A los 18 años, mientras el resto del pop francés celebraba el baile y la euforia del movimiento yé-yé, Françoise Hardy decidió romper el molde y cantar sobre el vacío de un domingo por la noche...
“Una de las razones más grandes por las que quería quedarme es por jugar en este estadio con esta afición, es algo que no puedes tener en ningún otro sitio y estoy enamorada de esto. No voy a acostumbrarme nunca porque es mágico, memorias de por vida”.
No hace falta decir más 🙂
Porque al final ganas 7-0 pero esto es un penaltazo.
Mi teoría es que la Liga F no quiere goleadas. Recuerdo que Beatriz presumía en 2025 de igualdad. Ve estas imágenes y es imposible que piense que no es penalti, no quiso pitarlo. Ojalá sigamos fastidiando los planes 💙❤️
Veus com han destacat Lamine amb Espanya, Gordon amb Anglaterra, Cancelo amb Portugal, Adeyemi amb Alemanya, etc i t'adones que Hansi Flick és la puta cabra.
Si no ens haguessin frenat per les costellades aquestes el Barça portaria un mes obliterant equips.
És demanar molt que Catalunya Informació retransmeti les declaracions de Clàudia Pina en català, que també n'ha fet? Que els mitjans públics del país siguin estrictes en matèria lingüística? És que n'hi ha un fart, eh.
Cómo vas a ser tan desgraciada de ir a cogerla de la mano que sabes que ha pasado estado lesionada hasta hace cuatro días…claro que viniendo de Quin viene no sorprende con el historial que tiene
Aviat s’inventaran que van venir de fora a aixecar la Sagrada Família, així que aprofitant que és 5 d’octubre us explicaré com va començar tot. Perquè avui fa 211 anys que va néixer el meu rebesavi per part de pare, Josep Maria Bocabella i Verdaguer.
Bocabella era llibreter, editor i filantrop, i un gran devot de Sant Josep. L’any 1866 va fundar l'Associació de Devots de Sant Josep que va arribar a tenir 600.000 socis (sí, 600.000 socis a la Catalunya del sXIX).
L’any 1871, tornant d’Itàlia on havia visitat el Santuari de Loreto, es va proposar d’aixecar un gran temple a Barcelona dedicat a la Sagrada Família, sufragat exclusivament amb donatius de particulars. Deu anys més tard, el 1881, adquirí un terreny a l'Eixample barceloní -llavors conegut com el Poblet-, prop del Camp de l'Arpa, a Sant Martí de Provençals. Li va costar 172.000 pessetes (una mica més de 1.000€).
La resta de la història ja la sabeu, primer
encarregà el projecte a Francesc de Paula Villar i quan aquest va renunciar -i després del no de l’arquitecte Joan Martorell- li oferí a Antoni Gaudí, que va convertir l'encàrrec de Bocabella en l'obra de la seva vida: la @sagradafamilia.
I sí, avui és 5 d’octubre i fa 211 anys del naixement del rebesavi, l’home del quadre que em deia adéu quan sortia de casa per anar a escola. Gràcies per tantíssim.
(Per cert, si mai visiteu el Museu de la Sagrada Família hi trobareu aquest retrat de Josep Maria Bocabella que va cedir la meva mare seguint les darreres voluntats del pare.)
5-0 al descanso con 2 penaltis robados.
La jefa de los árbitros del fútbol femenino es Yoli Parga, pareja de Megía Dávila, delegado arbitral del Real Trampas, y nadie dice nada @rfef
Juan Carlos Yuste, actual informador y responsable de los árbitros asistentes en el CTA, es el padrino de los hijos de Yolanda Parga y Megía Dávila... 😳 Firma para denunciar 👇
https://t.co/vJ0nR0fsFF
Considero més català un colombià que faci l'esforç d'aprendre català que no pas un català de tercera generació que no solament no parli català sinó que el detesti. És la meva visió subjectiva, perquè l'única que reparteix carnets d'identitat és Espanya.
És evident que en realitat els que els fa fàstic som «los catalanes», però dient «los independentistas» tenen el marge necessari per continuar fent brometes mentre colen el seu vocabulari nazi i africanista.