July 23, 2026, was the busiest day for commercial air travel ever, according to data from @flightradar24.
A whopping 153,359 commercial flights were tracked worldwide.
La fauna del rec Comtal, víctima col·lateral de l'esvoranc de l'R2 a Vallbona.
🐟 Alguns peixos han mort per la falta d'aigua i ànecs, polles d’aigua i d'altres aus han fugit
https://t.co/ErAtKO32XY
@peremacias1 segons vostè quin és el debat que hem de tenir i amb qui? Alguna vegada s'ha presentat algún projecte en cap col·legi profesionals per tal de debatir-ho? Aquí mai primen els criteris tècnics i professionals.
Aixi seria un viaducte al seu pas per #Montcada i Reixach. Opció molt més fàcil, bonica i econòmica però l' @AjMontcada prefereix amagar el tren a qualsevol preu, encara que sigui posant en risc la vida de treballadors i putejant a milers d'usuaris.
@Adif_es@territoricat
@charlwhi És que no cal ni utilitzar la IA. Aquestes són imatges reals del viaducte de Girona. I a Montcada (excepte el CAP que es podria reconstruir) hi ha més amplada que a Girona.
🚇 Un efecte més del nefast soterrament de Montcada que, per exemple, costarà el doble que desdoblar els 60km de Montcada a Vic
Fa mesos que provoca retards a tots els trens i aviat es preveien talls del servei
Hi havia alternatives més barates i senzilles per integrar el tren
La hipertròfia administrativa catalana
A Catalunya tenim tendència a atribuir tots els nostres mals a Madrid. I és cert que existeixen problemes evidents amb orígen capitalici: Dèficit fiscal, infrafinançament, manca d'inversions o un sistema de Rodalies impropi d'un país desenvolupat.
Però també és cert que hi ha una pregunta que ens costa molt fer-nos: I si una part dels nostres problemes fossin conseqüència del nostre propi disseny institucional?
La comparació entre Madrid i Barcelona és reveladora.
El municipi de Madrid té prop de 600 km². L'àrea metropolitana de Barcelona, aproximadament, també. Totes dues concentren una població similar, 3'5 milions d'habitants. Però aquí s'acaben les semblances.
A Madrid hi ha un únic ajuntament.
A Barcelona i la seva àrea metropolitana n'hi ha trenta-quatre.
A Madrid, la governança del transport respon a una lògica relativament integrada al voltant de Metro de Madrid. A Barcelona conviuen TMB, Metro, Ferrocarrils de la Generalitat, Rodalies, l'ATM, els diferents operadors d'autobús i una multitud d'administracions amb competències compartides.
El resultat és previsible: Més burocràcia, més duplicitats, més dificultat per prendre decisions i menys capacitat d'execució. Quan una infraestructura falla, ningú no sap exactament de qui és la responsabilitat. Quan un projecte s'eternitza, sempre hi ha una altra administració a qui assenyalar. I quan alguna cosa funciona malament, la culpa és de tothom i, alhora, de ningú.
Per no parlar de la despesa fútil. 34 ajuntaments. Trenta-quatre. Us imagineu la quantitat de despesa improductiva que això representa? Quants gerents, quants assessors, quants càrrecs de confiança, quants observatoris, quants plans estratègics, quants departaments de comunicació, quantes empreses públiques i quants consells de participació?
La gran paradoxa és que hem construït una de les àrees metropolitanes més complexes d'Europa per governar una realitat que és, essencialment, una única ciutat.
Barcelona fa dècades que ja no cap dins dels seus 101 km². La vida real dels ciutadans transcorre entre l'Hospitalet, Badalona, Sant Cugat, Cornellà, Sabadell o Castelldefels. Treballem en un municipi, vivim en un altre i portem els fills a l'escola en un tercer.
Però continuem governant-nos com si fossin trenta-quatre ciutats independents. I això té conseqüències.
La hipertròfia administrativa no és gratuïta. Té un cost econòmic, però sobretot un cost en oportunitats. És temps perdut, decisions ajornades i una incapacitat crònica per pensar en escala metropolitana.
No tots els problemes de Catalunya venen de Madrid.
Alguns són el resultat d'un model institucional que prioritza la fragmentació per sobre de l'eficiència, i que ha acabat generant una extensa xarxa d'administracions, organismes i centres de poder locals.
Potser ha arribat el moment de plantejar-nos una pregunta que fins ara ha estat gairebé tabú: Necessitem trenta-quatre ajuntaments per governar una sola metròpoli?
Que passeu un bon dia.
💚💚💚 Like & RT
El vestíbul de l'AVE a Sants triplicarà la seva superfície.
Mentrestant, les dues estacions de Rodalies del centre de Barcelona (Plaça Catalunya i Passeig de Gràcia) seguiran sent dues ratoneres indignes d'una ciutat d'aquesta talla.