https://t.co/3xd2n7J8K8 L'editorial Trotta acaba de publicar un recopilació de textos sobre el Parenostre escrits per Simone Weil. Josep Otón ha fet la introducció on ubica aquest aspecte de la seva obra dins de les coordenades biogràfiques, espirituals i intel·lectuals.
🗯️Josep Otón: “La recitació del Parenostre és per a Simone Weil un exercici d’atenció sobrenatural” | El català contextualitza en una nova obra la lectura espiritual que va fer la filòsofa francesa d'aquesta oració
🔗https://t.co/VlxEdEXQE3
"L'escola inclusiva, un experiment fallit?", pel nostre Secretari de Formació, Josep Oton.
"A hores d’ara, la preocupació pels qui pateixen especials dificultats a la vida és un signe evident del progrés moral de la nostra societat. El sistema educatiu es fa ressò d’aquesta sensibilitat envers els més vulnerables. D’aquí que ningú discuteixi el dret de tothom, no tan sols a ser cuidat, sinó, també, a rebre la formació acadèmica que li permeti desenvolupar-se com a persona i com a ciutadà.
Ara bé, si l’acord sobre l’escolarització del conjunt de la població, inclosos els qui manifesten alguna discapacitat, és unànime, no existeix el mateix consens a l’hora de determinar com fer-ho.
Aviat farà deu anys que la Generalitat de Catalunya va aprovar el decret de l’atenció educativa a l’alumnat en el marc d’un sistema educatiu inclusiu. El criteri bàsic defensat en aquesta norma és el següent: tots els alumnes s’han escolaritzar en centres educatius ordinaris i, excepcionalment, les famílies poden sol·licitar l’escolarització dels seus fills en un centre d’educació especial.
Aquest caràcter excepcional dels centres d’educació especial i la voluntat d’atendre l’alumnat amb necessitats educatives particulars en els centres ordinaris s’ha convertit en el gran cavall de batalla. Mentre uns consideren que promoure l’educació especial és defensar un sistema segregador, altres denuncien que atendre l’àmplia diversitat en una mateixa aula és inoperatiu i, fins i tot, contraproduent. Tal vegada es vol derivar el debat a un dilema ètic, però, de fet, es tracta d’una qüestió metodològica que cal avaluar.
Després de deu anys d’aplicació, els resultats haurien de mostrar la conveniència, o no, d’aquest model. Ara bé, s’estan fent estudis pertinents per saber com ha funcionat l’escola inclusiva? Disposem d’evidències que demostrin si l’alumnat amb necessitats especials està millor atès en els centres ordinaris?
Quan es plantegen aquestes preguntes sovint la resposta és la mateixa: la idea és correcta, però manquen els recursos suficients. Tanmateix, si una idea és bona sobre el paper, però no ho és quan es porta a la pràctica, segurament la raó no és altra sinó que la idea, de fet, no és tan adient. Dir que la realitat no s’adapta a la idea implica defensar un idealisme ingenu o, pitjor encara, totalitari.
Algú s’atreviria a construir un pont de Barcelona a Mallorca i després deixar-lo a mitges per manca de pressupost?"
https://t.co/ThpHYqbid1
Nuestra esperanza se apoya en referentes de la educación como @CratoNuno capaz de transformar los malos resultados en excelencia. No todo está perdido.
Hoy, en La Vanguardia
https://t.co/DjdbOpwFdY
💬Josep Otón: “La fe no és un refugi ni un opi: és un repte que ens sacseja la vida” | El professor i especialista en espiritualitat explica per què l’anhel de Déu persisteix en una societat que ja no creu per herència sinó per experiència
https://t.co/Sy6jxAPUoZ