Per aclarir-ho, perquè hi ha qui no ho entén: els docents no han convocat un debat ciutadà amb café i pastes per intercanviar opinions amb els veïns. Han convocat una VAGA. I una vaga ha d’incomodar, alterar la normalitat i generar pressió fins que les demandes siguin escoltades.
Tanta preocupació per com pot afectar la vaga als infants en aquest final de curs escolar mentre que la preocupació pels alumnes que avui dormiran al carrer sembla ser nul·la.
L'immobilisme del Govern està escalfant tant l'ambient que, al final, la vaga dels docents acabarà en revolta. Que el país tingui una educació pública i de qualitat és quelcom que ens interpel·la a tots; no poden menystenir d'aquesta manera mestres, professors i comunitat educativa.
Que no us enganyin. Si els alumnes han gaudit de colònies fins ara, és perquè els docents han regalat el seu temps i esforç. Si a partir d'ara no es fan és perquè el @govern mai ha pagat aquesta feina i vol seguir sense pagar-la. L'estafador i enemic és el @govern no el docent.
i que entenguis que estimar
és estimar involuntàriament, imperfectament, inevitablement
i que si t'enamores d'algú
t'entrebanquis contínuament amb el seu nom
i que et digui:
"t'estimo, però no ho sé escriure"
Nina de Miraguano, Pau Riba & L'Orchestra Fireluche.
Mai no sabré per què la gratitud
té la forma senzilla d'unes mans.
Un llibre porta a d'altres llibres, com
els camins duen més i més camins.
De vegades l'atzar és un mot bell.
Hi crec, com crec que el món dura l'instant
d'un sí robat als déus.
Isidre Martínez Marzo, Hostes.
Que ningú us faci creure el contrari, "classisme" és no parlar català a Catalunya. És classisme, imperialisme, supremacisme i el pitjor de tot (que és totes coses aquestes en una), és espanyolisme.
«Deixa't besar, i tu besa després
que és sempre als llavis que l'amor perdura»
Un poema de Joan Salvat-Papasseit, que va morir avui fa 100 anys: https://t.co/M0zxxEs3eo
Sabe que eso te hace daño y lo ha hecho una vez más. Intentarás entender y te preguntarás por qué lo hace. La pregunta no está ahí. La pregunta está en ti. No es qué le lleva a hacer eso, es qué te lleva a aguantar eso. Y decidir salir de ahí. Aunque cueste.
Sovint passa per desapercebut i mai sentim a parlar-ne, però avui som a l'equilux. El dia i la nit tenen la mateixa durada: 12 hores. A partir d'avui els dies seran més llargs que les nits. La llum guanyarà a la foscor fins a finals de setembre, quan tindrem l'equilux de tardor.