"Aquest és un de la ceba que s'inventa la història per sobreviure en el present..."
Aquesta és la reacció automàtica que més de 300 anys de colonització mental i d'autoodi inoculat per l'Estat espanyol han provocat en molts catalans quan senten a dir que les Constitucions de Catalunya configuraven l'Estat de dret més avançat d'Europa. Si ho diu un català i en català, el marc mental autonomista de seguida ho titlla de "mite romàntic".
Però resulta que l'estudi més demolidor i admiratiu sobre el nostre dret històric no el va escriure cap polític independentista, ni tan sols un català.
El va escriure Francisco Elías de Tejada y Spínola (nascut a Madrid el 1917 i mort a Madrid el 1978). Parlem d'una de les màximes eminències acadèmiques del dret a l'Espanya del segle XX: Doctor en Dret per la Universitat Central de Madrid amb premi extraordinari i Catedràtic de Filosofia del Dret successivament a les Universitats de Múrcia, Salamanca, Sevilla i la Complutense de Madrid. Un intel·lectual tradicionalista que es definia a si mateix amb orgull com a "extremeny de sang andalusa i educació castellana".
Aquest catedràtic madrileny va dedicar dècades a estudiar els textos originals dels nostres Usatges, de les Corts de 1283 i de les compilacions de les Constitucions de Catalunya i de la resta de la nació catalana, publicant obres monumentals com Las doctrinas políticas en la Cataluña Medieval (1950) i els tres volums d'Historia del pensamiento político catalán (1963-1965): Volum I (La Cataluña clásica, 987-1479), Volum II (Mallorca y Menorca clásicas, 1231-1479) i Volum III (La Valencia clásica, 1238-1479).
Doncs bé, quan aquest jurista "extremeny de sang andalusa i educació castellana" va analitzar el nostre sistema constitucional, va quedar tan bocabadat davant la superioritat jurídica catalana enfront de l'absolutisme europeu i castellà que va deixar escrites aquestes sentències literals (les poso en el seu castellà original perquè cap unionista ni cap autonomista pugui dir que és propaganda nostra):
1️⃣ "La ordenación constitucional de Cataluña alcanzó en el siglo XIV una modernidad que asombra y un sentido de respeto a la libertad humana que bien podemos anhelar en el siglo XX."
2️⃣ "La civilización universal recibió una aportación catalana digna del máximo relieve: la consecución de la fórmula de libertad política más perfecta de la Edad Media."
3️⃣ "Las libertades eran tan catalanas, tan entrañadas en el alma colectiva, tan peculiares, que sólo las gentes de Cataluña podían entenderlas y guardarlas."
4️⃣ En la seva obra, Elías de Tejada explica per què el rei a Catalunya mai va ser un monarca absolut com a Castella: perquè a Catalunya "el Rey no es señor, sino administrador ligado por un pacto bilateral", sotmès a la llei paccionada en Corts on "la ley es un contrato entre el Príncipe y el Pueblo", fins al punt que les llibertats polítiques catalanes superaven en garanties reals i escrites la mateixa Carta Magna anglesa.
Rellegiu la tercera cita: "tan arrelades en l'ànima col·lectiva que només la gent de Catalunya podia entendre-les i guardar-les".
Per això la mentalitat imperial castellana i borbònica no les va entendre mai i va necessitar 80.000 soldats a sang i foc el 1714 per intentar esborrar-les amb l'il·legal Decret de Nova Planta de 1716.
És fascinant i indignant alhora: un catedràtic de Madrid reconeixia al segle XX, en ple franquisme, que l'ordenament constitucional català va donar a la civilització universal la fórmula de llibertat política més perfecta i que era un model a envejar en ple segle XX, mentre avui els nostres partits autonomistes s'agenollen davant la Constitució espanyola de 1978 com si fóssim una regió sense passat!
Ja n'hi ha prou d'amnèsia i de complex d'inferioritat! Tenim l'Estat de dret constitucional més antic i avançat d'Europa, mai derogat legalment per les nostres Corts!
"Catalunya es una nació
militarment ocupada,
políticament sotmesa,
econòmicament espoliada,
lingüísticament substituïda,
ideològicament colonitzada".
Mn. Josep Dalmau va néixer a St Llorenç Savall el 20 d'octubre de 1926
📷1966: Manifestació de capellans contra la tortura
Aquest pobre home tenia una de les botigues de col·leccionisme de videojoc antic, cartes i hobby freak en general més ben parides d'entre les que queden.
Mantenir un negoci així només es fa amb sacrifici, dècades i pèrdues. Irrecuperable, irrepetible.
No és el Califat; és la Hispanitat i les noves bosses de votants de PP i Vox, genis de l'estratègia.
(Que Santa Llúcia us conservi la vista nacional i, si pot ser, que us l'augmenti).
Des del naixement formal de les Constitucions paccionades del 1283 fins al 1714, exactament 23 monarques van jurar les Constitucions de Catalunya com a comtes de Barcelona per poder exercir el poder (amb el precedent de Jaume I el Conqueridor, que ja havia jurat els Usatges i la Pau i Treva el 1218 i 1228).
Aquí tens la llista completa dels 23 sobirans que van passar per l'adreçador constitucional català:
👉 * Casal de Barcelona (1283–1410): Els fundadors del sistema
* Pere II el Gran (1283): Jura a les Corts de Barcelona i instaura el pactisme: el rei no pot legislar sense l'acord dels tres braços.
* Alfons II el Franc (1286): Jura i consolida els privilegis generals.
* Jaume II el Just (1291): Jura i blinda la unió indissoluble dels territoris.
* Alfons III el Benigne (1328): Jura a Barcelona en pujar al tron.
* Pere III el Cerimoniós (1336): Jura i sota el seu regnat neix la Diputació del General (Generalitat) el 1359.
* Joan I el Caçador (1387): Jura a Barcelona.
* Martí I l'Humà (1397): Jura en persona en tornar de Sicília.
👉 * Dinastia Trastàmara i Guerra Civil Catalana (1412–1516)
* Ferran I d'Antequera (1412): El primer Trastàmara és obligat a jurar a les Corts de 1412–1413 per ser acceptat.
* Alfons IV el Magnànim (1416): Jura abans de marxar cap a Nàpols.
* Joan II el Sense Fe (1458 i 1472): Jura el 1458, però per violar les lleis la Generalitat el destitueix el 1462. En acabar la guerra (1472), ha de tornar a jurar les Constitucions per recuperar el tron.
Mentre Joan II va estar destituït per tirà, Catalunya va proclamar 3 comtes alternatius que van jurar les nostres lleis:
11. Enric IV de Castella (1462): Jura per mitjà dels seus lloctinents.
12. Pere IV el Conestable de Portugal (1464): Jura en persona a Barcelona.
13. Renat I d'Anjou (1467): Jura a través del seu fill i lloctinent Joan de Lorena.
* Ferran II el Catòlic (1479): Jura i el 1481 aprova la Constitució de l'Observança ("Poc Valria") i la primera compilació impresa (1495).
👉 * Dinastia dels Àustries i Guerra dels Segadors (1516–1700)
* Carles I (l'emperador Carles V) (1519): Els catalans es neguen a reconèixer-lo fins que ve en persona a Barcelona i jura el 1519.
* Felip I (Felip II de Castella) (1563): Jura com a rei a les Corts de 1563–1564 i sanciona la segona compilació impresa (1588).
* Felip II (Felip III de Castella) (1599): Jura i perfecciona el tribunal paritari de 18 jutges per controlar els abusos reials.
* Felip III (Felip IV de Castella) (1626): Intenta governar sense jurar, però la pressió institucional l'obliga a jurar el 1626. En violar el jurament amb els abusos d'Olivares, Catalunya se'n separa el 1640.
👉 Durant la separació (1641–1652), després de la República Catalana de Pau Claris, 2 reis de França juren com a comtes de Barcelona:
19. Lluís I (Lluís XIII de França) (1641): Jura pel Pacte de la Péronne.
20. Lluís II (Lluís XIV de França) (1643): Jura en nom seu la regent Anna d'Àustria (el 1653 Felip IV recupera Barcelona tornant a jurar les Constitucions).
* Carles II d'Àustria (1666 / 1679): Jura mitjançant la regent i ho ratifica amb la majoria d'edat.
👉 * Guerra de Successió: Els dos últims comtes constitucionals (1700–1714)
* Felip IV (Felip V de Borbó) (1701): Jura solemnement a Barcelona, aprova el Tribunal de Contrafaccions i la compilació de 1704. Pocs anys després trairà el jurament i abolirà les Constitucions per la força (1716).
* Carles III d'Àustria (1705): L'últim rei constitucional. Jura el 1705 i presideix les històriques Corts de 1705–1706, vigents fins a l'11 de setembre de 1714.
Desde 1706 cap Rei ha jurat les Constitucions de Catalunya, per tant el títol de Comte de Barcelona està vacant. Evidendmrnt Felip VI de Borbó és un ursurpador: no les ha jurat i les Constitucions de 1706 repudien la Casa de Borbó.
Segons la República ratificada 1/O/2017 la dignitat de comte de Barcelona recauria al Cap d'Estat restituit, és a dir, a la Presidència de la Generalitat.
El Castell de Montsegur és el símbol de la resistència d'Òc contra la gran França.
I és que encara avui en Jan Petit dansa contra la gran França.
Jan Petit va liderar una revolta pagesa contra el Rei, va ser torturat i executat, però no pas mai mort.
Nosaltres som Jan Petit!
1/6 Islàndia ha entès que, si els mòbils, els assistents de veu i les eines d'intel·ligència artificial no entenen islandès, els parlants acabaran canviant de llengua davant de la màquina. Per això el govern impulsa programes de tecnologia lingüística:
Pels que no esteu acostumats a desplaçar-vos amb el @FCBarcelona_cat així ens tracten a molts camps d'Espanya: #PutaBarça#PutaCatalunya llençament de tot i aquí ampolles de vidre.
La @policia desapareguda, com al camp del Sevilla fa 2 setmanes.
I quan estan ens agredeixen com va passar al camp de l'Elx amb l'Alguer.
Ens odien.
Hem de marxar de #PutaEspanya.
Visca el Barça i visca Catalunya Lliure! ❤️💙✊🏽
#Independència
El @govern va donant tombs amb @rodalies
Ara ja està tot trencat, en obres i amb un futur incert
Una gestió nefasta de rodalies i en mans de màfies amb una incertesa de futur
Això ha de canviar JA!!!
Rodalies són nostres
Fora renfe i adif de Catalunya
Després de més de 30 anys de docència, el degà de Medicina de la UB denuncia que el districte universitari únic fa que estudiants de fora passin per davant dels millors estudiants catalans.
L’epidemiòleg Antoni Trilla acaba de jubilar-se i ho explica en una entrevista publicada avui a Nació.
El districte universitari únic permet que qualsevol estudiant de l’Estat accedeixi a qualsevol universitat. Fins aquí, la norma.
El que descriu Trilla és el que passa després. Les notes de les comunitats autònomes són diferents, i ell diu que no s’expliquen per atzar. Aquestes diferències es reflecteixen a la selectivitat. Quan arriba el moment de triar plaça, una part dels estudiants de fora té una nota lleugerament més alta que la d’aquí. I poden passar per davant d’alguns dels millors estudiants catalans.
Ell mateix ho matisa: que vinguin estudiants de fora, en un percentatge relatiu, és bo.
Però proposa dues sortides. Limitar l’accés dels de fora, que és legítim però jurídicament complicat. O ordenar els estudiants per percentils, comparant cadascú amb els de la seva comunitat, perquè els catalans competeixin en millors condicions.
I ho resumeix en una frase: tot plegat requereix voluntat política.
Mentrestant, qui s’ha pogut quedar fora de la carrera que volia és un estudiant que ha fet tot el que li demanaven.
A la newsletter d'Antiburocràcia Catalunya parlem de solucions per lluitar contra el desastre de les Administracions. Però a vegades també m'agrada explicar històries com aquesta i unir els dos mons.
Cada dia, un mail que t’estalvia una consulta. Tot el que afecta la teva butxaca, explicat perquè s’entengui.
Apunta-t’hi de franc: 👉 https://t.co/0202AubGyn
(Assegura’t de posar bé el correu. Després, rebràs un correu electrònic de confirmació. Si no el veus, revisa la carpeta de correu brossa, arrossega’l a la safata principal i confirma'l perquè t'arribin totes les novetats.)
El problema amb el semaf no és que fá vaga un dia, és que la fan tots els dies, serveis que sempre surten tard, horaris inexistents, fer baixar els usuaris per sortir el tren buit, supressions de serveis i aixo es cada día, cada día
Si nomes fos un día que fan vaga!!!!!!
Bon dia @generalitat, perquè envieu 2 ES-Alert, 1 en castellà i 1 en anglés.... i 0 en valencià? Els valencians no existim en València? Sou racistes? Sou admiradors d'Adolf Hitler? Sou del kukluxklan? Sou socis del Real Madrid?
Mai podria haver un congrés de terraplanistes a cap facultat ni de reiki a cap facultat de medicina catalana. Com tampoc un congrés de negacionistes de l'holocaust.
Si aquesta escòria pot embrutar el nom de la universitat catalana amb mentides feixistes és per culpa del PSOE.
Els partits ens volen amnèsics i han venut durant dècades la promesa de "fer una Constitució nova", però callen que Catalunya ja té la de l'Estat de dret més antic d'Europa.
Per què l'amaguen? Perquè les Constitucions de Catalunya prohibien la partitocràcia i feien pagar als polítics amb el seu patrimoni si mentien.
Al Regne Unit governen amb lleis que arrenquen amb la Carta Magna de 1215 i el Bill of Rights de 1689. Als EUA actualitzen una Constitució de 1787. A Catalunya teníem el sistema constitucional més avançat d'Europa —vigent fins al 1714—, però els nostres partits han decidit enterrar-lo per protegir els seus interessos.
Aquí tens les 6 raons d'aquest silenci còmplice dels partits i dels mitjans subvencionats:
1/ La covardia i la renúncia del 1978
Quan es va fer la Constitució espanyola, els partits bascos i navarresos van plantar-se i van blindar els seus "drets històrics", conservant el seu Concert Econòmic. Els partits catalans, en canvi, van abaixar el cap i van vendre la sobirania històrica "abolida" amb el Decret de Nova Planta a canvi de cadires autonòmiques. Van acceptar començar de zero i van tallar el fil del nostre Estat de dret.
2/ El negoci etern del "procés constituent" desde la legalitat espanyola
Als partits actuals els convé fer-te creure que Catalunya és un país verge on cal inventar una Constitució des de zero en una assemblea controlada per ells. Però el dret català funcionava com l'anglosaxó: evolutiu i acumulatiu des dels Usatges i el 1283 fins a les compilacions de 1495, 1588 i 1704. Plantejar "fer una Constitució nova" és el triomf mental de Felip V i l'excusa perfecta dels partits per redactar un text a mida dels seus aparells.
3/ El menyspreu de polítics que no han llegit la nostra història
Polítics i tertulians a sou dels partits etiqueten qualsevol llei anterior al 1789 com a "feudal" per pura ignorància. Confonen l'època amb el fons jurídic. Principis com el "Poc Valria" (1481) que anul·lava qualsevol ordre il·legal del govern, el control del poder amb el Tribunal de Contrafaccions (1702) o la inviolabilitat del domicili i del correu (1706) són d'una modernitat radical i totalment adaptables a una democràcia actual de sufragi universal.
4/ Acabarien amb les llistes tancades i les col·locacions a dit
El sistema constitucional català desconfiava dels polítics i impedia que cap facció segrestés les institucions. Com? Amb la insaculació: l'elecció de càrrecs de la Generalitat i dels municipis es feia per sorteig entre persones acreditades com a aptes. Actualitzar aquest principi avui destruiria el negoci de les cúpules dels partits, on només prospera qui aplaudeix el líder.
5/ Els polítics pagarien els seus enganys de la seva butxaca
Amb la "purga de taula" i el judici de residència, en acabar el mandat tots els càrrecs públics eren auditats per jutges independents. Si havien incomplert la llei, enganyat o malversat un sol cèntim públic, ho pagaven amb el seu propi patrimoni personal i familiar. Cap partit actual vol perdre la seva impunitat per passar comptes davant dels ciutadans.
6/ L'analfabetisme del Parlament i el silenci comprat dels mitjans
La majoria dels 135 diputats actuals cobren un sou públic sense saber qui era Joan Pere Fontanella ni haver vist mai les Constitucions de 1704. I els grans mitjans catalans, ostatges de les subvencions que reparteixen els mateixos partits, silencien aquest debat per no molestar qui els paga les nòmines.
Exigir la continuïtat i actualització de les Constitucions de Catalunya desemmascara el teatre autonòmic: deixem de demanar permís per començar de zero desde la legalitat espanyola i exigim recuperar un Estat de dret que ens van suspendre il·legalment per la força de les armes i que avui els nostres propis partits ens amaguen per desconeixement o per conservar els seus privilegis. Passem de la llei catalana a la llei catalana!
Fes RT per trencar la censura dels partits i obrir el debat que no volen tenir...
Gaudí mai va promoure cap "fraternitat entre els pobles".
Gaudí era un nacionalista català radical que no viatjava mai, que detestava profundament Castella i els castellans, i que menystenia els europeus del nord. No manipuleu el seu llegat pq el tenim ben estudiat i documentat.
Una verola a Viena i un canvi de govern a Londres van condemnar Catalunya a lluitar sola contra els dos exèrcits més poderosos del món.
Molts es pregunten com vam passar de tenir el suport de les grans potències europees el 1705 a quedar completament sols darrere les muralles de Barcelona el 1713. No va ser per una derrota militar nostra, sinó per un gir geopolític fulminant i una de les traïcions més vergonyoses de la història de la diplomàcia.
Aquí tens la cronologia exacta de com Europa va vendre les llibertats dels catalans als despatxos:
👉 * El punt d'inflexió a Londres: la caiguda dels Whigs (1710)
Fins al 1710, el govern britànic estava en mans dels Whigs (liberals), fermament compromesos amb la guerra contra Lluís XIV de França i amb el Pacte de Gènova (1705), pel qual Anglaterra havia promès per escrit defensar les Constitucions de Catalunya fins al final, fos quin fos el resultat de la guerra. Però a finals de 1710, els Tories (conservadors) guanyen les eleccions britàniques. Volen acabar la guerra immediatament per fer negocis i comencen a negociar en secret amb França a esquena dels seus aliats.
👉 * La mort que ho canvia tot: 17 d'abril de 1711
A Viena, l'emperador Josep I d'Habsburg (germà gran del nostre rei Carles III) mor sobtadament de verola amb només 32 anys i sense fills mascles. Automàticament, l'arxiduc Carles hereta el Sacre Imperi Romanogermànic i tots els dominis austríacs.
👉 * L'excusa perfecta per a Anglaterra
La Gran Aliança havia entrat en guerra per evitar que França i Espanya s'unissin sota els Borbons. Però ara, si Carles III guanyava també la corona hispànica, es reconstruiria l'immens imperi de Carles V (Espanya + Àustria + Sacre Imperi). Els Tories britànics van trobar l'excusa geopolítica perfecta: tampoc volien un superimperi austríac. El setembre de 1711, Carles III marxa de Barcelona cap a Frankfurt per ser coronat emperador (com a Carles VI), deixant l'emperadriu Elisabet Cristina a Barcelona com a garantia que no ens abandonaria. Però ja no tornaria mai més.
👉 * La vergonya d'Utrecht i el "Cas dels Catalans" (1713)
A l'abril de 1713 se signa el Tractat d'Utrecht. Anglaterra reconeix Felip V com a rei d'Espanya a canvi de quedar-se Gibraltar, Menorca i el lucratíssim "Asiento de Negros". Per tancar aquest negoci colonial, a l'article 13 del tractat, Anglaterra accepta que se segrestin les Constitucions de Catalunya i que se'ns imposin les lleis de Castella.
👉 * L'evacuació i l'abandonament total (març - juny de 1713)
Carles no renuncia formalment als seus títols (no ho farà fins al Tractat de Viena de 1725), però retira l'exèrcit i deixa Catalunya completament desprotegida davant les tropes de Felip V i de Lluís XIV.
👉 * 9 de juliol de 1713: Catalunya decideix lluitar sola
La Junta de Braços (el Parlament català d'emergència) es reuneix al Palau de la Generalitat. La majoria dels dirigents d'un país normal s'haurien rendit. Però el Braç Reial (els representants de les ciutats i viles) i figures com Manuel Ferrer i Sitges o Rafael Casanova s'imposen: proclamen la guerra a ultrança.
Durant catorze mesos (del juliol de 1713 al setembre de 1714), un petit país sense rei i sense aliats va resistir en solitari el setge combinat de les dues superpotències militars de l'època: l'Imperi espanyol i l'Imperi francès de Lluís XIV, que va haver d'enviar el duc de Berwick amb desenes de milers de soldats i artilleria pesant per poder doblegar Barcelona.
Ja no lluitaven per Carles d'Àustria ni per cap corona. Com deien els mateixos bàndols de la Generalitat d'aquells dies, lluitaven defensant pam a pam les Constitucions de 1704 i 1706 que els feien ciutadans lliures i no súbdits.
A Anglaterra mateix, aquella traïció va provocar un escàndol parlamentari el 1714 conegut com "The Case of the Catalans", on els diputats de l'oposició van denunciar que l'honor britànic havia quedat tacat per sempre per haver venut un poble aliat que havia confiat en la seva paraula.
Un dia és una incidència més dies seguits són reincidència
Si no podeu oferir un servei em condicions plegueu o canvieu d'operador
Desídia corrupcio mafia
Fora renfe i adif de Catalunya