Aquest 27 de juliol va fer 750 anys de la mort de Jaume I el Conqueridor. Resulta inexplicable que aquest aniversari rodó d’una figura central de la història de Catalunya hagi tingut tant poc ressò. O no. Perquè commemorar-ho també és recordar i explicar uns fets i unes raons que la desmemòria, l’espanyolisme i l’autonomisme volen fer veure que no ha passat mai.
No cal explicar gaire, només recordar el llistat dels seus títols: Rei d'Aragó, Rei de Mallorca, Rei de València, Comte de Barcelona, Comte d'Urgell, Comte de Roselló i Senyor de Montpeller.
Ara bé, si no coneixem la nostra història, arriba el primer espanyolot ignorant, qüestiona els Països Catalans i massa catalans no sabem què respondre.
Sort de la història que és tossuda com ho és la nació sencera: 750 anys de la mort del rei que va lluir les quatre barres -el senyal heràldic de la Casa de Barcelona- arreu dels territoris on va regnar. Sí, set segles i mig.
Honor, glòria i record al Rei en Jaume!
🔴 La @llenguacat reclama que el coneixement del català sigui un mèrit en l’assignació de places MIR als territoris de parla catalana
🔶També ha demanat que els residents que no sàpiguen català rebin cursos obligatoris dins la jornada laboral o formativa
https://t.co/syNEA9Zrdx
https://t.co/syNEA9Zrdx
En aquests indret a l’espai del Fòrum, davant del Museu de Ciències Naturals, hi havia el Camp de la Bota, un nucli de barraques i un terraplè on l’estat espanyol va afusellar catalans de manera massiva.
@josepalay Un gest molt noble, però inútil davant la insensibilitat dels polítics i de la societat en general, que exhibeixen una exquisida i inhumana capacitat per girar-li l'esquena.
Aquí teniu les conseqüències de la re-centralització de competències en la gestió dels incendis forestals, a favor de Madrid, propiciada pel PSOE-PSC, Comuns-Podemos.
Les decisions es prenen des de Madrid, tard i malament !!!
Els importa una merda que se’ns cremi el país 😡😡
Catalunya no és una comunitat autònoma rebel nascuda el 1978. Catalunya és l'Estat de dret més antic d'Europa. Canviem el marc mental que ens inculca Espanya.
Mentre a la majoria d'Europa i a Castella els reis absoluts feien i desfeien per dret diví, els catalans ja havíem lligat de peus i mans el nostre monarca mitjançant el pactisme i les #Constitucions catalanes. Des del segle XI, amb les Constitucions pau i treva de Déu, i consolidat a les Corts de Barcelona de 1283 amb el rei Pere el Gran, a Catalunya el Rei no estava per sobre de la Llei. El parlamentarisme europeu no va néixer a Anglaterra; va néixer a les Corts Catalanes.
El punt culminant d'aquesta revolució jurídica va arribar a les Corts de 1480-1481 amb Ferran II, on es va aprovar la **Constitució de l'Observança o Poc valdria).** Aquest text és, literalment, el mecanisme de control al poder polític més avançat i revolucionari de l'edat moderna. Diu així:. 👇
«Poc valria fer lleis i constitucions si per nosaltres i els nostres oficials aquelles no fossin observades. Per això confirmem les Corts Generals de Catalunya, les Constitucions de Catalunya, Capítols i Actes de Cort, Usatges i Privilegis... i volem que si algun dels nostres oficials farà contra les dites Constitucions... el seu acte sigui nul i de cap valor.»
Això implica que qualsevol ordre del Rei, del Virrei o de la seva administració que contradigués les Constitucions catalanes era automàticament nul·la de ple dret. Catalunya va inventar el Tribunal constitucional i l'imperi de la llei segles abans que Montesquieu hagués nascut.
I aquí ve el fet jurídic que Espanya intenta amagar: Les Constitucions catalanes continuen plenament vigents avui. 👇
Per què? Perquè en dret públic, un ordenament jurídic només pot ser derogat per les mateixes institucions que el van crear o per voluntat de la nació. El 1714, Felip V va ocupar Catalunya per la força de les armes i va pretendre abolir-les amb el Decret de Nova Planta (1716). Però hi ha un detall legal crucial: a diferència dels furs de València i d'Aragó, on el rei va emetre decrets de derogació expressa basats en el "dret de conquesta" i l'expropiació de drets, les Constitucions de Catalunya tenien una clàusula d'auto-protecció que impedia la seva abolició unilateral. La força de les armes pot suspendre l'exercici d'alguns dret de facto, però la força no genera dret. Un acte il·legal i violent (la invasió militar de Castella) no té capacitat jurídica per derogar un cos constitucional sobirà.
La Constitució Espanyola de 1978 no va derogar les nostres Constitucions històriques; simplement hi va superposar un marc autonòmic dependent de la voluntat central.
Però el fil de la història no s'ha trencat. El mandat democràtic del referèndum de l'1 d'Octubre de 2017 no va ser només un acte de protesta: va ser l'activació del dret a l'autodeterminació d'un poble que manté viva la seva legitimitat històrica. L'1-O enllaça directament amb la tradició jurídica de la sobirania de les nostres Constitucions.
No estem inventant una república del no-res sobre un foli en blanc. El que ens correspon, com a societat moderna del segle XXI, és fer valdre el fil de continuïtat jurídica de l'Estat català històric per restituir una República avançada, democràtica i social. Una República que utilitzi el dipòsit de sobirania de les nostres lleis històriques —mai derogades legítimament— com la fundació més sòlida per continuar i actualitzar l'Estat independent.
Catalunya no demana la independència; Catalunya exigeix la devolució del seu Estat de dret, el més antic d'Europa desde el S XI, i que es cumpleixi la llei.