'Roger Español, l’única causa contra la violència d’estat de l’1-O'
En l’únic judici contra policies per la violència del Primer d'Octubre es restringeix l’examen de l’actuació dels agents i es posa sota escrutini la víctima. El meu article a @vilaweb
https://t.co/WuioVAG2li
Es deia Olga. Tenia 54 anys. Era veïna de Santa Eulàlia, a l’Hospitalet de Llobregat. Era mare de dues filles, una d’elles menor d’edat.
Feia més de vint anys que vivia al seu pis.
Després de separar-se, quedar-se sense feina i no poder continuar assumint els pagaments de la hipoteca, va intentar trobar una sortida. Havia arribat a un acord per continuar-hi amb un lloguer social, però l’habitatge va acabar en mans d’un fons d’inversió i el procés de desnonament va continuar.
La nit abans que la desnonessin, l’Olga va verbalitzar que es podia suïcidar. Es va activar el protocol antisuïcidi i va ser traslladada d’urgència a Bellvitge. El seu advocat va demanar que s’aturés el desnonament.
No es va aturar.
El 15 d’abril va perdre casa seva.
I el 7 de setembre, cinc mesos després, l’Olga es va suïcidar. Entitats, familiars i veïns denuncien que darrere del seu cas hi va haver una cadena d’abandonament i omissions institucionals que reclamen que s’investigui.
Avui mig Estat coneix el nom de Mari Carmen, la dona de 87 anys desnonada a Madrid. El seu cas ha provocat manifestacions i una acampada amb centenars de tendes a la Puerta del Sol. I està bé que la societat s’indigni. La Mari Carmen mereix tota la solidaritat del món.
Però jo avui em pregunto: qui recorda l’Olga?
On era aquesta onada d’indignació quan una dona CATALANA de 54 anys, mare de dues filles, va acabar perdent casa seva després d’haver demanat ajuda una vegada i una altra?
De les persones que estan acampades a la Puerta del Sol, quantes saben qui era l'Olga? I aquells que ho saben, per què no han mostrat la mateixa indignació que amb la Mari Carmen? Evidentment perquè era catalana. Perquè a la gent hispanocentrista de Madrid els hi són igual els catalans. Per això la reivindico.
L’Olga tenia nom. Tenia dues filles. Tenia una vida. Tenia una història. Havia demanat ajuda.
No era una estadística.
Des de Catalunya també hem de ser capaços de recordar els nostres, d’explicar les seves històries i d’exigir que cap persona vulnerable quedi abandonada quan està a punt de perdre-ho tot.
Avui jo reivindico la memòria de l’Olga.
Que ningú faci veure que no va existir.
Es deia Olga. Tenia 54 anys. Era catalana, de l’Hospitalet. I no l’oblidem.
Que en pau descansi.
La vivienda digna es un DH. Da igual que os parezca legalmente, económicamente o comercialmente justo. Nadie, absolutamente NADIE. ha de verse en situación de desahucio, sinhogarismo o forzada a compartir espacios que no contituyen nunca un hogar. Y el estado DEBE garantizarla.
A la revista @Entreacte_ de tardor 2026 hi publico el text teatral breu TRIESTE sobre els “safaris humans” a Sarajevo. Gràcies @ncanyamares i @ManelPiM https://t.co/DAVnZSayDG
El Col·legi de Geògrafs de Catalunya manté el seu posicionament contrari a l’actual proposta d’ampliació de l’aeroport del Prat.
Defensem una revisió profunda amb criteris ambientals, socials i econòmics.
📄 Manifest publicat el 2021:
https://t.co/wKmafMkYE3
Va decidir trencar el silenci imposat i cantar en català un bon repertori internacional de bandes sonores de pel·lícules a més de boleros, jazz, country, couplets... perquè "en català es pot cantar absolutament tot"
Núria Feliu va néixer el 21 de setembre de 1941
🗓️El proper dissabte 10 d'octubre, estrena a Barcelona del documental de @NuriaCSopena:
Ser mujer no es un sentimiento
📽️El primer documental a Espanya que relata l'impacte real que tenen les lleis transgeneristes sobre els drets de les dones, la infància i les famílies.
Amb la participació de la nostra presidenta
@SilviaCarrascoP . Coorganitza @Amanda_DGIR 💜
Reserveu-vos la data!👇
🚨🚨🚨 MOLTA ATENCIÓ 🚨🚨🚨
EN POL HA DESAPAREGUT.
📍EL VENDRELL, BAIX PENEDÈS.
ℹ️ TÉ 17 ANYS. ANIT VA ANAR A DORMIR I A LES 2am JA NO ERA AL LLIT. NO DUU MÒBIL, VA INDOCUMENTAT.
☎️ JUANJO (PARE): 646 969 492 per si teniu informació.
LA FAMÍLIA DEMANA MÀXIMA DIFUSIÓ ⚠️
Un matí de l'Onze de Setembre, amb el meu avi vam sortir a passejar. Passeig de Gràcia avall se'ns va acostar una noia; duia una panereta plena de llacets de les quatre barres. L'avi li va donar uns quants cèntims i la noia em va clavar un llacet al pit.
Imatges d’infantesa,1982
«L’anglès narra; el català molesta.»
Quan una ciutat es converteix en producte, els qui hi viuen corren el risc d’acabar convertits en figurants.
'Desigual: Barcelona no és el vostre parc temàtic'.
El meu article a @VilaWeb:
https://t.co/6XuKqLZc0A