#aruberutomakoto ¿Hay algo más peligroso que un streamer tratando a mujeres como objetos sexuales, acosándolas y haciendo comentarios racistas en directo?
Sí, miles de tíos riéndose, pagando y pidiendo más.
Sin consumidores no existiría este contenido.
👇Se llama Itamar Ben Gvir y es ministro de Seguridad Nacional de Israel. Es uno de los responsables directos de la limpieza étnica en Cisjordania y no se corta a la hora de defender el genocidio en Gaza. Aquí van algunas de sus perlas. HILO.
D’entre les captures de pantalla que el meu fill va guardar al seu mòbil, n’hi ha una que em va garfir l’ànima. És la fotografia de dos trams de carretera, l’un col·locat damunt de l’altre. El primer és el tram recte d’una carretera que es perd a l’horitzó. El segon, una successió de dos revolts que dibuixen una essa invertida. Totes dues carreteres sense voral…
La imatge que el meu fill va guardar el 15 d’abril del 2020, duia escrita una història que en Josep desconeixia:
Asier González Silva, 27 anys i infermer, condueix el Peugeot del seu pare. És diumenge i ha sortit de Santiago amb la seva companya de pis (infermera com ell)i un amic. Mai han estat a Fisterra i han decidit anar-hi.
Josep Boan i Rosanes, 20 anys i estudiant d’Història, i Jesús Boan, pare del jove, han viatjat de Barcelona a Galícia en moto. Aconseguit l’objectiu d’arribar al punt on la Terra fineix, inicien el camí de tornada a casa. El primer punt de parada és Santiago de Compostela. El fill es deleix per fer-se passar la fam amb un bon entrecot de vedella. Prenen la N-442, una carretera de la Costa da Morte dibuixada amb corbes de les que pare i fill en volen gaudir.
Josep Boan no va arribar a Santiago.
Jesús Boan, el seu pare, el meu marit, va tornar a casa sense el nostre fill.
A la captura de pantalla es pot llegir
EN LAS RECTAS SE CONOCE A LA MÁQUINA
EN LAS CURVAS SE CONOCE AL PILOTO
Asier González Silva va probar la “màquina” que conduïa accelerant tant com li va ser possible en un tram recte de la N-442. No va disminuir la velocitat en apropar-se a la corba. Va envair el carril contrari. Va matar el meu fill.
Twitter, fes la teva màgia. Que tothom sàpiga que massa Joseps no tornen a casa i que les lleis d’aquest país protegeixen els homicides “que no volien matar” però que ho han fet, ignorant aquells que volien viure.
#JosepBoan #Reforma142CP #StopViolenciaViaria #JustíciaBoan #nofueunaccidente #LleiBoan
Pioners i pioneres de la marató de Catalunya
EMMA ROCA
Barcelona, 1973-2021 💜
Ens va deixar fa quatre anys. Mare de tres fills, llicenciada en bioquímica i bombera, va ser corredora i esquiadora d’alt nivell. Va guanyar la marató de muntanya de l'Aneto l'any 1998 i va quedar segona el 1999. Era membre de la selecció catalana de maratons de muntanya, amb la qual va competir a nivell nacional i internacional, aconseguint -entre altres- la tercera posició al campionat d'Espanya d'esquí de muntanya i a la copa d'Europa. Al seu palmarès destaca la segona posició a la Marathon des Sables, i la tercera a l'Ultra-Trail del Mont-Blanc i a Cavalls de Vent. Va ser campiona del món d'esquí de muntanya i campiona d'Europa de maratons d'alta muntanya. Amb quaranta-quatre anys, va ser la primera dona en la Costa Brava Stage Run de 85 quilòmetres i amb quaranta-cinc, tercera a l'Ultratrail d'Austràlia de 100. Des que era petita mai no havia deixat de córrer. Era extremadament activa; un referent a qui coneixia i admirava. Vaig tenir l'honor de coincidir amb ella en programes de ràdio i xerrades sobre l'esport i la salut. En un va dir ““No hi ha excusa per no moure’s, però fem-ho amb sensatesa. Tinguem en compte quatre pilars bàsics per a fer esport: una dieta equilibrada, un descans reparador, entrenament personalitzat i, abans de tot, una revisió mèdica.”. Va escriure llibres sobre això i treballava en el projecte Summit, una recerca per determinar si la població que practica exercici de llarga durada i gran intensitat té més risc sobre la seva salut que la resta. Als quaranta vuit anys va morir duna llarga malaltia. Colpia llegir en el seu bloc: “Veig la malaltia com un camí pel creixement espiritual i personal. Començo el dia agraïda, feliç, amb ganes de donar amor i rebre'l”.
Estic molt decebut. Sobre el que ha fet la catalana Paula Blasi al Tour, cap portada de cap mitja d’esports diu res. Del Marca o l’As no calia esperar-ho, però ni el Mundo Deportivo, ni l’Sport, ni tan sols L'Esportiu ho destaquen. Ni pius. Un cinquè lloc en el debut de la cursa ciclista més important del món, i la trajectòria de la ciclista d'Esplugues (guanyadora de La Vuelta i La Volta aquest mateix any), ha quedat relegat a pàgines interiors. I alguns, com l’Ara, incomprensiblement, ni això.
Lamentable! Futbol i res més que futbol.
Em consagro a la meva persona, per la resta de la meva vida, sense presses, sense excuses. No sé quant de temps em queda, però vull gastar-lo romanent fidel a allò que sóc, sense deixar que ningú em perturbi la pau interior.
D’ara endavant, em concedeixo el dret d’obrir una ampolla de vi sense motiu especial, de regalar-me flors sense esperar que m’ho regalgin, de caminar sense girar-me mai enrere.
La felicitat em va trobar el dia que vaig deixar de buscar-la en els altres i la vaig descobrir dins meu.
La vida no es repeteix.
I jo, he decidit viure-la plenament.
-Meryl Streep-
Som-hi?
Bon diaa!!🤍😉
Hi ha persones que viuen com si cada petit contratemps fos una emergència nacional.
Se’ls ha acabat el pa? Tragèdia.
Han de buscar aparcament cinc minuts més? Tragèdia. Els han canviat la taula del restaurant? Tragèdia.
Algú no els ha felicitat pel seu aniversari? Tragèdia.
Han engreixat un quilo? Tragèdia.
Pel que sigui han de canviar els plans? Tragèdia.
I així van esgotant la seva energia en coses que, d’aquí a una setmana, ni tan sols recordaran.
La vida ja porta incorporades les dificultats importants. No cal convertir les petites incomoditats del dia a dia en drames.
Aprendre a dir “està bé, no passa res” és una habilitat que dona molta pau mental.
Perquè no tot és tan greu. No tot és personal. No tot mereix una reacció emocional desmesurada.
A vegades, madurar és simplement això: entendre que una gran part de la felicitat consisteix a relativitzar, acceptar, canviar el xip mental, i continuar endavant sense fer drames.
Som-hi?
Bon diaaa!! 🤍😊
(PD: Disculpeu l'extensió desmesurada del meu Bon dia d'avui...Sort que és diumenge...😉)
Quiero dar las gracias a las y los profesionales sanitarios de San Carlos y Puerta del Mar. A los que usan el terror y el odio fascista: no me vais a callar. Frente a la violencia ultraderechista, lo público nos salva la vida. Ni un paso atrás✊🏿
🔴 Reclamen les costes judicials a víctimes de l'atemptat terrorista del 17A: "És un cop moral."
N'hem parlat amb Xavier Martínez, el pare del nen de tres anys que va ser assassinat a la Rambla de Barcelona
#TotEsMou3Cat
▶ https://t.co/QeCDq0vE3b
“Va sortir amb la bici i no va tornar a casa.” Cristina Vilanova va morir atropellada quan anava amb bicicleta per Quart, al Gironès. Qui la va atropellar anava begut i drogat i va fugir del lloc dels fets. Cinc anys després el cas arriba a judici https://t.co/r3gs9viH59
I ho tornaré a dir un cop més, i sempre:
Una parella que funciona està formada per dues persones independents que comparteixen una relació d'amistat i complicitat, amb moments apassionats d'intimitat eròtica, i sobretot amb el compromís mutu d'ajudar-se, de respectar-se i de fer créixer la millor versió d'ambdós. ❤️
Estic farta! Ja n'hi ha prou! Cada dia, al transport públic, moltes dones ens recollim per ocupar menys espai mentre alguns homes s'estenen com si l'espai comú els pertanyés. Farta que siguem nosaltres qui ens adaptem, qui cedim i qui ens incomodem.😡
I així és com moltes masies deixen d'estar en mans de família que l'ha tingut durant segles. Quan això passa, el seu futur és incert perquè deixa de ser vista com un llegat familiar. El patrimoni cultural hauria d'estar exempte d'impostos mentre sigui de la mateixa família.
Haver de plorar dues setmanes seguides perquè el Papa de Roma parli una mica de català a la Sagrada Família. Ser català consisteix en haver de fer constantment coses humiliants només perquè l'alternativa (no fer-les) és pitjor.