No acostumo a fer fils. Però tinc ganes de fer aquest només per desfogar-me.
Ma mare, 76 anys, estava diagnosticada de pèrdua de memòria per estres. Tenia breus llacunes de memòria. Però a mitjans del mes d'agost passat durant una discussió va deixar de reconeixer-me
Quan semblava que els Puigdemont, els Junqueras i els Baños anaven de veres, des de la SEM vam fer un homenatge als màrtirs de 1714 i una ofrena floral presidida pel coronel Dorcha Lee, amb el respecte, el silenci i la formalitat amb què ho fan els militars de carrera.
Havíem convençut un professional de la defensa. Un home que s’havia allistat a l’exèrcit del seu país i que ens il·lustrava, amb simpatia, sobre el funcionament de la NATO i la seva operativa. Creia que el Fossar era, per a nosaltres, una mena de tomba del soldat desconegut: un lloc de reflexió, de memòria i de profund sentiment patriòtic per damunt de tot.
Em fa vergonya, per la part que em toca, haver-lo entabanat.
Perquè el Fossar ha tornat a convertir-se en un teatre d’enfrontament, fruit de la patrimonialització de l’urna de l’honor per part del que s’anomena esquerra independentista. Avui contra AC. Demà contra qui?
Fa dies que em pregunto si ningú és capaç d’entendre que així ens tenen exactament on volen. I sembla que no.
Al Fossar hi hauria de poder dir la seva qualsevol formació política, associació, club, sindicat o gremi de pastissers vegans que es declari obertament independentista. Perquè els morts són de tots, no dels uns ni dels altres.
Al Fossar s’hi va a renovar el jurament en favor de la causa d’alliberament nacional. La resta de causes —pròpies o alienes— fan nosa, sobren, polaritzen i ens divideixen.
Els morts de 1714 no són patrimoni d’una esquerra, d’una dreta, d’un partit ni d’una generació.
Són els nostres morts.
El cap del general Moragues fou penjat dins una gàbia de ferro a l'entrada del portal del mar durant dotze anys mentre el col·laboracionista Rafael Casanova tornà a exercir l'advocacia després del 1714. Portem 300 anys així
Fa molts anys que tinc claríssim que vaig ser una privilegiada, en haver estat educada amb l'EGB, BUP i COU. Des d'aleshores, caiguda lliure del nivell fins arribar a la situació absolutament desastrosa actual. La caiguda de nivell va pels alumnes, però pels mestres també.
Malgrat el que diuen els supremacistes italians
el vènet no és un "dialecte de l'italià" en el sentit de ser derivat de l'italià, sinó que tant l'italià com el vènet deriven directament del llatí vulgar, com el piemnontès, el llombard, el napolità, el sicilià...
@info_cinemaCAT Fins i tot el vídeo de You Can Leave Your Hat On de Joe Cocker a Europa hi havia imatges de l'striptease de la Kim Basinger i a USA no.
I a Europa es van augmentar les vendes de llenceria i mitges blanques.
"NINE 1/2 WEEKS" (1986) va arribar en versió retallada als cinemes dels EUA.
MGM/UA temia que el contingut sexual i sadomasoquista de la pel·lícula li costés una qualificació X, així que va eliminar material fins a aconseguir una qualificació R.
A Europa, en canvi, es va estrenar una versió gairebé tres minuts més llarga.
La jugada no va sortir com esperaven.
Als EUA va tenir una acollida comercial molt discreta, mentre que a Europa es va convertir en un fenomen. Curiosament, allò que Hollywood havia volgut suavitzar era part del que faria de la pel·lícula una icona dels anys 80.
@Marta_catalonia@Jamonduls No hi havia in dubio pro reo.
Et deien: la directora vol que anem demà a veure-la. Què ha passat? Què has fet?
L'endemà quan arribaven a casa, bronca i càstig.
@Marta_catalonia Teníem classe de mates abans del pati i el profe ens deixava esmorzar a classe amb la condició que si li agradava la pinta del teu entrepà li fotia queixalada...i et deia que ta mare li preparés un per l'endemà😂
Dues de les coses que recordo nítidament de la meva EGB és que els mestres tenien una autoritat inqüestionable i que els pares no eren retardats hiperprotectors. Si el mestre et castigava, a casa t'emportaves un càstig també. I suspendre feia vergonya!!! Allò eren bons temps ☺
"Si deixem a les xarxes el debat polític, no ens en sortirem". El que li molesta és que ara existeix un contrapoder mediàtic que la política i la premsa convencional no pot controlar. “Quins temps aquells” en què els vostres soliloquis no podien ser contestats. Per cert al teu programa no em vas convidar mai ni quan vàrem guanyar el judici d’Urkinaona. Vares convidar el teu amic Fuster Fabra. Ets un frau.