Sobretot, no et menteixis a tu mateix.
Perquè aquell que es menteix a si mateix i escolta la seva pròpia mentida, arriba a un punt en què no pot distingir la veritat dins seu ni al seu voltant. I perd tot el respecte per si mateix i pels altres.
Dostoievski.
Som-hi?
BonDia🤍😉
La teva ment pot ser la teva millor amiga.
Però també serà la teva pitjor enemiga.
Perquè ningú millor que ella coneix les teves debilitats.
I la ment, o la controles o et controla.
No et creguis tot el que penses.
Som-hi?
Bon diaa!😉🤍
La fòrmula és senzilla:
Si no dónes, no demanis.
Si no sumes, no restis.
Si no saps fer-ho, no critiquis a qui ho intenta.
Si no preguntes, no suposis.
No parlis del que no saps, ni et creguis tot el que et diuen.
No carreguis amb un pes que no et correspon.
Som-hi?
Bon dia!😉
Atès que m'han demanat que parli de l'educació per a evitar el narcisime, ho he fet.
Som-hi.
Actualment vivim en un món de comparació, competició i manca de criteri propi, que accentua i alimenta encara més els trets narcisistes que sovint manifesten els infants durant els primers anys.
Cal tenir clar, primer de tot, que el narcisisme acostuma a respondre a una gran inseguretat personal, no pas a una autoestima massa alta.
És per això que és molt important generar i reforçar l'autoestima dels infants, de manera saludable.
Com?
· Reforçant els punts forts de l'infant sense caure en l'elogi desmesurat, de manera que se senti feliç del seu esforç, no pas de creure's que és el millor, ni que és millor que els altres com de vegades se'ls fa creure sense voler.
És a dir, cal reforçar la cultura de l'esforç perquè els infants i els joves se sentin orgullosos d'ells mateixos, més que del que volen aconseguir o han aconseguit. Perquè durant l'esforç és quan una persona entrena la seva força, la seva resiliència, tornar a intentar-ho si no surt bé... L'esforç té molt valor.
· Ajudar-los a entendre que el fracàs no és cap desgràcia. És normal fracassar, i és normal tornar-ho a intentar les vegades que calgui.
Cal entendre que fracassar no és caure, és quedar-se a terra.
Com?
· A través del joc. Aprendre a jugar, a saber guanyar i a saber perdre. Els infants que tenen trets narcisistes no saben perdre, i reaccionen molt malament quan no guanyen o quan no se surten amb la seva.
· Educar en el respecte, en l'empatia, en l'esforç, en el treball d'equip, en la compassió, en la naturalitat, en la sinceritat, en alegrar-se quan els altres el va bé. En saber esperar sense comparar-se contínuament.
· En un món d'immediatesa, la paciència, saber esperar, és imprescindible per a ser feliç.
De vegades, als partits d'esports que fan els fills a l'escola, als pares sembla que els hi vagi la vida per a guanyar el partit, i fins i tot es barallen i s'insulten entre ells. O donen instruccions agressives als seus fills.
Hi ha progenitors que projecten les seves frustracions en els seus fills, i tenen unes expectatives que no respecten el ritme natural de cada infant.
Els pares i mares poden fer bé, però també poden fer molt mal als seus fills.
És a dir, no és suficient ser pare o mare perquè sigui una garantia de bona educació i d'autoestima alta i sana. Cal ser molt curós, posar límits, però respectar molt els fills, que són petits, però no són ximples.
Amor incondicional. Cal estimar els fills de manera que no dubtin d'aquest amor.
Dir: "Si fas això no t'estimaré" no s'ha de dir mai de mai, perquè els situa en una posició d'indefensió que voldran fer el que sigui per a guanyar-se l'aprovació dels altres i l'amor que necessiten.I no oblidar mai que per educar adults capaços de ser feliços, cal educar infants forts. Que creixin feliços desenvolupant la seva pròpia fortalesa.
·Els pares i mares tampoc no són els servidors dels seus fills, i han d'intentar que tot allò que els fills 'puguin fer per ells mateixos que ho vagin fent.
Resum:
Com més autònoms siguin els infants, més segurs se sentiran, i com més segurs se sentin, millor autoestima tindran.
Ergo, com millor i més saludable autoestima tinguin, menys a prop de ser persones narcisistes seran.
Estimar-los incondicionalment no és incompatible amb posar-los límits i en cultivar la cultura de l'esforç. Ans el contrari, estimar és això: Esforçar-se i ajudar-los a crèixer, sense llançar la tovallola.
Perquè una persona amb l'autoestima alta i sana, no té cap necessitat de demostrar que és superior als altres.
Hi ha gent que no es disculparà mai per com t'ha tractat, però et culparà de com has reaccionat.
Posa distància i silenci; no hi ha res a fer.
Són grans manipuladors i perdràs sempre, perquè no tenen cap mirament en travessar les línies vermelles que tu no travessaries mai.
Un home va veure que una serp estava morint cremada i va decidir treure-la del foc, però quan ho va fer la serp el va atacar. Per la reacció del dolor, l'home la va deixar anar i l'animal va caure de nou dins el foc, i s'estava cremant de nou.
L'home va intentar treure-la una altra vegada, i altra vegada la serp el va atacar. Algú que estava observant es va acostar a l'home i li va dir: - Disculpi, però vostè és molt tossut! ¿No entén que totes les vegades que intenti treure-la del foc l'atacarà?
L'home va respondre: - la naturalesa de la serp és picar, i això no canviarà la meva, que és ajudar. Llavors, amb l'ajuda d'un tros de ferro, l'home va treure la serp de foc i va salvar la seva vida.
No canviïs la teva naturalesa si algú et fa algun mal, no perdis la teva essència; només pren precaucions. Perquè alguns persegueixen la felicitat, però uns altres la creen.
Preocupa't més per la teva consciència que per la teva reputació. Perquè la teva consciència és el que tu ets, i la teva reputació és el que pensen els altres de tu.
I el que pensen els altres, no és el teu problema... És problema d'ells.
(Extret de la biografia de Wilson R.)
No deixis de ser mai bona persona per culpa de males persones.🤍
La gent emocionalment intel·ligent mai no explica tot el que sap o vol fer.
Trien les seves batalles amb molta cura i prioritzen la pau.
Viuen la seva vida en privat.
Creixen en privat.
Saben que és així com s’aconsegueix viure molt més lliure i tranquil.
Som-hi?
Bon dia!😉
El otro día un paciente con shock séptico refractario nos dejó esta curiosa imagen durante su resucitación. De todos los vasopresores empleados, hay uno que dejó su huella bien marcada en el cartucho de hemodiafiltración.
Poc abans de morir, un pare va dir al seu fill:
“Mira aquest rellotge que em va regalar el teu avi.
Té gairebé 200 anys, i vull que sigui per tu. Però abans de donar-te'l, primer ves a la joieria del centre. Digues que vas de part meva, que el vull vendre, i a veure quant t'ofereixen".
El fill així ho va fer. Va anar a la joieria, i en tornant a casa li va dir al seu pare:
"M'han ofert 150 euros perquè diuen que és massa vell".
I el pare li va dir:
"Doncs ara vés a la casa d'empenyorament".
El fill va anar a "Can Penja i despenja" que era una casa d'empenyorament, i quan va tornar a casa li va dir al seu pare:
"Pare, a la botiga d'empenyorament m'han ofert 15 euros perquè m'han dit que aquest rellotge es veu molt gastat".
Un cop més, el pare va demanar al seu fill que anés a un lloc, aquesta vegada al museu, i els ensenyés el vell rellotge.
I dit i fet. El fill va anar al museu, va tornar al seu pare i li va dir:
" Pare!! No t'ho creuràs! El Director del museu ha ofert 250.000 euros per incloure aquesta peça tan vella, gastada i rara, enmig de les seves meravelloses col·leccions antigues!".
I el pare li respongué:
És aquest el valor de totes les anades i vingudes que has fet amunt i avall amb el rellotge. Vull que sàpigues que el "valor" d'alguna cosa és 100% relatiu, perquè va canviant de persona a persona. I cada persona donarà un valor diferent a la teva persona.
Així que no et conformis amb el que et diuen o t'imposen els altres. Confia en el teu valor, i no et conformis amb el primer que et diuen. Coneix bé el teu valor, però sigues humil.
Perquè de vegades creuràs que la vida t'està dient NO, i només t'està dient: Continua endavant i no et rendeixis.🤍
📸 MJ
Una habitació d'Hospital compartida per dos pacients.
El primer pacient ja hi era i tenia el llit al costat de la finestra.
El segon pacient acabava d'arribar, tenia una malaltia que l'impedia moure's del llit, estava molt malhumorat i va demanar ser prop de la finestra.
Però li van dir que no podien fer el canvi perquè el primer pacient també havia esperat molt temps per a ser prop de la finestra.
Més tard, quan es van quedar sols, el pacient del costat de la finestra li va assegurar que cada dia li explicaria el que veia. I així va ser:
·Avui passen uns infants jugant, es veuen molt alegres i contents. Alguns corren molt, i un d'ells ha pujat dalt d'un arbre...
·Avui passa una parella enamorada, es veuen molt feliços i em recorda un temps de la meva vida... No ha estat mai enamorat vostè?
·Avui plou bonic.
· Avui es veu l'Arc de Sant Martí, és clar, ha plogut tota la nit...És preciós, va de punta a punta del parc... I es veuen les muntanyes...
· Avui, el parc del davant, és preciós, perquè fa sol i és ple d'alzines, pins i oliveres...
I així passaven els dies i, dia a dia, el segon pacient va aprendre a gaudir de les descripcions que li feia el seu company des del seu llit mentre mirava per la finestra...
Però un dia aquest pacient no es va despertar, i va morir mentre dormia perquè se li va parar el cor.
Ben aviat va entrar a l'habitació un segon pacient, però el que s'havia quedat sol va demanar que ara li tocava a ell ser prop de la finestra. Volia veure la bellesa de la vida senzilla i quotidiana que mai no havia considerat tan bonica com quan la descrivia el seu company qua acabava de morir.
En canviar-lo de llit i fer córrer la cortina de prop, va observar un mur, ample i alt, que formava part d'un cel obert sobre del Bar de l'Hospital, una paret alta i freda i sense cap atractiu.
Oh! Com pot ser? On són els arbres i el parc d'alzines i oliveres? -va demanar.
I la infermera va respondre: El pacient que ha mort era cec. Sempre va "veure" mentalment el que nosaltres podem veure amb els ulls a molts llocs de la nostra vida diària, però que sovint no tenim temps de fruir. Ens va demanar que no li diguessim res. I el vam respectar.
1st #JordiMancebo PLUG* Physiology Symposium
@HospitalSantPau Sep 28-30 #Barcelona
https://t.co/luXn72lCUV
*Pleural Pressure Working Group
[International network of physicians and investigators working on advanced monitoring of mechanical ventilation and respiratory failure]