Mercè Palmada

||*|| *X

[Mercè Palmada @mpalmada]

#DebatTV3 feia temps que no sentia tantes mentides per segon

[Mercè Palmada @mpalmada]

@SqSehrish 41

[Cuerdo de atar @cuerdo_de]

Yo acabé 8º de EGB y en casa la celebración fue: “Muy bien. Baja la basura”.

Ahora acaban la ESO y parece la gala de los Oscar: trajes, vestidos, maquillaje, 37 fotos familiares y la abuela llorando como si hubieran ganado un Nobel.

Esto se nos ha ido de las manos.

[Quim Monzó @QuimMonzo]

Sobretot, quan feu la Declaració de Renda no oblideu marcar la casella de l'Església Catòlica!

[FC SEIXAS 🇫🇷 @Siixela2710]

Pourquoi personne ne parle de la réaction affreuse de Jodar envers cette ramasseuse de balle ?!

C’est un honte @francetvsport @alizecornet @nmahut

[Fran Guillén @guillenfran]

Absoluta masterclass del Manchester City en todo lo referente al contenido de redes sociales con el que han despedido a Pep.

[Mercè Palmada @mpalmada]

@hicasamadim 72

[Pilar Carracelas @pilarcarracelas]

Com a culers i catalans hauríem d'estar més emprenyats que els merengues per la llista d'Espanya al mundial, per ser un cop més els que anem a salvar la imatge d'aquest estat podrit.

[Sílvia Orriols @orriolsderipoll]

Que les lleis siguin més dures contra qui té 4 gallines sense registrar a l'hort que contra qui ha robat 107 vegades o ha ocupat 6 cops un habitatge, diu molt de la merda de país a on ens han abocat les esquerres...

#SalvemCatalunya

[Ramon Cotarelo @ramoncotarelo]

Si un ocell com aquest, que no ha treballat mai i ha viscut del partit des de jove, cobra 145.000 euros a l'any, és a dir, més de cinc vegades el salari mitjà, tot està podrit.
Catalunya és un país governat per lladres.

[Salvem la Diagonal @SalvemDiagonal]

Per si ho trobeu d'interès per als vostres seguidors: @BCNtoNYC @rrosellm @cariascc @francescabad @MedirRos @OtgerGanivet @evil_doll50 @manelhernande14 @TLazza1 @vadortitus @elvis_forever3 @OlCabanas @JosepNomen @vampyCATman @nomes_David @portet_bruguera @LaPeronel_la @mpalmada

[Donald @catalacatala]

QUÈ ÉS AQUEST MALESTAR?

Hi ha un malestar difícil d’explicar perquè no neix d’una sola escena, ni d’un sol fet, ni d’una sola persona. Neix d’una acumulació. Camines pels carrers del teu país i, sense que passi res d’extraordinari, notes que alguna cosa s’ha desplaçat. Els sons, les cares, els comerços, les llengües, els gestos, els codis. Tot pot semblar normal des de fora, però per dins hi ha una sensació estranya. Com si el lloc continués portant el mateix nom, però hagués perdut una part del seu rostre.
No és que tot hagi de ser igual que abans. Cap país viu congelat. Cap poble existeix sense canvis. Però una cosa és el canvi que una comunitat assimila des del seu centre, i una altra és el canvi que li desfà el centre. El primer pot enriquir. El segon desorienta. I el que molts catalans comencem a sentir no és incomoditat davant la diferència, sinó desubicació davant la pèrdua de continuïtat.

Aquest malestar apareix quan la llengua pròpia deixa de ser la respiració natural del carrer. Quan parlar català sembla una interrupció en lloc d’una normalitat. Quan entres en un establiment del teu barri i ja no saps si el país hi serà reconegut. Quan l’espai públic continua sent administrativament català, però cada vegada menys culturalment català. És una sensació subtil, però persistent. No et fan fora amb una ordre. Simplement el lloc deixa de respondre’t com a casa.

I això és el que costa dir sense que et vulguin caricaturitzar. El català no pateix perquè odiï ningú. Pateix perquè veu com el seu món es desfà sense que gairebé ningú li permeti anomenar la desfeta. Se li diu que tot és diversitat, que tot és normal, que tot és inevitable, que tot és progrés. Però el cos sap coses que els discursos amaguen. I el cos d’un poble també nota quan la seva terra deixa de tenir-lo com a centre.

La desubicació existencial és aquesta. Ser de casa i començar a sentir-te visitant. Caminar pels carrers que haurien de confirmar-te i notar que cada cop et retornen menys. Veure que el país no desapareix com desapareix una bandera cremada, sinó com desapareix una olor, un to, una manera de saludar, una llengua que abans donava forma a la vida comuna. No és una explosió. És una substitució lenta de la familiaritat per l’estranyesa.

Per això aquest malestar no és una anècdota emocional. És un símptoma nacional. Un poble necessita reconèixer-se en la seva terra. Necessita que la seva llengua, els seus codis i la seva memòria no siguin una presència residual, sinó l’ordre natural del lloc. Quan això es trenca, la ferida no és només política. És existencial. Perquè no perds només poder. Perds món.
Ens han volgut fer creure que sentir això és sospitós. Que trobar a faltar el rostre propi del país és una forma de tancament. Però no hi ha res més humà que voler viure en una terra que encara et parli amb la veu del teu poble. No hi ha res més natural que voler que casa teva continuï semblant casa teva.

Què és aquest malestar, doncs? És la consciència encara confusa d’una despossessió. És el moment en què el català mira el seu carrer i entén, potser sense paraules, que el conflicte ja no és només institucional, ni lingüístic, ni electoral. És molt més profund. És la lluita perquè la terra catalana continuï sent un lloc on el poble català pugui reconèixer-se, viure i continuar.

[Mercè Palmada @mpalmada]

@EsportsRAC1 @jaumemullor @clararodergas Sigueu equànims en la retransmissió, què sembla que us hi vagi algo! I menys propaganda de l'Alvarez aquest... ja està bé allà on està. No compro.

[Mercè Palmada @mpalmada]

@efemarq Genial, gràcies!

[Suma Y vive @SumaYVive]

Lo que ves en ese video es una sola célula humana.
Una.
Y tienes 37 billones de ellas trabajando ahora mismo mientras lees esto.
Cada célula contiene tu ADN completo.
Si lo estiraras, mediría 1,8 metros.
Ahora multiplica eso por 37 billones.
El ADN de tu cuerpo llegaría desde la Tierra al Sol... 600 veces.
Pero hay algo que nadie te cuenta:
Tus células intestinales mueren y se renuevan cada 4 días.
Tu piel, cada 2-3 semanas.
Tu hígado, cada 150 días.
No eres el mismo de hace un año.
Literalmente.
Y todo esto ocurre sin que pienses en ello.
Sin que lo controles.
Sin que lo pidas.
Tu cuerpo lleva millones de años perfeccionándose para mantenerte vivo.
Y tú preocupado por cosas que dentro de un año ni recordarás.
Somos máquinas milagrosas.
Cuídate como tal. 🧬

[✯✯ Marta Niubó ✯✯ @Marta_catalonia]

@3CatInfo Però quins collons que té!!! El que heu aconseguit, a base de continuar exigint la puta cita prèvia, que és una exigència IL·LEGAL, i a base que els Mossos es neguin a rebre una denúncia al taulell (que és PREVARICACIÓ), és que la gent ja no es prengui la molèstia de denunciar.

[Mercè Palmada @mpalmada]

@aviamaria_ Mai

[Mercè Palmada @mpalmada]

@alfons_godall El meu hagués fet el mateix (sempre ho feia)
Cuida'l molt 🫠

[Mercè Palmada @mpalmada]

@FCBarcelona_es Porto l'escut al pit! Som-hi!!

[Esports RAC1 @EsportsRAC1]

💥 Sortegem una entrada doble per al Clàssic femení del Camp Nou, tornada dels quarts de final de la Champions!

🎟️ Fes RT a aquest tuit per entrar al sorteig.

🍀 Teniu temps fins aquest dijous a les 12 h del migdia. SORT!

[Guillem Dels Comptesclars @Comptesclares]

Veiem dades en el @menjometre que indignen. No sols guinguetes regades amb diner públic. Que us sembla que un cuiner mediàtic hagi rebut 1.5 milions de fons públics per dissenyar uns gelats? Com diu en Germà Bel, esgarrifa veure com es malbarata quan els diners no són teus