Pere Isern

[AlberTVBagué @AlbertTVBague]

@aragonvox @vox_vasco @VoxNavarra @VOX_Cataluna Que aquest partit tingui por dels independentistes és molt bo!

[Jofre Llombart Anton @jofrellombart]

Déu té reservat un lloc al cel pels qui posen l'intermitent en sortir d'una rotonda per advertir tant al de darrera com al que està esperant que vas a sortir per allà.

[Josep Lluís Alay @josepalay]

Unfollow @BahahaMalik. She has no idea about geography. Obviously this is not Spain. This is Catalonia.

[Albano-Dante Fachín @AlbanoDante76]

Fa uns minuts hem penjat un nou vídeo. Creiem que és dels més importants que hem fet.

Et demanem que el miris fins al final.
Creiem, de veritat, que podem aturar els peus a l'autoritarisme del PSC.

PASSA-HO

https://t.co/UFl5vQ1VYX

[Javier Smaldone @mis2centavos]

El trimestre pasado implementé Microsoft Copilot para 4.000 empleados.

30 dólares por usuario por mes.

1,4 millones de dólares anuales.

Lo llamé "transformación digital".

Al directorio le encantó esa frase.

Lo aprobaron en once minutos.

Nadie preguntó qué iba a hacer realmente.

Incluyéndome a mí.

Le dije a todo el mundo que iba a "multiplicar por 10 la productividad".

Ese no es un número real.

Pero suena como uno.

RR. HH. preguntó cómo íbamos a medir ese "10x".

Dije que íbamos a "basarnos en tableros de análisis".

Dejaron de preguntar.

Tres meses después revisé los reportes de uso.

47 personas lo habían abierto.

12 lo habían usado más de una vez.

Uno de ellos era yo.

Lo usé para resumir un correo que podría haber leído en 30 segundos.

Tardó 45 segundos.

Más el tiempo que tardé en corregir las alucinaciones.

Pero lo llamé una "prueba piloto exitosa".

Éxito significa que la prueba piloto no falló de manera visible.

El CFO preguntó por el ROI.

Le mostré un gráfico.

La curva iba para arriba y hacia la derecha.

Medía el "AI enablenment".

Me inventé esa métrica.

Él asintió con aprobación.

Ahora estamos "AI-enabled".

No sé qué significa eso.

Pero está en nuestra presentación para inversores.

Un desarrollador senior preguntó por qué no usamos Claude o ChatGPT.

Dije que necesitábamos "seguridad a nivel empresarial".

Él preguntó qué significaba eso.

Yo dije "compliance".

Preguntó qué compliance.

Dije "todas".

Me miró escéptico.

Lo agendé para una "conversación de desarrollo profesional".

Dejó de hacer preguntas.

Microsoft envió un equipo para hacer un caso de estudio.

Querían presentarnos como historia de éxito.

Les dije que "ahorramos 40.000 horas".

Calculé ese número multiplicando la cantidad de empleados por un número que me inventé.

No lo verificaron.

Nunca lo hacen.

Ahora estamos en el sitio web de Microsoft.

“Empresa global logra 40.000 horas de aumentos de productividad con Copilot”.

El CEO lo compartió en LinkedIn.

Obtuvo 3.000 "me gusta".

Nunca usó Copilot.

Ningún ejecutivo lo ha usado.

Tenemos una exención.

"La concentración estratégica requiere mínima distracción digital".

Yo escribí esa política.

Las licencias se renuevan el mes que viene.

Voy a pedir una ampliación.

5.000 licencias más.

No usamos las primeras 4.000.

Pero esta vez vamos a "impulsar la adopción".

Adopción significa capacitación obligatoria.

Capacitación significa un webinar de 45 minutos que nadie mira.

Pero se registrará la finalización.

La finalización es una métrica.

Las métricas van en tableros.

Los tableros van en las presentaciones al directorio.

Las presentaciones al directorio me consiguen un ascenso.

Seré vicepresidente senior para el tercer trimestre.

Todavía no sé qué hace Copilot.

Pero sé para qué sirve.

Sirve para mostrar que estamos "invirtiendo en AI".

Invertir significa gastar.

Gastar significa compromiso.

Compromiso significa que nos tomamos en serio el futuro.

El futuro es lo que yo diga que es.

Mientras la curva vaya siempre para arriba y hacia la derecha.

[ICGC. Generalitat @ICGCat]

Ja teniu disponible la nova Ortofoto expedita del vol 2025.
La visualització està disponible al Vissir, a l’apartat de les capes WMS:
📎Enllaç: https://t.co/cvh7f883Q5
📎URL de la capa: https://t.co/m0189U8Kyz

#ICGC #OrtofotoExpedita2025 #Geoinformació #Cartografia

[El Gat Saberut @ElGatSaberut]

🏦 Avui 4 de desembre és el Dia Mundial dels Bancs. Doncs ningú et dirà que el primer banc públic de la història va ser creat a Barcelona el 1401, amb el nom oficial de Taula de Canvi i de Comuns Dipòsits. El seu promotor i propietari era el govern municipal de la ciutat. Els administradors del nou banc eren elegits i nomenats pel Consell de Cent. Els primers serien Miquel Riera i Guillem Colom. El banc, situat a la Llotja de Mar, admetia dipòsits tant de ciutadans com d'empreses privades, i funcionava com a banc de l’administració de Barcelona, banc de la Generalitat de Catalunya, banc de la província eclesiàstica de la Tarraconense, banc de l’Hospital de la Santa Creu, de l’orde de Malta, d’alguns gremis i de la casa reial.

Si t'agrada el que faig, comparteix i segueix-me 🔄🔥
Que corri!

[Montse Forga @montseforga]

Coneixeu o us sona la Teoria de “les finestres trencades”?
Vos l’explico:
És una teoria de James Wilson y George Kelling que s’elabora a partir d’un experiment d’un psicòleg social de la Universitat d’Standford de nom Philip Zimbardo el 1969.
L’experiment consistia en:
Primera fase: abandonar un cotxe en un barri conflictiu, pobre i perillós amb un índex de crimilalitat alta (que ara li’n diríem “no go zone”) com era el Bronx.
El cotxe que deixaven tenia les plaques de matrícula arrancades i les portes obertes.
El cotxe al cap de 10min justos va ser desvalisat i al cap de 3 dies no quedava res d’un mínim valor en ell, estava desfet.
Segona fase: abandonar un cotxe idèntic a l’anterior i similars condicions a un barri considerat ric i tranquil com era Palo Alto (Califòrnia).
Durant una setmana no li va passar res al vehicle i Zimbardo va intervenir agafant un martell, colpejant parts del vehicle i trencant alguna finestra, fent que el cotxe passés de tenir un aspecte impecable a mostrar signes de maltractament i deteriorament.
A partir del moment en què el cotxe va mostrar mal estat, els del barri de Palo Alto van aferrissar-se amb el vehicle a la mateixa velocitat que ho havien fet els del Bronx, confirmant-se les espectatives de la teoria que li ballava pel cap a l’investigador i que és molt simple:
Hi ha una relació entre la decadència urbana i la taxa de delictes en un lloc determinat.
En criminologia, la teoria de les finestres trencades afirma que els signes visibles de crim, comportament antisocial i desordre civil creen un entorn urbà que fomenta més crims i desordres, inclosos els delictes greus. Per tant, si no la repares crees l’atmosfera que alla ha passat “algo dolent” i que per tant no passa res si hi passa algo igual o pitjor.. per deixadesa.
La idea que sorgeix d’aquesta teoria és molt interessant de cara a la prevenció delictiva, ja que a partir del control del medi i de l’ordre (prevenció situacional) pots atacar els índexs de criminalitat.
Aquesta teoria va ser aplicada a NY per Giuliani on van enfocar-se a perseguir delictes “lleus” (prostitució, consum de drogues als carrers, abocament d’escombraries, grafitistes,…) per evitar, aturar i revertir una escalada delictiva.
Van començar pel metro de NY on cada dia 250.000 persones no pagaven bitllet, van enviar-hi centenars d’agents a detenir aquesta gent, amb la idea que perseguir els que es “saltaven la barrera”, els portaria a detectar delictes més greus que es produïen al metro com els robatoris, perquè “tot i que no tothom que no paga el metro cometrà un robatori si que molts dels que roben no paguen el metro” així va baixar un 13% les persones que viatjaven sense bitllet i un 40% els robatoris al metro.
Del metro van passar a aplicar aquesta teoria del manteniment de l’ordre a tota la ciutat aconseguint baixar la taxa de criminalitat fins un 50% en certs barris.
Evidentment, va rebre crítiques de ser una pràctica de “tolerància zero” tot i que (sobre el paper) no era així ja que preveia la formació dels agents per evitar-ho.
El més interessant, crec, és que la teoria de les finestres trencades es pot aplicar a tot, inclús a nivell personal i de relacions humanes, però això ja seria un altre tuit.

[Josep M. Mainat @MainatJM]

(Esborrany d'un article que estic escrivint)
——————
𝕃𝔸 𝕋𝔼ℂℕ𝕆𝕃𝕆𝔾𝕀𝔸 𝔼ℕ𝕊 𝔽𝔸 ℙ𝔼ℝ𝔻ℝ𝔼 𝕃𝔸 ℂ𝔸ℙ𝔸ℂ𝕀𝕋𝔸𝕋 𝔻𝔼 ℂ𝕆ℕℂ𝔼ℕ𝕋ℝ𝔸ℂ𝕀𝕆?
——————
Deia un senyor molt savi:

“Aquesta nova invenció produirà l’oblit en la ment dels qui l’utilitzin, perquè deixaran d’exercitar la memòria i es refiaran de signes externs.”

Us sona? Podria ser una crítica a Internet, al mòbil o a ChatGPT.
Però no: la va dir Sòcrates (469–399 aC), un dels filòsofs més grans de la història… i la primera persona documentada en queixar-se de les noves tecnologies.

I sabeu quin era el dimoni tecnològic que escandalitzava Sòcrates?… L’escriptura!
Sí, el simple fet d’escriure. Segons ell, aquest invent faria que ho oblidéssim tot perquè, si queda escrit, ja no cal memoritzar res més.

De fet, Sòcrates va ser coherent i no va escriure cap llibre. El que sabem del seu pensament ens arriba a través dels seus deixebles, sobretot Plató, que el converteix en protagonista de molts dels seus diàlegs.
(Per sort, Plató sí que escrivia!)
————
𝔼𝕝𝕤 𝕣𝕠𝕞𝕒𝕟𝕤 𝕥𝕒𝕞𝕡𝕠𝕔 𝕙𝕠 𝕧𝕖𝕚𝕖𝕟 𝕔𝕝𝕒𝕣

La desconfiança contra l’escriptura no es va acabar amb Sòcrates. Al segle I aC, l’orador i pensador romà Ciceró destacava la importància d’entrenar la memòria i evitar l’escriptura sempre que fos possible:

“La memòria, si no la sostenim, s’esvaeix. No hi ha res tan feble com la memòria humana; per això escrivim.”

Es veu que Ciceró tenia una memòria tan lamentable que, si no ho escrivia, no recordava ni on havia deixat les sandàlies.

———
𝔼𝕝 “𝔾𝕠𝕠𝕘𝕝𝕖 𝕞𝕖𝕕𝕚𝕖𝕧𝕒𝕝”

Uns quants segles després, Sant Isidor de Sevilla (560–636) es va passar la vida compilant en els vint volums de les seves Etimologies tot el saber conegut de l’època.

Durant segles, si algú volia saber “què era què”, no ho podia “googlejar”, perquè Google encara no s’havia inventat: ho havia d’“isidorejar”.

Tant és així que, el 2001, el Vaticà va considerar proclamar-lo patró d’Internet, per aquesta mania que tenia d’ordenar tota la informació.

Però fins i tot aquest “Google medieval” també advertia del perill de l’excés d’informació:

“La multiplicitat de llibres només portarà confusió i més confusió.”

Caram, amb Sant Isidor! Volia tenir el monopoli!

———
𝕀 𝕒𝕣𝕣𝕚𝕓𝕒 𝕝𝕒 𝕚𝕞𝕡𝕣𝕖𝕞𝕥𝕒

Quan Gutenberg va treure la impremta, al segle XV, va desencadenar una altra onada de pànic.

Els copistes i els monestirs, que fins aleshores tenien el monopoli dels llibres, van veure la impremta com una amenaça directa al seu ofici. Alguns parlaven del llibre imprès com d’una “mercaderia vulgar” enfront de la bellesa dels manuscrits decorats a mà.

L’Església catòlica, veient amb alarma que la impremta permetia difondre idees “herètiques” molt més ràpidament, va crear el 1559 l’Índex de llibres prohibits per controlar què es podia llegir i què era pecat llegir.

Curiosament, entre els llibres prohibits hi havia la Bíblia.
Només es permetia en llatí, i les traduccions a les llengües del poble eren vistes com una amenaça. William Tyndale, al segle XVI, va gosar traduir-la a l’anglès, i ho va pagar amb la seva vida: el van cremar el 1536.

El naturalista suís Conrad Gessner (1516–1565) assegurava:

“L’excés de llibres generarà una sobrecàrrega d’informació, perjudicial per a la ment del poble.”

Com podeu comprovar, la revolució de l’excés de llibres va espantar tanta gent com avui ens espanta l’excés de pantalles.
———
ℂ𝕠𝕟𝕥𝕒𝕘𝕚 𝕕𝕖 𝕡𝕠𝕕𝕣𝕚𝕕𝕦𝕣𝕒 𝕔𝕖𝕣𝕖𝕓𝕣𝕒𝕝

El 1899, un diari dels Estats Units va publicar aquest titular esfereïdor:

“Contagi de podridura cerebral: Milions de nens incapaços d’aprendre res, de saber res bé i de concentrar la seva ment en res.”

El culpable? Les revistes. Aquell nou mitjà popular es veia com una amenaça mortal per a la concentració infantil.

Avui sabem que no va acabar així: les revistes van conviure amb els llibres, les escoles i, finalment, amb la televisió. Però el catastrofisme ja estava servit.
(SEGUEIX...)

[Un Sr de Barcelona @UnSrdeBarcelona]

Un Bon Català no envia mai missatges de veu per whattsapp.

#ConsellsdeBonCatalà

[Oriol Serra @oriolserra]

Que en Hansi Flick encara no parli català és trist. Ara, que després de tants anys encara no ho faci el capità del @FCBarcelona_cat, l’admirat @mterstegen1, és per a fer-nos-ho mirar. Ni el dia del Gamper.

[Pere Isern @piserndevic]

@montseforcadell Espero que "olorarà" també sigui sarcàstic.

[Romànic Català @RomanicCatala]

El romànic ja va predir Bola de Drac

🧵👇 FIL #memsromànics

[Albert Castellón @albertcastellon]

Una pregunta: la versió del Meu Avi dels Manolos tambè s’ha de censurar? I les havaneres en sí perquè parlen de Cuba i a Cuba es feien negocis negrers? I el Ron Negrita perquè homenatja aquests negocis? ? I el cremat perquè es fa amb ron? I el ron perquè hi ha una marca que es diu Pujol?

[Un Sr de Barcelona @UnSrdeBarcelona]

Arribats a aquest punt, només podem expresar el nostre malestar d'una forma, fent Like i RT a aquest fil, per a què tothom s'assabenti de la realitat...

Pots fer-ho aquí abaix⬇️⬇️⬇️
https://t.co/YNkYGKVgGV

[Quico Sallés @QuicoSalles]

Ni Junts ni ERC no han estat ni capaços de fer acomiadar el delegat de la Generalitat a Perpinyà… i encara volen fer creure que obtindran el traspàs de Rodalies i de les competències en immigració. Tot plegat fa riure

[Albano-Dante Fachín @AlbanoDante76]

Avui hem enviat un correu amb 4 punts:
1) Nervis a la CCMA
2) Javier Cercas i la guerra del PSC contra la catalanitat.
3) Un PDF amb els sous dels càrrecs de confiança del PSC.
4) DGAIA.
El pots llegir aquí: https://t.co/BQs6TInD5h
Que corri!
Bon dia!

[Màrius Serra @mariusserra]

Avui fa 91 anys que va morir el president Macià, però també en fa 76 que va morir Pompeu Fabra. Després d'un copiós dinar de Nadal va demanar un got d'aigua, se'l va beure i va morir.

Feu com Fabra. No perdeu mai ni la tasca ni l'esperança i mengeu, però sobretot no beveu aigua

[Joan Lluís Bozzo @espremulla]

I que és un tros de soca.