Potser tot ve d'aquí, ves a saber...😂
Queda clar que a l'autor, Cambó no li queia massa simpàtic:
"Comienzo por decirte que sus rasgos, sus facciones y gestos de mayor relieve acusan el tipo más acabado del linaje israelita y judío, realmente semita, y expresan y caracterizan un temperamento luchador, dominante y tiránico. Y que en la concesión de un fin prescinde en absoluto, siempre que constituya una impedimenta, de toda mira y consideración, sea del orden que sea. Porque las acciones morales, aquellas cualidades que en el orden del espíritu sirven de alto ejemplo y consuelo a los que creen que no sólo consiste la vida en el dinero y en el bienestar económico, no son para Cambó valores cotizables"
El passat de Catalunya està lligat al tràfic d’esclaus a Cuba, però no pas el catalanisme. Guerau Xipell ha analitzat les publicacions catalanistes del s. XIX i ha comprovat que totes, liberals i conservadores, condemnaven l’esclavatge. Per Oriol Lapeira https://t.co/FSrrEtONRE
Maneres de caure
—CAURE A PIC
—CAURE COM UN SAC DE PATATES
—CAURE DE CLATELL
—CAURE DE CORCOLL
—CAURE DE CUL
—CAURE DE GENOLLS
—CAURE DE MEMÒRIA
—CAURE DE MORROS
—CAURE DE NASSOS
—CAURE DE PERNES ENLAIRE
—CAURE DE TÒS
—CAURE LLARG
—CAURE RODÓ
—CAURE TAN LLARG COM ÉS
—CAURE UN BAC
La Mancomunitat de Catalunya va durar 11 anys. En aquells 11 anys va fer més per Catalunya que l'Estat espanyol en els dos segles anteriors.
Es va constituir el 6 d'abril de 1914. Era la primera institució de govern conjunta per als quatre territoris catalans des que el Decret de Nova Planta ho va prohibir el 1716. No tenia competències fiscals ni legislatives — l'Estat se les havia reservat totes. Però tenia una presidència, un pressupost i una voluntat.
El primer president, Enric Prat de la Riba, va entendre que sense infraestructura no hi ha país. En una dècada van construir 1.365 quilòmetres de carreteres noves, van desplegar la primera xarxa telefònica interurbana de Catalunya i van crear la Xarxa de Biblioteques Populars: trenta-sis biblioteques obertes a municipis on no n'hi havia cap.
Van fundar l'Escola del Treball, l'Escola d'Agricultura i l'Escola d'Infermeres de Barcelona — la primera del seu tipus a l'Estat. Van impulsar la normalització lingüística, les Normes Ortogràfiques de l'Institut d'Estudis Catalans, els mapes geogràfics de Catalunya.
Tot amb un pressupost inferior al de qualsevol gran municipi espanyol.
El 20 de març de 1925, Primo de Rivera va signar el decret de dissolució. Onze anys. Prou per demostrar el que es podia fer. No prou per impedir que ho desmuntessin.
Al primer comentari tens enllaç al grup de Telegram d'Història de Catalunya
Atenció‼️
És el més trist i bèstia que ha passat avui al Parlament… i per això us ho amaguen.
Aquest matí, els flamants socis del Govern Illa, ERC i Comuns, de la maneta de PSC, VOX i PP, en contra d’un nivell de català obligatori per immigrants. Perquè, segons ells, els drets socials van per una banda i els drets lingüístics, per una altra. I en cas de dubte, sobretot no els apretem amb el català, perquè als nouvinguts els deuen considerar rucs o incapaços.
Són ben lliures de votar així però és una aberració. Com és una aberració que no sigui un escàndol majúscul en un país on la llengua perilla.
Gràcies, @CarmeRenedo per ser una veu lliure i desacomplexada pel país i per la llengua.
Un dia molt trist. Tingueu memòria!
Mots enganyosos
—TARJA: vol dir ‘escut’ o ‘obertura rectangular sobre una porta’. No ho confonguem amb TARGETA
—PLANELL: és un ‘indret pla i elevat’. No ho confonguem amb PLA (o PLÀNOL)
—TATXAR: és ‘tallar un tros d’una fruita per comprovar-ne la qualitat’. No és GUIXAR o RATLLAR
Salvador Espriu va definir Joaquim Ruyra com a "Mestre insigne de les lletres catalanes. Potser el més gran escriptor que de qualsevol llengua fins avui he conegut".
Ruyra va morir a Barcelona el 15 de maig de 1939
En un estat de dret, primer és l’obligació democràtica i després de la devoció patriòtica.
Avui fa sis anys que vaig tornar a Waterloo després de passar quatre mesos confinat a Alemanya, dotze dies dels quals a la presó de Neumünster. L’experiència alemanya va ser útil per moltes coses, no només per derrotar l’ofensiva de l’Estat buscant l’extradició i aconseguir una sentència que avui encara ennuega alguns jutges, polítics i periodistes espanyols, sinó per comprovar el que és una justicia imparcial. Amb respecte pels drets, sense filtracions i sense dilacions innecessàries, i naturalment sense cap càlcul polític. I també per comprovar com funciona en termes d’organització judicial un estat federal de veritat, no aquesta broma que és la cantarella de “l’estat més descentralitzat d’Europa” que de tant en tant hem d’escoltar quan els sembla que demanem massa.
Ser imparcial no vol dir ser infal·lible, i com a tot arreu allí també es cometen errors. Però tranquil·litza molt saber que la decisió que et concerneix no la prendrà un jutge que odia tot el que representes sinó algú que aplicarà la llei, sense interpretacions enrevessades que fer-te pagar, com sigui, el càstig que es mor de ganes d’aplicar-te. Perquè en les democràcies de debò, l’obligació democràtica preval per damunt de la devoció patriòtica.
Sempre que compro Conserves Massó al·lucino força que una empresa que no fabrica aquí etiqueti en el nostre idioma i d'altres que sí que ho fan només etiquetin en espanyol.
Sí, Casa Tarradellas, va per vosaltres, per exemple!
Quan era adolescent, a l'hora setmanal i opcional de català, al liceu, el professor ens va fer llegir el poema d'Espriu que acaba així:
"Ens mantindrem fidels per sempre més al servei d'aquest poble."
M'ho vaig creure, encara m'ho crec. Un entre tants.
Va ser un privilegi treballar a l’AVUI, un diari impulsat per la gent per defensar la llengua i un model de país. Un cas, sens dubte, singular i extraordinari, com ho és la batalla constant i incansable del català.
‼️ Dos-cents catedràtics internacionals demanen a Sánchez i Illa la llibertat immediata de Pablo Hasel
🔶Acadèmics de 101 universitats de 24 països alerten que la condemna del raper lleidatà és una vulneració dels drets humans
https://t.co/oF2kQf7bHF
•Tres unces: 0.100grms
• Quatre unces i mitja.: 0.150grms.
• Mitja terça: 0.200grs.
• Nou unces: 0.300grs.
• Una lliura: 0.400grs.
Ara tot aixó s.ha perdut, però els que hem estat darrera un taulell, això no s’oblida mai!!!
-Isabel Cribillers-
El silenciament del @Correllengua_ per part de TV3 i RAC1 és vergonyós
Ni una notícia al web de @3CatInfo de l'arribada del Correllengua a BCN
Ni 1 minut a @elmonarac1 ni al web de RAC1
Un acte exemplar fet per joves i per la llengua i els mitjans del règim amb el cap a Madrid