Aquest són els 3 catalanòfobs fundadors de @AticcoWorkspace que acomiaden treballadors de les Oficines de Barcelona per parlar en català. No sé si algun cop han dit allò de "hablame en cristiano".
A qualsevol lloc del món, que una empresa expulsi un treballador per parlar la llengua pròpia del pais, faria obrir els informatius de totes les ràdios i TVs. Aquí, per la majoria de grans mitjans, el tema ha passat de puntetes o directament ha estat ignorat.
És indignant i, inacceptable, que el Govern torni a ajornar l’exigència del nivell C2 de català, al personal docent dels centres educatius de Catalunya.
Queda palesa la manca de compromís amb el català i amb els valors identitaris del País.
Aquest no és el “govern de tothom” !!!
@herodot10 L’examen de matemàtiques a Catalunya era llarg i molt complicat, el de Madrid facilet. Ara amb la merda del districte únic, votat pel PSC, VOX i PP, els estudiants catalans es quedaran fora de la carrera escollida. El Govern d’uns pocs que puteja a tothom.
«Perquè com surts és important», diu una falca publicitària de la Blanquerna-Universitat Ramon Llull, referint-se al nivell de preparació. "Com surts???" De quin lloc? Serà "com en surts", oi? No dóna bona imatge a la Blanquerna, que hom en surti ignorant els pronoms febles.
Quan un arquebisbe de Barcelona menysprea obertament el català demostra probablement que és més espanyol que arquebisbe. Més espanyol que catòlic, potser, fins i tot.
Trobo sorprenent i no gaire normal que les autoritats polítiques d'un país que pretén ser democràtic i aconfessional semblin equiparar la visita d'un líder religiós a un esdeveniment d'essència necessàriament superior -si em permeteu aquesta crítica laica.
Joan Pau II fou rebut amb la Santa Espina, senyeres, banderes de Barcelona i digué un discurs -íntegrament- en català.
Ara, el "Govern de Tothom" no vol molestar a l'espanyolisme que es mou pel soto-governo de la Generalitat.
Personalment, mai no m’havia importat d’on venies,
fins que vas voler esborrar la nostra història, la nostra llengua i la nostra identitat per imposar la teva.
Mai no m’havia importat les teves creences,
fins que vas tractar de criminalitzar les nostres: l’amor a la terra, la defensa de la família catalana i la voluntat de seguir sent un poble.
Mai no m’havia importat si eres ric o pobre,
fins que vas acusar-nos de “privilegiats” mentre nosaltres pagàvem impostos per mantenir el teu benestar i veiem com els nostres fills eren discriminats a la seva pròpia terra.
Mai no m’havia importat el teu origen,
fins que vas decidir que Catalunya havia de deixar de ser catalana per convertir-se en un solar sense identitat.
Ara sí que m’importa. La meva paciència s’ha acabat i no estic sol. Som milers i milers de catalans que hem despertat, no pensem demanar perdó per voler continuar existint com a poble.
Catalunya per als catalans.