L'espectacle de la Sagrada Família hauria estat sublim si, enmig del castell de focs, els piolins haguessin obert el cap dels 500 cantaires detinguts i els haguessin rebotit contra el terra. Hauria estat la foto exacta del país: tradició, modernitat i hòsties espanyoles.
Ahir al vespre després d’haver vist la ignominiosa expulsió dels cantaires de la Sagrada Família vaig tancar el dia amb el poema de Verdaguer, “Se’n cansaran?”. Perquè nosaltres, com els cantaires, no ens cansarem de voler viure en un país normal on voler cantar l’himne nacional no comporti una expulsió vergonyosa. Vergonya als que expulsen en nom d’una falsa i hipòcrita normalitat inexistent per ‘quedar bé’ davant dels poderosos.
La visita del Sant Pare ha generat molts elements per a la reflexió. La majestuositat i bellesa d’un acte com la il·luminació de la magnífica torre de Jesús va ser espectacular i ha desfermat un legítim orgull ciutadà ben agradable i molt benvingut en temps de vergonyes col·lectives. El menys edificant segurament ha estat que
en un estat aconfessional, hi hagi diputats més papistes que el Papa, que només semblaven competir entre ells per veure qui l'aplaudia més fort per no allunyar-se públicament del poder mediàtic de Lleó XIV, amb independència del que han defensat i votat en la mateixa seu parlamentària on ell feia el seu discurs.
Personalment i arran de la polèmica inicial en relació a la llengua del nostre país; vaig refusar la invitació per assistir als actes i, com tanta altra gent, vaig preferir afegir-me a fer gestions per ajudar a garantir-hi la presència del català. Al final, el Papa ha estat el que millor sembla haver entès què representa per a nosaltres l’ús normal de la nostra llengua mentre que l’església catalana té un franc camí de millora per endavant.
Però, malgrat el delirant oportunisme polític que ha generat la visita, el més letal per a Catalunya sempre acaba essent l’actitud dels colonitzats subalterns que exerceixen l’autocensura nacional que els empetiteix a ells i, en canvi, fa grans gestos com els dels cantaires. Gràcies per la dignitat!
"Totes les ones de la mar no podran rompre un gra d'arena".
Jacint Verdaguer.
El nacionalista espanyol d'en Salvador Isla ja tarda en concedir-li, "por la gracia de Dios, de España y de Franco", la Creu de Sant Jordi 2026 al falangista espanyol de l'Omella...
Amb Espanya #NOESPOT
Estelades vetades. 500 cantaires retinguts i expulsats. Els del “A por ellos” a primera fila. Pancartes d’El Valle de los Caídos. Insults d’assassí al president Companys. Estanqueres i banderes amb l’àguila onejant sense cap problema a Montserrat.
El cardenal Omella castellanitzant el nom de Gaudí, el català reduït a la mínima expressió i tota la maquinària de l’Estat exhibint múscul a casa nostra.
Tot això davant l’obra d’Antoni Gaudí, aixecada gràcies a l’esforç de generacions de catalans, i d’un home que va patir la repressió d’una dictadura que perseguia la llengua i la identitat catalanes.
Volien el pa sencer. Han acabat recollint les engrunes de sota la taula, donant les gràcies i aplaudint emocionats.
I encara ens ho vendran com un èxit.
Quina presa de pèl. Quin nivell de renúncia. Quin espectacle de submissió.
Quin “eixamplament de la base”, tu.
Si Gaudí aixequés el cap…
Un periodista de Rac1 ha preguntat a Salvador Illa qui va donar l’ordre d’expulsar de la Sagrada Família a 600 cantaires pel greu delicte de portar estelades impreses i voler cantar l’himne de Catalunya, i el president socialista s’ha negat a respondre.
AQUESTA XUSMA NOMÉS POT CONTROLAR CATALUNYA PER LA FORÇA.
GRÀCIES ALS 600 QUE HO HEU TORNAT A DEMOSTRAR.
Incident greu a la Sagrada Família: la seguretat expulsa i encercla 600 cantaires en descobrir-los estelades entre les partitures
https://t.co/Pv1D0qEfA6
@LluisGironafc Per gironins autèntics, com tú, Ho sento molt.
Per culpa de la xusma que us ha envaït jo també he desitjat que el Karma tornes us tornes els vostres desitjos de 2a.
Tan de bó no torni a passar i puguem ser més equips catalans de primera.
Catalunya és més que un club. 💙🤍
Els gironins de cor poden donar-li les gràcies al @fcbarcelona pel seu partit amb l’Alavés, que sense aquell regal s’hagués quedat en 40. Quan aquest club fagocitat desterri la prepotència i torni a ser el Girona de sempre, tornarem a alegrar-nos per ells.
Atenció‼️
És el més trist i bèstia que ha passat avui al Parlament… i per això us ho amaguen.
Aquest matí, els flamants socis del Govern Illa, ERC i Comuns, de la maneta de PSC, VOX i PP, en contra d’un nivell de català obligatori per immigrants. Perquè, segons ells, els drets socials van per una banda i els drets lingüístics, per una altra. I en cas de dubte, sobretot no els apretem amb el català, perquè als nouvinguts els deuen considerar rucs o incapaços.
Són ben lliures de votar així però és una aberració. Com és una aberració que no sigui un escàndol majúscul en un país on la llengua perilla.
Gràcies, @CarmeRenedo per ser una veu lliure i desacomplexada pel país i per la llengua.
Un dia molt trist. Tingueu memòria!