Tres idees ràpides sobre la victòria d'Espanya al Mundial.
La primera és que el futbol, de vegades, ens explica millor un país que mil discursos polítics. Per què ha guanyat Espanya? Perquè ha estat capaç de reunir el millor talent que produeixen les seves diferents canteres i posar-lo al servei d'un projecte compartit. Molts jugadors formats al Barça, molts jugadors bascos, talent sorgit de tots els racons d'Espanya treballant conjuntament. Sense massa protagonismes; molt sacrifici i col·laboració.
És una lliçó interessant. Espanya no ha guanyat mai un Mundial liderada pel model del Real Madrid. I és lògic. El model del Madrid és extraordinàriament exitós per al Madrid: Identificar el millor talent del món i comprar-lo. Però aquest model, que funciona per a un club, no serveix per construir una selecció nacional ni, potser, un país.
Insisteixo, les dues estrelles al pit d'Espanya són el resultat d'una altra idea: Generar talent propi, cuidar-lo i fer que col·labori en alguna cosa més gran que ell mateix. Potser, si Espanya entengués millor els fonaments del seu futbol, entendria també alguns dels seus reptes polítics i econòmics. La selecció espanyola és una metàfora perfecta dels problemes d'Espanya, i de com el Madrid DF és perjudicial per al conjunt dels espanyols.
La segona idea ens la deixa Argentina. Em va produir una profunda tristesa veure l'últim partit d'un Mundial de Leo Messi. Una selecció argentina amb deu jugadors dedicats a destruir el joc i només un dedicat a construir-lo. Em costa entendre que algú pretengui guanyar una final d'un Mundial portant el reglament al límit de manera tan evident. Va ser una imatge que va veure tot el món i que, probablement, va generar més simpatitzants per la selecció espanyola que qualsevol campanya de comunicació.
I la tercera és sobre aquest Mundial. El futbol no necessita ser convertit en una franquícia global. Aquesta final en va ser l'evidència més lamentable: El penós show del descans, una gespa impròpia d'una final, la presència constant de Donald Trump, per acció o per omissió, durant tot el torneig, i la necessitat de convertir cada partit en un espectacle polític i comercial són exactament el contrari del que fa gran aquest esport. El futbol no és un negoci que, de tant en tant, organitza partits. És un esport que, afortunadament, encara emociona milions de persones.
Que tingueu un bon dia.
Post-data: Em sap greu per en Messi. S'acaba una era.
Nos quejábamos de que el pollo al ajillo de El Pachu era más un pollo frito…para quejarse con sentido hay que hacer uno en casa de verdad. Este con sidra.
Que salsa la del pollo, la sidra y el ajo!! De mojar y mojar.
Chez Vernacci.
@Raggiomoral És la gran decision del Verano, quiero ir a vetla con mi hijo, pero no quiero tragarmela porque si. Posiblemente espere a plataformas O la vea piratejada. No quiero certificar con mi dinero que todo vale en esta sociedad
El 28 de junio de 1940, el régimen golpista fusiló a Vicent Miguel Carceller y a Carlos Gómez Carrera, Bluff, después de que un consejo de guerra los condenara a la pena de muerte. El primero era editor de la revista La Traca y el segundo uno de sus dibujantes estrella. Además, condenó a 30 años de prisión a José Mª Carnicero, también dibujante.
De este modo, pasaron a la historia por haberles cabido la gloria -incierta y trágica gloria-, de haber ridiculizado a Franco mediante unas caricaturas.
Algo insólito, no los crímenes del franquismo, sino el hecho de condenar a muerte a un dibujante y a un editor, los cuales, jamás pudieron ser acusados de un delito de sangre.
Cuando intentas explicar que en ciertos países las diferencias más habituales se resuelven con violencia, la mayoría te mira con incredulidad. Basta con caminar un día cualquiera por una localidad como Torre Pacheco para que esa extrañeza se rompa ante la cruda realidad. Lo peor de todo esto es que la extrema violencia que hoy se vive allí y en cada día más lugares de España no se limita a los conflictos entre ellos. Cualquier ciudadano puede sufrir el ataque de estos salvajes traídos por quienes jamás tendrán que cruzarse con uno de ellos por la calle.
Podríamos llamarlo delincuencia migratoria, puestos a acuñar eufemismos. Pero el problema va mucho más allá y compromete directamente nuestra seguridad nacional. Hay quienes preferirían que se tratase de casos aislados, sin embargo las estadísticas policiales demuestran cada día lo contrario.
Esta dinámica se extenderá, créanme. Se extenderá hasta que caminar por muchas de nuestras ciudades se convierta en un auténtico deporte de alto riesgo. Es la jugada perfecta de los mandatarios en origen, que aprovechan sin pudor el efecto llamada y la total permeabilidad de nuestras fronteras para abrir la espita y enviar a lo mejorcito de cada familia. Sigan tomando cañas. Sigan copando el prime time con Leire y compañía… Ojalá nunca tengan que arrepentirse de este mutismo mediático que ya no es solo vergonzoso, sino directamente asqueroso y cómplice.
@ricardsampere Un lloc que vaig descobrir gràcies a vostè i que he visitat diverses vegades i fins i tot he portat als pares O gent que li agradava la bona taula i sabia que ho gaudirien. Ara volia anar un dia amb la dona i la seva crònica m ha fet dubtar, un no pot fer dispendis tots els dies.
Alardes de riqueza, de quienes no han comido caliente en su vida y tienen el paladar de madera, esos influmierders garrulos.
Y culpables los cocineros que se prestan a ese juego.
Hace falta?
Lean el textlo de @gelejabeitia y haganse una idea.
https://t.co/hIN6U4zanb
Un paio de Varsòvia passa 4 anys a Catalunya i demostra que està més autocentrat que molta gent que porta aquí 120 anys. Pell de gallina quan ha dit que l’unionisme en qualsevol de les seves formes: política, social, cultural, etc. ens condemna a la misèria com demostra l’informe Fènix. Gràcies, Robert! 💙♥️
🗣️ "Malgrat que hi ha qui li interessa dir que la catalanitat i la nostra cultura s’apaga, som aquí demostrant que aquesta terra, aquesta història i aquest esperit continua movent el país i la gent"
🔶 El discurs de SOS Català en el moment de recollir el premi Crit de llengua i literatura ⬇️
https://t.co/bJPIiIKuMk
No us podeu ni imaginar el poder que té el PSC i els seus tentacles. Haver fet aquest discurs és un acte de valentia enorme. Enhorabona pel premi, companys! @larrabassadabcn