El Barça és un club Català, defensor de llibertats i un orgull pel nostre poble.
No esteu obligats a estar-hi d’acord, si no us agrada podeu fer-vos de l’equip de la vostra ciutat o del vostre país.
No podeu odiar Catalunya i ser del Barça a la vegada, inútils.
Els catalans som tan passarells i ingenus que atorguem Creus de Sant Jordi a escriptors que volen carregar-se les nostres festes més populars.
Ens manca sentit d’Estat i més mala llet.
És per Catalunya, sobretot, que lluitem, per aquest immens esperit de catalanitat irreductible, per la nostra llengua que ha estat i serà la més tallant arma de combat, per la nostra Universitat, per la nostra cultura, per un demà ple d’esperances.
La dona i la revolució, 1936
🔴 Ovació unànime a Pilarín Bayés i Roser Capdevila, veritables heroïnes de la literatura infantil, en el lliurament del 63è Premi Folch i Torres.
▶️ https://t.co/vjtZBkrzGU
#NitLletres3Cat
🔴 Carles Rebassa guanya el Premi Sant Jordi de novel·la per Prometeu de les mil maneres:
"Sense llengua no hi ha ni país, ni llibres, ni projectes, ni rondalles. Sense el català, nosaltres no hi som."
▶️ https://t.co/vjtZBkrzGU
#NitLletres3Cat
Que la nostra aspiració tan justa i tan humana de néixer i de morir catalans ens sigui reconeguda per sempre de sempre.
Pregó de les Festes de la Mercè, 1980
El català és la meva llengua, la de la meva família, la de la meva infància, la del meu país, amb la qual penso, estimo, ploro i ric. I per tant ningú ha de forçar-me a parlar-ne una altra a casa meva.
Oques Grasses posaran 60.000 persones a l’Estadi Olímpic cantant en català. Una demostració que fent coses en català es poden fer grans coses. Sense complexes i en la llengua que els ha acompanyat durant gairebe 15 anys.
En Pedro, un veí, s’ha escandalitzat quan li he dit que jo, el castellà, l’entenc però no el parlo.
I li he replicat: “Tan estrany ho trobes? No és més escandalós que hi hagi tanta gent que viu aquí sense parlar català (i fins i tot sense entendre'l)?”
Plantem cara, amics.
Les Terres de l'Ebre en alerta màxima i l'Illa veient una desfilada militar a Madrid, l'Ustrell a Tel-Aviv, i una Consellera d'Interior que no se sap les comarques catalanes. Com a resum de tot plegat.