L'administració no en podria dedicar alguna a resoldre això que ens queda més aprop?

[La Pero, do not atabalate me @LaPeronel_la]

La més profunda enhorabona a la Conselleria responsable d'aquests afers i a les entitats del tercer sector que procuraven places d'habitatge a extutelats inexistents.
Un any a una puta furgo.
80 anys.
Prosperitat compartida.