Enginyer agricola i propietari de Fruites Núria Fill de pagés. M´encanta acostar la ciutat al camp! i camp a la ciutat!. Col.laboro fa 23 anys a Rac1 Via Lliure
Som-hi, seguirem lliurant comandes de fruita, verdura, mel, oli, encara que ens falli de vegades el transport i arribi algun ou trencat, el client no perdrà res, li abonarem. Avui hem acabat les tapes de les caixes de cartró, però tenim l’opció “B” que són les caixes de fusta.
Les lleis injustes i poc mesurades, s’han de canviar.
Contra lleis estúpides: desobediència civil, tots hauríem de fer el mateix. Avui he viscut en directe un moment emocionant, quant he vist de tots els grups del Parlament votaven a favor de la moció presentada per @jaumeveray.
Quan una causa injusta aconsegueix que es voti una moció al Parlament, que s’ha posat d’acord en defensar el sector primari. Gràcies, Jaume, gràcies també a tots els partits que hi votareu a favor. @esponella@vialliure@versiorac1
🍒 Les dues receptes de @lacuinadecarbo per celebrar la temporada de cireres.
👉 Recupera les receptes de la cuinera de capçalera del programa, i la secció amb ella i @puigbert
https://t.co/DLDx6HOJfZ
Quan veus que el teu net s’implica en defensar el llegat del seu vesabi, em fa tant feliç!! Gràcies a tots vosaltres salvarem els nostres cartells. La força de la gent. També gràcies tots els governants i parlamentaris que s’hi han implicat de veritat. Ara desconecto 10 dies.
Gràcies a tu, Pere. I aquestes fotos de França ho deixen encara més clar: aquí no parlem de cap perill ni de cap atac al paisatge. Parlem de sentit comú.
A França, els productors poden indicar on venen oli, fruita, productes locals o articles de la terra. I no passa res. El territori no s’enfonsa. El paisatge no desapareix. La carretera no deixa de ser segura.
Aquí, en canvi, una agrobotiga es converteix en un problema administratiu.
Això és el que indigna.
Perquè un cartell rural no és propaganda.
És supervivència.
És venda directa.
És producte local.
És pagesia viva.
És poble.
Si a l’altra banda de la frontera ho entenen, potser el problema no és el cartell. Potser el problema és una administració que ha perdut completament el contacte amb la realitat.
Un país que amaga els seus pagesos mentre presumeix de producte de proximitat no defensa el territori: el condemna.
Quan una administració converteix un cartell rural en un delicte administratiu, el problema ja no és la normativa: és el menyspreu cap a la pagesia.
Tenim un govern que presumeix de defensar el territori, però a l’hora de la veritat posa més energia a sancionar pagesos que a garantir que els pobles continuïn vius.
Això no és protegir el paisatge.
Això és burocràcia cega.
Això és asfixiar qui treballa.
Això és governar d’esquena al país real.
La pagesia no necessita discursos, fotos ni campanyes institucionals. Necessita que deixin de tractar-la com una molèstia.
Perquè mentre als despatxos parlen de món rural, al carrer castiguen qui el manté viu.
Un país que multa els seus pagesos per fer-se visibles és un país que ha perdut el nord.
El que té la CEE, ens arriben pomes de Polònia, envasades a Bèlgica que omplen parades de Mercabarna, pomes com Jona Gold i Jona Red que son àcides i amb poc gust. Aqui aquestes pomeres ja les varem arrancar fa anys i ara ens arriben de fora gairebé regalades entre 0,40 i 0,70.
@JoaquimPrats Si noi em sap greu per tu, que sempre has sigut una persona íntegra, que mai feries res per benefici propi, veure com està tot ha de saber molt de greu.