C1 de català per a 30 alumnes. Dels 30 cap sap mantenir una conversa bàsica en català.
Alumnes amb 4, 5 o fins i tot 6 matèries suspeses obtenint el títol igualment després de “reconsideracions” i reunions de claustre.
Exàmens en blanc, absentisme, alumnes que dormen a classe… però el requisit real és presentar-se. La resta ja s’arreglarà.
I si algun professor s���atreveix a dir prou i defensa que qui no ha assolit els mínims repeteixi curs, aleshores és acusat de manca d’inclusivitat.
I fins aquí un altre efecte crida del Departament d’Educació: no cal que fotis ni brot. Ja t’aprovaran.
Estratègia brillant: una societat cada cop més buida de coneixement, perquè així ja no caldrà que ningú qüestioni res.
Jugada mestra.
Enhorabona, Ester Niubó.
@eniubo!
És de justícia que se sàpiga, i ben alt, que el compositor de la música de la benedicció de la torre de Jesús és Daniel López Pradas. Sense aquesta bella i encertada música, l’èxit de la benedicció no hagués tingut la mateixa màgia.
Cal respectar-ne l’autoria!!!
Felicitats! 🙏🎶
Els músics solem utilitzar un munt de paraules que en català són incorrectes i que hauríem d'intentar corregir.
A sota en teniu una bona mostra. Si en voleu compartir alguna més, endavant!
La creació contemporània
https://t.co/WKRXCp6n2i
«Tot i que es tracta de creadors altament formats, amb un llarg recorregut de recerca expressiva, experimentació i refinament tècnic, es troben amb encàrrecs mal remunerats.» @BENETCA@RamonHumet@RaquelGTomas@PerePeries
És un plaer anunciar el meu proper concert, a càrrec de Josep Maria Codina, gràcies a l’@JoanManen . Descobrir l'obra de Goberna ha estat fascinant i reflecteix la meva passió per explorar nous repertoris.
🎶 22/10
🕣 20:30h
📍 Sala de Llevant, Biblioteca de Catalunya
Hola persones boniques, us agrairíem màxima difusió. OBRO FIL...
Després de 7 anys d'aquell fatídic dia, aquest any vam tancar el procés judicial del #17A a Espanya amb el recurs al Tribunal Constitucional.
Avui sóc a Waterloo després d'uns dies extremadament difícils. Cal analitzar la situació política i posar en perspectiva la raó profunda de l'operació que va fer possible el que va ocórrer ahir. I ho faré. Però són milers de quilòmetres en molt pocs dies i moltes jornades d'una tensió difícil d'explicar, i confio que s'entengui que em calguin encara unes hores per reposar i agafar aire.
Lamentablement, avui l'inefable Departament d'Interior del nostre Govern ha perpetrat una de les rodes de premsa més deplorables que recordo, i em sento obligat a fer-ne un comentari. No puc creure que la caça de bruixes que s'ha desfermat contra algunes persones concretes, simplement perquè les han vist al meu costat en moments determinats, sigui protagonitzada des d'àmbits polítics que s'omplen la boca de lluita antirepressiva. L'onada repressora que ha desfermat el conseller Elena i el comissari en cap dels Mossos és digna de Marlaska o de Zoido. He de dir que algunes coses no em sorprenen, com això que jo vaig dur un barret de palla (no en vaig portar pas cap, tampoc no he estat mai en cap maleter, i tampoc no he residit mai a Hamburg: coses que s'inventen en els atestats policials i tenen sempre allò de la "presumpció de veracitat")
Em sap molt de greu per les persones que estan reben la ira d'uns responsables polítics i policials que saben que no han estat gens a l'alçada del moment. La reben perquè el conseller i el comissari en cap han tingut una rebequeria en veure que l'espantós, incomprensible i a voltes delirant dispositiu policial no l'ha entès ningú i només ha servit per molestar els ciutadans. I per gastar inútilment diners públics, que farien més servei combatent la delinqüència i el crim organitzat que no pas perseguint polítics que no tenen ni una sola condemna i castigant agents dels Mossos d'Esquadra pel seu compromís cívic, i no pas perquè hagin comès cap delicte.
Ja vaig dir que no he tingut mai la voluntat d'entregar-me voluntàriament ni de facilitar la meva detenció perquè em sembla inacceptable que se m'estigui perseguint per raons polítiques i que, al damunt, no s'estigui aplicant la llei d'amnistia. Entenc les raons per les quals el Tribunal Suprem té l'obsessió per tenir-me a les seves mans però ni l'operatiu ni la reacció dels comandaments polítics i policials dels Mossos és comprensible ni acceptable.
Als Mossos no se'ls ha de demanar lleialtats a idees i narratives polítiques. Això ho fan els espanyols amb la seva Policia i la Guàrdia Civil. Aquí hem defensat sempre un model policial propi i de caràcter nacional, que se'l creuen molts agents que tenen vocació de servei públic. Com a president, em sento molt orgullós del paper dels Mossos d'Esquadra en la gestió dels atemptats de Barcelona i Cambrils, i de la forma com els comandaments van saber entomar una crisi en què també havien de competir amb altres cossos policials. I tothom sap que el Major Trapero no era precisament de la corda política del Govern. Però aleshores va actuar amb una gran responsabilitat i un gran sentit de la institució, que és el que sí li podíem exigir el conseller Forn i jo mateix com a responsables polítics. I quan es va decidir muntar una operació Gàbia va ser perquè calia atrapar uns terroristes que acabaven de perpetrar una massacre a la Rambla. Uns terroristes. Gent que acabava d'assassinar indiscriminadament. No un responsable polític que té una ordre de detenció que tota Europa ha rebutjat i que, per descomptat, no ha matat ningú. Quantes ordres de detenció hi ha en aquests moments vigents contra lladres, violadors, narcotraficants i assassins? I quants dispositius com el d'ahir s'estan muntant? No els cau la cara de vergonya?
La degradació a què els compareixents de la roda de premsa d'avui han arrossegat el cos de Mossos d'Esquadra serà molt difícil de revertir. La via cap a la seva espanyolització (principalment en el sentit de model policial) va començar amb un tripartit i culminarà amb un govern que el mateix tripartit ha fet possible.
I una consideració final. Si el conseller Elena i el departament d'Interior haguessin complert amb la llei i m'haguessin donat l'escorta que em pertoca, haurien sabut en tot moment quin era el meu recorregut per Barcelona i per Catalunya. No els hauria calgut la delirant operació d'ahir, que formarà part per sempre més de la seva biografia pública. I no pas com un mèrit precisament.
Investigació i més investigació. Gràcies a tots @SJDbarcelona_ca@bomberscat als bombers de Tordera, especialment al Txema i a L’acolliment de la família Bofill per donar visibilitat a @PhelanMcDermid
Reposa: els estels enfilen l’espai.
—Vicenç Santamaria
👉 Dimecres, estrena absoluta de “Llum”, per a cor mixt, amb el Latvian Radio Choir: https://t.co/pdwf1YY22s
👉 Partitura del 6è mov., “Engrunes de llum”, aquí: https://t.co/tDkNn0Jkeo
@auditoribcn@scodomusic@uemusic
Molt contents de poder col·laborar per primer cop amb la Camerata Eduard Toldrà, Maria Lluïsa Muntada i Edmon Colomer en un programa espectacular amb obres de Bartók i Toldrà. Demà dissabte a Cubelles, diumenge a Vilanova!
Esta espeluznante fotografía es obra de la artista afgana Shamsia Hassani. Tiene 33 años, es graffitera y profesora en la Universidad de Kabul.
Si compartimos, o damos 👍le estaremos dando voz y visibilidad a todas las mujeres afganas que están viviendo ese infierno de opresión.