Piulada 1/2
🚨 Junts planta el Congrés i no assistirà a l’homenatge a Pau Casals. En una carta a Francina Armengol, el partit denuncia un intent d’"espanyolització" del músic i acusa la cambra de voler aigualir el seu perfil i ometre el seu compromís amb Catalunya. 👇 (1/2)
El fet d'empassar-nos el relat 🇪🇸ista del Procés ha comportat que s'infravalori el gran sacrifici de 9 (nou!) anys d'exili de @krls. Mai s'ha rendit davant 🇪🇸! A qualsevol país normal seria considerat un heroi. L'independentisme n'ha d'aprofitar el retorn
Avui a @MonDiari faig la meva anàlisi dels resultats PISA. No em centro en les desgràcies locals, sinó que miro de fer una lectura global sobre les causes d'aquesta catàstrofe, bàsicament europea. I no són les pantalles...
https://t.co/TzmHdDx0IB
Trist per la mort de Cristóbal Colon @fageda , una de les persones més extraordinàries que he conegut mai. No hi ha paraules per descriure'l. Visionari, amb valors profunds que contagià liderant un estil d'empresari social inigualable. Ha deixat el món millor de com el va trobar
El Nacional ha donat per acabada la meva col·laboració per aquest tuit en castellà, destinat a una institució castellana que s'apropia de la història del país. Pots insultar en català als catalans, però als anuncians castellans, no. El conflicte s'ha de mantenir dins el gueto.
"200 catedráticos internacionales exigen a Sánchez e Illa la liberación inmediata de P. Hasel
Académicos de más de 100 universidades de 24 países denuncian la“vergonzosa anormalidad democrática”que supone mantener encarcelado al rapero"
#MonarquíaAlExilio
https://t.co/DXePSY2D4R
“Els mateixos q denuncien l’ús del títol de comte-rei o el gentilici catalanoaragonès com un greuge […] no tenen cap recança a denominar a Pere III com a Pere IV”.
Tercer article de la sèrie de Cristian Palomo.
Guardeu-lo i no digueu mai Pere IV.
https://t.co/SnTT4O7JqW
Mentre vatros us anàveu a refrescar pel món, jo m'he passat l'estiu enganxant pàgines perquè el tinguéssiu a punt ara en tornant
VilaWeb publica ‘Sortir a guanyar’, una guia de Pau Vidal per a la batalla lingüística de cada dia https://t.co/791IMb1YkV
Albert Jané va triar el nom "barrufets" de manera més intel·ligent i motivada que no us penseu:
1-És un mot real i tradicional. A Mallorca, barrufet designa un dimoni o dimoniet i també pot referir-se a un nin entremaliat, fet que encaixa amb aquests éssers petits i trapelles.
🧵
L'amic Celdoni Fonoll em tramet aquest bell poema del Pseudònim Llengut:
"L'ECLIPSI"
"L’eclipsi per l’ull del cul
és com es veurà més bé.
Com és que l’humà taül
faci tant i tant merder
per una foscor que enganya?
Val més lluitar pel Terrer
i eclipsar del tot Espanya!"
A la gent d'aquesta xarxa ens han dit moltes coses dolentes. Han aprofitat altaveus per fer creure que erem el dimoni.
Però la tristesa que sentim per la pèrdua d'un dels pilars de Twitter Catalunya, són l'exemple que demostra que som una pinya; diversa, però unida.
DEP Mònica.
No sé per on començar.
Aquest matí sentia tertulians discutint si era millor tornar a pagar peatge per circular per les autopistes de l'Estat a Catalunya o instaurar una vinyeta en funció de com de contaminant sigui el teu vehicle. I em sorprenia que ningú es plantegés la pregunta prèvia: per què hi ha autopistes estatals gratuïtes en altres indrets que reben el seu manteniment amb càrrec als pressupostos públics, mentre aquí sembla que haguem de tornar a passar per caixa?
Ens tenen discutint el dit i no la lluna.
Esvorancs al Putxet, enfonsament d'una grua, llengua de foc a Sants...
I les explicacions dels responsables directes, del Govern o de l'Ajuntament són absurdes o inexistents. I aquí no passa res.
Encara m'estic recuperant de la pantomima del control parlamentari pel cas DGAIA, quan em trobo que les úniques proves PISA que s'havien de fer durant el mandat del PSC del 155 —el Govern de la reconciliació i l'eficàcia, deien— no s'han fet per "qüestions tècniques". És a dir, la nova manera de dir "perquè no ens va sortir de la pebrotera".
Com pot fer un poble per desempallegar-se d'aquesta manera de governar, tan impermeable a l'autocrítica, tan poc exigent amb els resultats i tan convençuda que mai no haurà de retre comptes? No serà a través dels partits que li donen suport, ni dels que cauen en el fora de joc de l'espanyolisme, ni de l'omertà de les causes comunes, les amnisties i les cadires.
Amb raó, alguns diran que la solució és AC. I ho diran perquè és un partit d'aquí que encara no ha tocat cuixa, i la gent espera que faci girar la truita. Jo, personalment, sóc molt escèptic amb totes les coses que no faig jo mateix o un cuiner de confiança i em temo que tampoc no canviaran res de sistèmic.
I, a més a més, si per girar la truita ens hem d'empassar segons què, ja us dic ara que acabarem cagant tramussos.
Perquè el problema de fons no és qui ocupa avui els despatxos. El problema és haver arribat al punt que una administració pugui encadenar errors, excuses i negligències sense que pràcticament ningú n'assumeixi les conseqüències. Ens han acostumat a discutir els mecanismes, els procediments i els relats, però gairebé mai els principis. Discutim la manera com ens executaran i no si tenen dret a aplicar-nos la pena de mort.
I mentre això no canviï, continuarem discutint sobre els governs, però no sobre la manera de governar.
Sempre l'autoflagelació abans que la vertadera solució. Per alguna gent és preferible l'autoimmolació que enfrontar-se a les causes profundes del desori.
Alguns miren guerxo i d'això viuen.
Illa és una barreja de Marchena, Pétain, Leroux, Quisling i militant del Frente de Juventudes, que entrega la Generalitat a mans del Borbó del 3 d'octubre mentre combat la catalanitat en tots els fronts. Vol ser el terminator del poble català.
Una reflexió per al conjunt del moviment independentista, aquesta revetlla de Sant Joan.
I el record del poema de Joan Maragall, ‘Els focs d’aquest Sant Joan’.
“Ja les podeu fer ben altes,
les fogueres aquest any:
cal que brillin lluny i es vegin
els focs d’aquest Sant Joan.
Cal que es vegin de València,
de Ponent i de Llevant…
i en fareu també en la Serra
perquè els vegin més enllà.
Que la terra està revolta
sota el peu dels occitans,
i convé que se’n recordin,
de l’antiga germandat.
Des que fou esquarterada
no s’havia vist pas mai
redreçar-se alhora els trossos
cadascú pel seu costat.
Miracle! gent d’Occitània
l’esperit d’Oc s’ha despertat!
Tots la passaren en vetlla,
eixa nit de Sant Joan.
Tots la passaren en vetlla
al voltant dels focs més alts,
perquè es parlin uns amb altres
com llengües de l’Esperit Sant.
Parlaran de serra en serra,
i de la més alta als plans…
Pirineu, si resplendisses
tot encès de mar a mar,
remembrant als fills en vetlla
les memòries del passat,
les fiances del pervindre
i els misteris d’eix atzar
que fa que els fills d’una mare,
que els homes d’un sol parlar
tinguen els braços en l’aire
tots alhora bracejant;
i el crit d’una sola llengua
s’alci dels llocs més distants
omplint els aires encesos
d’un clamor de Llibertat!”
JOAN MARAGALL
Bona revetlla i bona Diada dels Països Catalans!
Avui tanco el dia amb Verdaguer i el seu poema de fa 130 anys, “Se’n cansaran?”
“Totes les ones de la mar m'han envestit en so de guerra, tot udolant com a lleons, com a lleons sedents de presa.
Han rodolat pel meu damunt obrint ses boques de caverna, roges d'enuig i lleig verí, plenes d'insults i d'anatemes.
L'una m'ha dit «mal sacerdot»; l'altra m'ha dit «dolent poeta»; l'altra«rebuig del temple sant, quan te veurem pres en cadena, en lo bell fons de la presó, colgat set canes sota terra!».
Los cops de mar d'un a un van rodolant sobre ma testa, com una mola sobre el gra, com l'eugassada sobre l'era..
Mes lo meu front està serè, mon esperit jugant s'hi bressa, com la gavina en la maror, com l'aligot en la tempesta.
Totes les ones de la mar no poden rompre un gra d'arena”.