Lector i escriptor. Treballo des de @sopadelletres1, @BlanquernaFCRI, @fundfolchtorres i @fcpccat. Compromès amb el país a @AccioxRep, @JuntsxCat i @ConsellRep
Antoni Gaudí era PRIMER català, després arquitecte i després catòlic.
L'ordre d'aquestes característiques és important. Qui no entengui q la catalanitat era el seu primer motor, q l'arquitectura era la seva dèria diària i q la religió era el seu consol, no entendrà mai Gaudí.
"Felipe V había cometido el más imperdonable de los errores de un tirano: atacar la casa de la gente sin casa."
Martí Zuviría a _Victus_, d'Albert Sánchez Piñol
L'organista, teòleg, metge i Premi Nobel de la Pau 1952, Albert Schweitzer, visità la Sagrada Família el 1921 i Gaudí li digué:
"Això no pot ser expressat en francès, alemany o anglès, i per tant li ho explicaré en català, i vostè ho comprendrà, tot i no conèixer la llengua". 😇
"—El cafè bo és amarg. La vida és amarga. ¡Molt de sucre! Estiguem contents —va dir el senyor Albert—. Com més bo és el cafè, més amarg. I la vida, com el cafè."
_L'alegre festa_, de Ramon Folch i Camarasa
"Em resulta més fàcil escriure sobre les forces del mal que no pas sobre l’amor. El mal és l’única certesa."
Joan Ferrer a _El mal entès_, de @mariusserra
Alguns estan massa acostumats a imposar la seva agenda i gens habituats a escoltar la ciutadania. Als metges, de fet, ni els han rebut. Aquesta pulsió antidemocràtica, provinent de la pitjor tradició espanyola, no hauria de tenir cabuda a la política catalana.
Avui poden imposar-se perquè tenen uns socis (a esquerra i dreta) que els blinden. Acabaran pagant un peatge electoral, sens dubte, però qui pagarà la factura de veritat serà el país.
Ahir vaig tenir el privilegi de recollir el Premi nacional de traducció concedit pel Ministeri de Cultura grec a la meva versió catalana de Kavafis.
Aqui teniu la versió catalana del discurs que vaig llegir en grec, centrat en la nostra llengua i la necessitat de preservar-la
"… des del mateix tron del Senyor del Temps, del temps que se’ls havia acabat escapant d’entre els dits, que és com el temps se’n va, així, dissimulant."
A _Estaria molt bé_, de Joan Carreras
“Avui, igual que als anys quaranta del segle XIX, tot està simultàniament en flux: la tecnologia, el capitalisme, la religió, la democràcia. I, així i tot, si les revolucions ja estan en marxa, qui tenim a l’altura dels esdeveniments?”
https://t.co/bRZ7SY3LJe via @nacionalitats
Avui fa cinquanta-sis anys que el gran poeta català Josep Carner va morir a l'exili, al seu domicili d'Ukkel, a tocar de Brussel·les. En l'obituari que va escriure uns dies després a @lesoir Edmon Vandercammen, membre de l'Acadèmia de la Llengua Francesa de Bèlgica, hi va reproduir el fragment del poema "Dedicació", en la versió en francès que trobareu a la imatge.
Carner va morir poques setmanes després de retornar a Bèlgica del seu fugaç viatge a Catalunya, el primer d'ençà del seu exili.
“Una institució educativa que ha perdut les seves funcions genuïnes (transmissió del coneixement, entrenament per a la vida adulta, preparació professional i cívica) i l’ha transformada en una altra cosa: espai de confinament, laboratori social, espai de trànsit i experimentació”
A l'edició nacional d' @elpuntavui publico aquest article sobre les causes, rerefons i conseqüències del declivi de les classes mitjanes.
https://t.co/e8ZmHg6g4U
A l'edició nacional d' @elpuntavui publico aquest article sobre les causes, rerefons i conseqüències del declivi de les classes mitjanes.
https://t.co/e8ZmHg6g4U
Mentre sento el portaveu d’Economia dels @socialistes_cat, @jordi_riba_, cantant les excel·lències del pressupost de la Generalitat, els ciutadans —els mestres— donen resposta a la seva arrogància. Política inútil!
"Havia descobert que la cobdícia mou el món, però no aconseguia saber què era el que em movia a mi."
Joan Ferrer a _Carta a la reina d’Anglaterra_, de Vicenç Pagès
"L’Estat que un dia puguem tenir només valdrà la pena si no devora la societat civil que li dona sentit, si es manté al servei de la ciutadania i no a l’inrevés. D’aquí ve la meva prevenció davant d’una certa pulsió jacobina que confia a l’Estat la responsabilitat de tot."
El país que ve
Soc diputat/a és una iniciativa del @parlamentcat que permet als alumnes simular l’activitat parlamentària. Dona als joves l’ocasió de practicar els valors democràtics i de descobrir que ja els porten a dins.
🖊️@AgustiColomines a #Escó33
https://t.co/8dJ4fuhIfR
El país que ve
Soc diputat/a és una iniciativa del @parlamentcat que permet als alumnes simular l’activitat parlamentària. Dona als joves l’ocasió de practicar els valors democràtics i de descobrir que ja els porten a dins.
🖊️@AgustiColomines a #Escó33
https://t.co/8dJ4fuhIfR