Joan Baptista Xuriguera i Parramona és l'autor del manual més manual de tots els manuals que es fan i es desfan, amb més de 40 reimpressions i més d'un milió d'exemplars venuts.
Va néixer a Menàrguens (Noguera) el 17 de juny de 1908.
Sí, i tant!, també va patir exili.
Ahir al vespre després d’haver vist la ignominiosa expulsió dels cantaires de la Sagrada Família vaig tancar el dia amb el poema de Verdaguer, “Se’n cansaran?”. Perquè nosaltres, com els cantaires, no ens cansarem de voler viure en un país normal on voler cantar l’himne nacional no comporti una expulsió vergonyosa. Vergonya als que expulsen en nom d’una falsa i hipòcrita normalitat inexistent per ‘quedar bé’ davant dels poderosos.
La visita del Sant Pare ha generat molts elements per a la reflexió. La majestuositat i bellesa d’un acte com la il·luminació de la magnífica torre de Jesús va ser espectacular i ha desfermat un legítim orgull ciutadà ben agradable i molt benvingut en temps de vergonyes col·lectives. El menys edificant segurament ha estat que
en un estat aconfessional, hi hagi diputats més papistes que el Papa, que només semblaven competir entre ells per veure qui l'aplaudia més fort per no allunyar-se públicament del poder mediàtic de Lleó XIV, amb independència del que han defensat i votat en la mateixa seu parlamentària on ell feia el seu discurs.
Personalment i arran de la polèmica inicial en relació a la llengua del nostre país; vaig refusar la invitació per assistir als actes i, com tanta altra gent, vaig preferir afegir-me a fer gestions per ajudar a garantir-hi la presència del català. Al final, el Papa ha estat el que millor sembla haver entès què representa per a nosaltres l’ús normal de la nostra llengua mentre que l’església catalana té un franc camí de millora per endavant.
Però, malgrat el delirant oportunisme polític que ha generat la visita, el més letal per a Catalunya sempre acaba essent l’actitud dels colonitzats subalterns que exerceixen l’autocensura nacional que els empetiteix a ells i, en canvi, fa grans gestos com els dels cantaires. Gràcies per la dignitat!
"Totes les ones de la mar no podran rompre un gra d'arena".
Jacint Verdaguer.
Els diputats de @JuntsParlament@josep_rius, @francescd i un servidor hem acudit a la manifestació cívica davant la Sagrada Família per protestar per l’actuació policial contra els 600 cantaires. #niunpasenrere
El govern espanyol no podia retre millor homenatge a Gaudí que recordant al món que Catalunya és una autonomia no pas per voluntat democràtica, sinó per imposició.
Per això expulsen, persegueixen, identifiquen, menystenen i insulten.
És por. Por a un color, a un nom, a una bandera, a una estelada, a un himne, a un president, a una nació.
Lliures o sotmesos.
No hi ha més volta de full.
Allò que alguns anomenen “procés” és una guerra. Una guerra que alguns s’han arribat a creure que havíem perdut.
I no.
Encara som aquí.
I els d’allà ho tenen molt clar. Potser més clar, fins i tot, que alguns dels d’aquí.
#Avuifa 100 anys que va morir l'arquitecte català Antoni Gaudí (n. 1852).
Catalanista militant, quan Alfons XIII visità la Sagrada Família Gaudí es negà a parlar-li en castellà i només li va parlar en català —acció que repetí amb altres personalitats.
🌟https://t.co/ysudS9q8Pc
“Com a bisbes de l’Església a Catalunya, encarnada en aquest poble, donem fe de la realitat nacional de Catalunya, afaiçonada al llarg de mil anys d’història, i també reclamem per a ella l’aplicació de la doctrina del magisteri eclesial” (“Arrels cristianes d Catalunya”, 1985)
De tornada a Ginebra i al Graduate Institute després d’un intens mes de recerca a UCL Laws, assisteixo al debat dels candidates (dones) a la Secretaria General de les Nacions Unides a l’Auditori Ivan Pictet de la Maison de la Paix. Ple absolut per a un esdeveniment que arriba en un moment històric especialment delicat per al multilateralisme, marcat per guerres, tensions geopolítiques, una crisi de confiança en les institucions internacionals i una pressió creixent sobre el sistema global de protecció dels drets humans.
Que els enterraments de Verdaguer i Gaudí fossin multitudinaris, com els de Guimerà i Macià, només s'entén pel tema del catalanisme de base popular. Quan Gaudí mor el 1926 la població ja té clar que era un catalanista radical emblema del separatisme, com deia Permanyer el 2003.
Capella dels Segadors a Sant Andreu, actualment en estat de ruïna, el lloc de congregació de sometents i pagesos per anar a Barcelona a lluitar contra les tropes d'Olivares, en un dels conflictes més rellevants de la nostra història.
Una molt escandalosa deixadesa institucional
Això del respecte d’Espanya al dret internacional, segur que es refereix a com Espanya va respectar el dret d’autodeterminació de Catalunya i a com la policia espanyola va estomacar els votants de l’1-O @Pontifex.
La universalització del que és particular - presumir que l’espanyol “l’enten tothom” - funciona per marginalitzar la llengua catalana perquè no som un Estat (ni tenim el reconeixement de l’estat espanyol com a nació distintiva). Si la Sagrada Família fos a Helsinki la benedicció seria en finladès (malgrat el Finlandès té 5.5 milions de parlants aprox). Si el papa no pogués expressar-se en aquesta llengua ho faria en llatí o en anglès (‘lingua franca’ global avui en dia), no en espanyol. D’aquí que aspirar a l’Estat propi sigui del tot racional: no només per la supervivència cultural i lingüística, sinó per mantenir un status d’igualtat a les altres nacions, per no ser invisibilitzats i humiliats constantment.
Avui els amics i patriotes d'#Argentona han fet una catifa de flors meravellosa inspirant-se en els meus llibres de la Via Guineana i Via Nacions Unides per a fer efectiva la independència!
Amb el lema DESCOLONITZEM-NOS!
Moltes gràcies i seguim fent feina.
@reconeixement
82 anys sense el genial matemàtic i filòsof anglès, Alan Turing. D'intel·ligència privilegiada la seva vida va ser una tortura per haver d'amagar la seva condició d'homosexual. Mai més aquelles èpoques de repressió!
En el consell de #boncatalà del 6 de juny, us vull demanar que, si més no alguna vegada, digueu ESBORRONAR, en lloc de ‘posar la pell de gallina’.
És veritat que aquesta expressió és internacional. Però no per això hauríem de perdre el verb ESBORRONAR.
Que corri, si us plau!
"La Xarxa ja disposa del poder consultiu, legislatiu, judicial i executiu. La Xarxa és el poble autodeterminat. La «democràcia» en què encara creien els meus avis no representava el poble, sinó les elits universitàries."
Josep Duran a _L'altra hipòtesi_, de Ferran Sáez Mateu
Segons deia Gaudí, la Sagrada Família només es pot explicar i descriure en català.
Això agradarà més o agradarà menys, però és el que deia el propi Gaudí. I tota la resta és xerrameca buida i barata. Si a algú no li agrada això, que vagi a visitar qualsevol altre monument.
El 31 de maig de 1938 l'aviació de la Regia Aeronautica, aliada de Franco, va bombardejar el centre de Granollers.
Els feixistes van provocar 224 morts.
En un minut van caure 60 bombes, una per segon.
De l'Empordà a Alacant, els Països Catalans banc de proves del feixisme
Avui Salvador Puig Antich hauria fet 78 anys si la dictadura no hagués organitzat un simulacre de judici per executar-lo al garrot vil.
El seu nom consta a la llista de la Llei 11/2017, de reparació jurídica de les víctimes del franquisme, aprovada al Parlament per unanimitat.