Algún día tengo que hablar de como un restaurante pijo de Barcelona me pidió hacerle una web, la entregué, cambiaron contraseñas de hosting y no pagaron.
Lo que se olvidaron fue de eliminar el usuario administrador de Wordpresss por donde me cargé la web.
En 30 minutos pagaron.
⚠️ Nou article!
Els Mossos identifiquen una trucada de Viñuales demanant droga a un narcotraficant que ara està sent jutjat a l’Audiència de Tarragona
https://t.co/tJf5s3TJru
⚠️ Nou article!
Els Mossos identifiquen una trucada de Viñuales demanant droga a un narcotraficant que ara està sent jutjat a l’Audiència de Tarragona
https://t.co/tJf5s3TJru
Jóvenes y de buena familia y sin motivación política al apalearte al grito de maricón yr ojo de mierda, hay abogados que en vez de currárselo un poco, confían ciegamente en la justicia española.
https://t.co/ve8PlshCMi
Botaria foc a l'entramat de fundacions privades que han viscut del negoci de destruïr el sistema educatiu de Catalunya durant les darreres dues dècades, i simplement substituiria els càrrecs que ocupen per un deixar a la cadira un post-it amb imprès:
Con comentarios así solo conseguís que el castellano sea un idioma antipático, las lenguas estan para entenderse, si todos sabemos hablar en inglé porqué deberíamos dejar de entendernos?
For some reason, the most vocal Christians among us never mention the Beatitudes (Matthew 5). But, often with tears in their eyes, they demand that the Ten Commandments be posted in public buildings. And of course, that's Moses, not Jesus.
I haven't heard one of them demand that the Sermon on the Mount, the Beatitudes, be posted anywhere. "Blessed are the merciful" in a courtroom? "Blessed are the peacemakers" in the Pentagon?
Give me a break!
~ Kurt Vonnegut
Curiosa 📸 de Ginger Molloy en Brno '66 con la Bultaco con válvula rotativa. Este motor, que no se presentó oficialmente hasta la temporada '68, se estuvo probando años antes en algunas carreras según Molloy comentaba. El '68 Molloy acabó 3º y Cañellas 5º en 125 tras Read e Ivy.
No todos los "legends" están reconocidos oficialmente. Conocí a Ginger cuando vivía en el Camping Ballena Alegre de Castedefels. Hombres como Ginger y Jack Findlay...grandes!
Ha fallecido el neozelandés Ginger Molloy, un histórico del motociclismo español.
Aunque su mayor éxito fue el subcampeonato mundial de 500cc en 1970 tras el imparable Giacomo Agostini con la mítica Kawasaki H1R, hasta ese año había competido siempre con Bultaco, logrando dos hitos históricos para la marca y para el motociclismo español:
· Ulster 1966: Su victoria en 250cc fue el primer triunfo de una moto española en el Mundial.
· Jarama 1969: Su tercer puesto en 500cc fue el primer (Y ÚNICO) podio de la historia de una moto española en toda la historia de la categoría reina.
Ride in peace.
Very sad to hear Kiwi Ginger Molloy - #MotoGP runner-up to Agostini in 1970 - has died, aged 88. He was your typical gritty privateer of the time: 90% racing on street circuits, half starved, sleeping under his van, hard as nails, making a quid anyway he could, even doing a bit of race-fixing, just to survive.
Read and take note:
“If I earned some good money we’d have a meal in a restaurant. Otherwise we couldn’t afford that. Breakfast was a couple of cans of baked beans, heated up on the primus stove, and washed down with a cup of tea. Once we only had rolled oats, so we had porridge for breakfast and the leftover porridge was left to go cold, so Claire (Mrs Molloy) made it into porridge fritters for dinner.”
“Assen was something else. There were hot showers, the only riders’ camp in Europe to have them. And good toilets, something that always seemed to be forgotten in other places. And in the morning you were woken by the ring of the milkman’s bell – such luxury to have fresh milk and butter delivered to our doorstep each day, because we didn’t have a fridge.”
Photo: Molloy repositioning the load on his van - somewhere in Spain in 1965
En Xisco vol arribar a més gent. Però no a tanta gent com arribaria si escrivís en anglès, perquè llavors ell també seria com els dolentots del bar on l'han maltractat. No, només a un nombre raonable de gent, aquells no tan dolentots perquè només maltracten la llengua de son pare
Dissabte, a les muntanyes de Vandellòs, allà on el Camp de Tarragona perd el nom, un esdeveniment històric.
Amb la guru sudista Mariona Quadrada parlarem de la cuina dels carboners.
I recuperarem el plat fetitxe de la muntanya catalana, l'arròs d'esquirol.
Jo no m'ho perdria.
Completament enfonsat Jordi Costa que després del festival de futbol i el 7-2 es queda amb Xesni i la "cara" de Gordon a la banqueta. Ha de ser duríssim no ser capaç de gaudir ni un sol moment a la vida.