lnavas

[Joan Carles Gallego @joancgallego]

Imprescindible aquests reflexió compromesa de Jaume Funes: ‘Després de la batalla. Tindrem més recursos, però, per a quina escola?’ A @DiariEducacio

Després de la batalla. Tindrem més recursos, però, per a quina escola? https://t.co/UeYtghL09p

[Maria José @majosevn]

Atès a que m’han demanat que parli de la necessitat de criar els fills tots iguals, ho he fet. Disculpeu-me l’extensió.

No. No existeix una criança “igual” per a tots els fills. Allò de que els pares/mares diuen que tracten tots els fills de l mateixa manera, no és veritat, i a més és impossible, i a més no s’ha de fer.

Perquè cada fill és únic, i perquè cada fill arriba en un moment vital diferent dels pares/mares:

• Una edat diferent.
• Un moment vital diferents.
• Una economia diferent.
• Un estrès diferent.
• Una experiència diferent.
• Una relació familiar de parella diferent.

I tot plegat canvia profundament la manera de vincular-se amb cada fill.

A mé, cada fill activa parts diferents dels pares/mares.

Depèn del caràcter del fill, de la sensibilitat, del temperament, de tot allò què desperta en aquell adult i fins i tot de la història emocional del pare o la mare.

Tot això crea relacions diferents, no millors ni pitjors. I és per això que moltes vegades els germans recorden coses diferents de la seva relació amb els pares/mares.

Això és totalment normal.

Un pot recordar més exigència, l’altre més permissivitat, un altre més presència emocional… perquè tots tenen raó. Perquè és així, i cada relació ha estat diferent.

Però diferent no vol dir injust.
Ans el contrari, potser l’injust seria tractar-los a tots iguals sense respectar les diferències.

Perquè estimar igual no significa tractar igual. Significa donar a cada fill el que necessita, no el mateix en quantitat o forma.

Som relació, i cada relació és única.
I com abans entenguem la realitat dels vincles, abans deixarem de perseguir impossibles, i abans entendre’m que cada fill necessita un respecte diferent.

❤️

[Maria José @majosevn]

Hi ha un moment a la vida en què els fills passen a ser els pares dels seus pares.

Quan la mà que un dia et guiava, ara és la que busca el teu suport.

Els més grans es fan molt grans.

I aleshores descobreixes que respectar i cuidar és, potser, la forma més profunda d’estimar.

[Cultura Literal @culturaliteral1]

Gran reflexión.

[Contra el Borrado de la Ciencia @ContraborradoCs]

1/
OnlyFans se presenta como una plataforma de “empoderamiento” donde mujeres “libres” monetizan su imagen. Pero ¿es realmente libertad cuando el cuerpo femenino sigue siendo la mercancía?

Hablemos de lo que hay detrás del relato del empoderamiento sexual. 🧵

[Ignacio Escolar @iescolar]

Nació por gestación subrogada y ahora es activista contra esa práctica: “Las voces de niños y niñas deben estar en el centro” https://t.co/NknDaNHXAY

[ECAS - Entitats Catalanes d'Acció Social @ecasacciosocial]

Donem el nostre suport al comunicat de @FEDAIA sobre les informacions relatives a una xarxa de pederàstia a Barcelona ⬇️

[FEDAIA @FEDAIA]

COMUNICAT

RESPECTE LES INFORMACIONS RELATIVES A UNA XARXA DE PEDERÀSTIA A BARCELONA

#FEDAIA

[lnavas @lnavas7]

Un asesinato que destapa la precariedad en los servicios sociales https://t.co/SmXPpi0Mfa

[Marcos lechet @MLechet]

Soy una persona sorda, y aunque tengo implantes cocleares, hay momentos en los que el mundo me empuja a un rincón donde no quiero estar. En los grupos, cuando intento participar, pongo toda mi atención, todo mi esfuerzo, pero no logro escuchar. Las voces se mezclan, se pierden, y con ellas se va mi lugar en la conversación. No es solo que no oiga, es que me excluyen sin quererlo, como si mi presencia no contara. Y lo que más me duele, lo que se clava como un cuchillo, es que ni siquiera me miran a la cara. Es como si no existiera, como si fuera un mueble más en la habitación, parte del decorado.
Me duele porque sé que puedo hablar, razonar, debatir, o simplemente asentir y hacerte sentir escuchado. Solo necesito que me hables despacio, que me mires, que me des una oportunidad. Yo lo hago por ti: te escucho cuando te tengo enfrente, me esfuerzo por entenderte. Pero tú no haces lo mismo por mí, y esa indiferencia quema. No es solo mi sordera lo que me aparta, es tu falta de ganas de incluirme. Y aun así, sigo aquí, queriendo ser parte, aunque a veces sienta que no me ven.

[Amaral @amaraloficial]

Ya podéis escuchar “Ahí Estás” 🤍

https://t.co/aUalhxrqIu

[Quim Masferrer @QuimMasferrer]

Molts ànims, família ❤️

https://t.co/DoiZCLqo9g

[Biblioteca Salamanca @casaconchas]

«Es imprescindible cuidar a quien lee: en los clubes de lectura... y las pequeñas bibliotecas rurales... En esa reunión de mujeres...compartiendo bizcochos a la lumbre de una novela...se están tejiendo las redes...y las esperanzas del futuro.»
@irenevalmore
Nuestros clubes...👇

[Aj. Sta. Coloma Gram @scgramenet]

"La @la_ciba de #santacoloma és referent internacional d'innovació al servei de les dones" diu @elpunt
Podeu llegir l'article sencer a https://t.co/HBkwx5oGHV

[Ningú Sense Llar Gramenet @LlarNingu]

Avui és un dia molt trist. Ens hem despertat amb una notícia injusta. Un veí de la nostra ciutat ha mort mentre dormia al carrer.

Volem i necessitem un alberg d'acollida i habitatge digne per les persones amb vulnerabilitat residencial.

Cap persona dormint al carrer.

[🇵🇸 InfoGrama @InfoGramenet]

Aquesta matinada ha mort una persona sense llar a Can Sisteré. El govern municipal s'ha afanyat a treure les seves coses del lloc on dormia, però REBUTJA fer un equipament on atendre la gent sense llar #SantaColoma #Gramenet

[Mª Victoria Rosell Aguilar @VickyRosell]

Cerrar la cuenta de #CristinaFallarás en @instagram es cerrar la boca a miles de mujeres supervivientes de #ViolenciaMachista
Ella construyó #Cuéntalo en 2017 y es la depositaria actual de miles de historias de #SeAcabó
Es la cuenta de muchas. Nos va la vida en esto.👇🏾

[𝓦𝓲𝓷𝓼𝓽𝓸𝓷 𝓛𝓸𝓫𝓸 @winston_lobo]

Inés es espectacular. Podéis seguirla en tik tok como inusu_al