📺 Samsung incorpora el català als menús dels seus nous televisors.
La marca de televisors més venuda del món, incorpora el català a la seva nova gamma 2026, en models de 32 a 115 polzades.
📰 Llegeix la nota: https://t.co/lZ7W48ywbG
#Bones_fonts «Diccionari de recursos lexicals» Recurs lèxic del català: de cada paraula (un miler, aprox.) es donen sinònims, modismes, explicacions d’ús. Molt útil per millorar la capacitat expressiva. A cura de Carles Castellanos i Agustí Mayor (2025).
https://t.co/7CENs5rvNz
Publiquem en línia el Diccionari de recursos lexicals (Direlex), dels lingüistes Carles Castellanos i Agustí Mayor, una eina per a l’enriquiment de la llengua catalana.
T'ho expliquem 🧵
📚 El ‘Diccionari de sinònims de frases fetes’ es renova a fons
🔶 Un 54% dels registres inicials del diccionari han estat revisats i millorats
https://t.co/iMzvRfh89r
https://t.co/iMzvRfh89r
‼️ Softcatalà llança el Diccionari anglès-català, amb 50.000 entrades
🔶 L'associació també té, en proves, un sistema de doblatge al català basat en la intel·ligència artificial https://t.co/xqnL7daK26 https://t.co/xqnL7daK26
@blaiserver@jaumeortola@softcatala En tenim constància, sí. Això és una incidència a la interfície del Kindle pels documents en català (afecta també la cerca a la Viquipèdia, per exemple). Ho estem intentant reportar a Amazon amb l'ajuda de @digitalencatala
El company @jordimash ens explica el paper que té el món del codi lliure, i per extensió el coneixement lliure, per garantir la presència del català al món digital al Campus NPLD 🫶🏻
Moltíssimes GRÀCIES per totes les mostres de suport i amor rebudes aquests dies, de part de tota la família.
Gràcies a tu papa, a la meva família, a tots/es vosaltres per donar-li la vida que li heu donat.
@jordimash Potser hauria estat bé que les mencionés, però això són les excepcions notables que confirmen una mica el que diu ell. La realitat és que els millors traductors automàtics no inclouen el català (DeepL) o en català no són tan bons com en llengües majoritàries (Google Translate).
Avui sóc a Waterloo després d'uns dies extremadament difícils. Cal analitzar la situació política i posar en perspectiva la raó profunda de l'operació que va fer possible el que va ocórrer ahir. I ho faré. Però són milers de quilòmetres en molt pocs dies i moltes jornades d'una tensió difícil d'explicar, i confio que s'entengui que em calguin encara unes hores per reposar i agafar aire.
Lamentablement, avui l'inefable Departament d'Interior del nostre Govern ha perpetrat una de les rodes de premsa més deplorables que recordo, i em sento obligat a fer-ne un comentari. No puc creure que la caça de bruixes que s'ha desfermat contra algunes persones concretes, simplement perquè les han vist al meu costat en moments determinats, sigui protagonitzada des d'àmbits polítics que s'omplen la boca de lluita antirepressiva. L'onada repressora que ha desfermat el conseller Elena i el comissari en cap dels Mossos és digna de Marlaska o de Zoido. He de dir que algunes coses no em sorprenen, com això que jo vaig dur un barret de palla (no en vaig portar pas cap, tampoc no he estat mai en cap maleter, i tampoc no he residit mai a Hamburg: coses que s'inventen en els atestats policials i tenen sempre allò de la "presumpció de veracitat")
Em sap molt de greu per les persones que estan reben la ira d'uns responsables polítics i policials que saben que no han estat gens a l'alçada del moment. La reben perquè el conseller i el comissari en cap han tingut una rebequeria en veure que l'espantós, incomprensible i a voltes delirant dispositiu policial no l'ha entès ningú i només ha servit per molestar els ciutadans. I per gastar inútilment diners públics, que farien més servei combatent la delinqüència i el crim organitzat que no pas perseguint polítics que no tenen ni una sola condemna i castigant agents dels Mossos d'Esquadra pel seu compromís cívic, i no pas perquè hagin comès cap delicte.
Ja vaig dir que no he tingut mai la voluntat d'entregar-me voluntàriament ni de facilitar la meva detenció perquè em sembla inacceptable que se m'estigui perseguint per raons polítiques i que, al damunt, no s'estigui aplicant la llei d'amnistia. Entenc les raons per les quals el Tribunal Suprem té l'obsessió per tenir-me a les seves mans però ni l'operatiu ni la reacció dels comandaments polítics i policials dels Mossos és comprensible ni acceptable.
Als Mossos no se'ls ha de demanar lleialtats a idees i narratives polítiques. Això ho fan els espanyols amb la seva Policia i la Guàrdia Civil. Aquí hem defensat sempre un model policial propi i de caràcter nacional, que se'l creuen molts agents que tenen vocació de servei públic. Com a president, em sento molt orgullós del paper dels Mossos d'Esquadra en la gestió dels atemptats de Barcelona i Cambrils, i de la forma com els comandaments van saber entomar una crisi en què també havien de competir amb altres cossos policials. I tothom sap que el Major Trapero no era precisament de la corda política del Govern. Però aleshores va actuar amb una gran responsabilitat i un gran sentit de la institució, que és el que sí li podíem exigir el conseller Forn i jo mateix com a responsables polítics. I quan es va decidir muntar una operació Gàbia va ser perquè calia atrapar uns terroristes que acabaven de perpetrar una massacre a la Rambla. Uns terroristes. Gent que acabava d'assassinar indiscriminadament. No un responsable polític que té una ordre de detenció que tota Europa ha rebutjat i que, per descomptat, no ha matat ningú. Quantes ordres de detenció hi ha en aquests moments vigents contra lladres, violadors, narcotraficants i assassins? I quants dispositius com el d'ahir s'estan muntant? No els cau la cara de vergonya?
La degradació a què els compareixents de la roda de premsa d'avui han arrossegat el cos de Mossos d'Esquadra serà molt difícil de revertir. La via cap a la seva espanyolització (principalment en el sentit de model policial) va començar amb un tripartit i culminarà amb un govern que el mateix tripartit ha fet possible.
I una consideració final. Si el conseller Elena i el departament d'Interior haguessin complert amb la llei i m'haguessin donat l'escorta que em pertoca, haurien sabut en tot moment quin era el meu recorregut per Barcelona i per Catalunya. No els hauria calgut la delirant operació d'ahir, que formarà part per sempre més de la seva biografia pública. I no pas com un mèrit precisament.