Durant 45 anys una empresa catalana com "Suara" ha prestat l'atenció domiciliària de Barcelona amb una valoració de 9,1/10.
Ara, el govern de Collboni la deixa fora de concurs i entrega el macrocontracte de 900 milions d'euros a 2 grans multinacionals espanyoles (Serveo i Atende), una es del grup ACS de Florentino Pérez.
Menys país, menys economia catalana i menys suport al nostre teixit social.
Qui hi guanya?
#salvemcatalunya #salvembarcelona
@CatalunyaAC@Barcelona_ACat
Fa gairebé 10 anys que una part molt important de l’energia política del país ha estat absorbida pells tribunals. Ens han volgut convertir en protagonistes de causes judicials quan el que representàvem eren projectes polítics. Aquest és el gran èxit del lawfare: substituir el debat democràtic pel debat penal. Però jo no vull contribuir a aquest mantenir aquest bucle. No penso alimentar el desconcert, la ràbia o el desànim, que són sentiments comprensibles, però que indubtablement ens allunyen del camí perquè ens separen. No perquè no hi hagi hagut injustícia, sinó perquè Catalunya necessita més esperança (que vol dir futur immediat) més que no pas ressentiment (que vol dir passat immediat). I avui estic encara més convençuda que quan vaig entrar en política que la independència és l’instrument que Catalunya necessita per garantir democràcia, cohesió social i prosperitat.
Fragment de l’entrevista a @VilaWeb
“Ordunuz yok, o yüzden sizin ordunuz olmaya karar verdik”
En meşhur ve en deneyimli Fransız avukatlardan biri olan Gilles Devers, Siyonist varlığın Filistinlilere karşı işlediği suçlardan dolayı dava açmak için sadece 10 gün içinde dünyanın her kıtasından bir avukat ordusu topladı.
Devers’in topladığı Liste farklı milletlerden ve dinlerden 300 avukatı geçti ve daha fazlasının katılmasına hala açık.
Usta avukat Giles Devers işgalci İsrail’ i karanlık bir gelecekle tehdit etti ve Filistinlilere şöyle seslendi:
-"Sizi savunacak kimseniz yoktu ama artık uluslararası ve ulusal mahkemelerde sizi savunacak bir ordunuz var."
Sabeu què? Jo vull que Catalunya sigui una nació sobirana en un món interconnectat. No vull que sigui una sucursal d'Espanya, de Felip VI, de Sánchez o de Feijóo.
Sí, però l’augment d’impostos degut a la no-deflactació dels trams de l’IRPF és REGRESSIU en termes percentuals: fixa’t que hi ha algú, molt pobre, que l’any passat no pagava res i que, per culpa de la inflació, aquest any paga. L’increment percentual de l’IRPF per a aquest senyor és infinit, perquè dividim per l’impost de l’any passat, que és zero.
Els que l’any passat estaven just per sobre pagaven poc. Ara pagaran una mica més, però, en dividir per “poc”, l’augment percentual serà de centenars o milers. Així, successivament, l’increment percentual va baixant a mesura que augmenta la renda, fins a ser gairebé negligible per a les rendes més altes.
Això vol dir que, encara que l’IRPF sigui progressiu, l’impost implícit associat a la inflació és molt regressiu.
És a dir, l’acord d’investidura entre ERC i el PSC perjudica més els pobres que els rics. I beneficia els qui són al govern, perquè, amb els diners extres de la recaptació, poden fer-se els milhomes tot contractant amics, familiars i militants del partit com a assessors o càrrecs de confiança.
La política d’esquerres, doncs, consisteix a treure els diners dels pobres per donar-los a amics, familiars i militants.
Si tinguéssim un Govern i uns socis de govern que respectessin el Parlament, el país i la gent que hi viu, aquest matí començaríem un Ple al Parlament i el president Illa seria interpel·lat i hauria de donar explicacions sobre les mentides de la consellera Niubó, perquè ara ja sabem que va amagar informació i va mentir.
Però avui el Parlament és buit perquè PSC, ERC i Comuns van decidir aquest dimarts que era molt millor marxar de vacances i no pas fer feina allà on toca i el dia que toca: divendres, 31 de juliol, laborable, feiner. No veuen prou important un dels pilars de futur de qualsevol país: el sistema educatiu.
Crec, sincerament, que un sistema mediàtic més crític, més robust -i amb menys deutes-, denunciaria aquesta situació anòmala i aquest deteriorament democràtic de Catalunya (perquè això es fa aquí i espanya s’ho mira rient).
És més, des d’una òptica estrictament democràtica, la consellera ja hauria dimitit o hauria estat cessada. Però farà com Parlón, Paneque, Trapero… girar l’esquena al Parlament i continuar com si res. Precisament per això: perquè no passa res.
Ara bé, lamento informar al feliç tripartit que el col·lapse de la sanitat, del sistema educatiu, de Rodalies… no farà vacances perquè el que col·lapsa és ser una autonomia espanyola i només hi ha un remei que es diu independència.
I sí, tornareu l’1 de setembre amb la pell colrada però els monstres seran allà mateix i haurem perdut un temps que Catalunya no es pot permetre.
Oriol Junqueras ens presenta una falsa dicotomia. És cert que el nou finançament aportarà 4.700 milions d’euros a la Generalitat. Però aquests diners vindran, o bé dels impostos que paguen els catalans (i, per tant, NO seran a la butxaca dels contribuents) o bé del deute (i, per tant, NO seran a la butxaca dels contribuents) o bé de la reducció de la despesa del gobierno de España.
Si em demaneu la meva opinió, jo crec que, de les tres alternatives, el què passarà és que vindrà de la reducció de la despesa.
Dit això, la història ens demostra (i Junqueras 1.0 sempre ho havia dit així quan parlava del dèficit de la balança fiscal) que, quan el gobierno ha de donar més diners a la Generalitat de Catalunya, el que fa es reduir la despesa que el gobierno fa a Catalunya (per entendre’ns i per dir-ho de manera simplificada, els traurà de Rodalies). PER TANT, el que passarà és que els diners que arribaran a la Generalitat vindran dels diners que el gobierno de Espanya gastava directament a Catalunya.
El dilema, doncs, no és si preferim que els diners els tingui la Generalitat o siguin a la butxaca dels ciutadans de Catalunya, sinó si preferim que els diners dels Catalans els gestioni el PSOE (el partit més corrupte d’Europa -empatat amb el PP- i el partit més incompetent a l’hora de gestionar inversions -com ho demostra el mateix funcionament de rodalies) O BÉ que els mateixos diners els gestioni el PSC (sucursal catalans del partit més corrupte d’Europa -empatat amb el PP- i el partit més incompetent a l’hora de gestionar els recursos catalans -com ho demostra el cas PISA, les vagues de mestres, les infiltracions dels mossos, la crisi de la DGAIA i l’escàndol dels Tests de Covid que no servien i que es van comprar quan Salvador Illa era ministre de sanitat -o SanidaZ, deia ell a les rodes de premsa).
Les butxaques dels catalans, doncs, no veuran ni un euro dels 4.700 milions. La pregunta és: aquests diners els malbarataran els corruptes ineptes de Madrid o els corruptes ineptes de Catalunya? PSOE o PSC? No hi ha més alternatives.
La persecució contra @VilaWeb i @La_Directa per haver fet el que els pertoca fer com a mitjans de comunicació no només és intolerable sinó que és d'una gravetat que no podem deixar passar. Quan els mitjans investiguen de debò (vull dir que no fan simple periodisme de filtració de dossiers ben preparats pels serveis policials o judicials), el deure de les autoritats no és perseguir-los a ells sinó investigar els fets denunciats. Perquè els fets posats al descobert són una mostra de la podridura del règim del 78; són activitats delictives que no tenien empara judicial i que no tenien cap justificació, perquè es dedicaven a infiltrar en organitzacions perfectament legals i legítimes persones amb identitats i documentació falsificades. I això es fa a Rússia, a Veneçuela, a Cuba o a la Xina, però a la Unió Europa és una pràctica execrable.
Contra tota lògica democràtica, contra tot el que ha fet del periodisme una de les bigues mestres de la llibertat d'expressió i d'informació, el govern més progressista de la història practica el mateix que els règims autoritaris: intimidar el dissident, emmordassar la premsa lliure.
Això d'aturar PP-VOX amb polítiques de PP-VOX ho hauran d'explicar molt bé.
El govern espanyol ha decidit avui que no aniré a la presó però, també, que manté la inhabilitació de 13 anys per a qualsevol càrrec electe.
No m'estalvia l'empresonament per iniciativa pròpia, sinó atenent la sol·licitud del mateix tribunal que em va jutjar i que en la sentència que va dictar va considerar que la pena que m’imposava era “excessiva i desproporcionada”, que és una manera bastant singular d'admetre que és una condemna injusta.
Per tant, es pot considerar que avui acaba el malson de creure que em podia veure privada de llibertat sense haver comès mai cap delicte. Però el malson no finalitzarà fins que un tribunal determini que no només la sentència sinó tot el procés judicial que he patit és una gran injustícia, perquè s’ha basat en la permanent i flagrant vulneració dels meus drets civils, democràtics i polítics.
Per això, la notícia d’avui no és un punt final, sinó un punt i a part en la lluita per la meva honorabilitat, que continuo defensant en instàncies europees.
Afortunadament, però, ni cap tribunal ni cap govern espanyol pot determinar el meu compromís amb la independència de Catalunya, que és l'únic motiu pel qual vaig entrar en política. I aquest compromís és el mateix avui, després d'aquest indult, que el primer dia.
L'estat espanyol em manté inhabilitada per a la política institucional, però és moltíssima la gent que m'habilita cada dia per a la política activa amb el seu suport i el desig explícit que segueixi implicada en aquesta tasca col·lectiva que és la lluita per la plena llibertat del nostre país. I això és el que seguiré fent.
Es una vergonya: qui sigui responsable d’aquesta “incidència tècnica” ha d plegar, sense d’il·lacions.
O potser es fa x tal q no es puguin comparar els resultats i no es vegi el desastre on ens han dut?
Cal repensar d dalt a baix tota la política educativa,x aturar la degradació!
@CatalunyaAC@FerranPedret Ferran Pedret PSC ,a la Mesa Parlament NO va dubtar en demanar retirar RAPIDAMENT l'acta a la Presidenta dl Parlament Borras al ser investigada penalment
Ara J.I Elena ERC,diputat hi es investigat x corrupció d sa Consultora,el deixan seguir en actiu..
PSc i ER mateixa 💩
Ni concert econòmic, ni principi d'ordinalitat, ni més recursos nets per a Catalunya.
No sé per què hi ha gent que se sorprèn: tot això ja ho vaig explicar a TV3 fa MOLTS mesos. I recordeu que la reacció de Junqueras va ser la d'insultar-me i de dir que jo no sabia dividir. La consellera d'economia em va menystenir tot dient que jo no hi entenia ja que jo vivia al món de l' "economia en colors". Fins i tot van treure al pitbull oficial del partit (Miquel Puig) a TV3 per a dir que la meva intervenció havia estat còmica.
Però, al final, resulta que el professor de les americanes tenia raó. Qui ho havia de dir!!!
https://t.co/DqAcKi4VF2
El rei d'Aragó no va casar la seva filla amb el comte de Barcelona. Li va entregar el regne sencer — i la nena tenia un any.
Agost del 1137. Ramir II d'Arag��, conegut com "el Monjo", pacta a Barbastre el que avui coneixem com els Capítols matrimonials: promet la seva filla Peronella, nascuda feia just unes setmanes, al comte de Barcelona Ramon Berenguer IV. Però el document no parla només de matrimoni. Parla de cessió de regne.
El pacte es ratifica a Osca el 24 d'agost, a Ayerbe el 27, i arriba al punt final el 13 de novembre del 1137 a Saragossa: Ramir II abdica públicament davant els seus súbdits i entrega a Ramon Berenguer IV la seva filla i el regne d'Aragó "a perpetuïtat".
El document original es conserva a l'Arxiu de la Corona d'Aragó, sota el títol exacte: "Ramiro II de Aragón comunica a sus súbditos que ha hecho donación de la hija y del reino al conde Ramón Berenguer, de Barcelona".
Ramir es reserva únicament el títol honorífic de rei mentre visqui, i es retira a viure com a monjo al monestir de Sant Pere el Vell d'Osca.
Qui exerceix el poder real —la "potestas"— és, des d'aquell dia, el comte de Barcelona. Els documents de l'època el titulen "regni dominator Aragonensis": dominador del regne dels aragonesos.
El casament amb Peronella no arriba fins al 1150, a Lleida, quan ella ja té 14 anys. Del matrimoni neix Alfons, que la seva pròpia mare farà rebatejar Alfons en honor del seu besoncle.
Aquest fill serà el primer rei de la Corona d'Aragó i, alhora, comte de Barcelona — el títol de la dinastia catalana passa a encapçalar el nou conjunt.
L'origen de la Corona catalanoaragonesa és una cessió de sobirania feta tretze anys abans, per un rei que es retira a un monestir i deixa el govern efectiu del seu regne en mans del comte de Barcelona.
A la Newsletter d'Antiburocràcia Catalunya parlo de temes legals i fiscals però també explico històries com aquesta i connecto els dos mons. Al primer comentari et deixo l'enllaç on apuntar-t'hi 👇
Ara que el TJUE ha avalat íntegrament la Llei d’Amnistia, és un bon moment per recordar què deia amb rotunditat el president @salvadorilla: “Ni amnistia ni nada de eso”. Avui sortirà cínicament a posar-se la medalla del retrobament.
El PSC és 155.
El PSC és repressió.
Imagineu vendre el vostre aliat més fidel a canvi d'una roca, una illa i el dret de traficar amb esclaus? Això va fer Anglaterra amb Catalunya #TalDiaComAvuí fa 313 anys. Un crim geopolític que va fer enrogir Westminster. La traïció més fosca d'Europa. 👇
👉 El punt de partida d'aquesta infàmia és el Tractat de Gènova de 1705. En aquest Tractat internacional, la reina Anna d'Anglaterra va segellar una aliança formal bilateral amb el Principat de Catalunya. Els britànics van signar una Garantia Perpètua per defensar les Constitucions i llibertats catalanes passés el que passés, a canvi que Catalunya s'aixequés en armes contra l'absolutisme de Felip V tant propi de Castella i França.
Catalunya va complir amb la seva paraula fins a les últimes conseqüències, posant el seu exèrcit, recursos i vides al servei de la causa aliada. Els catalans van confiar plenament en el compliment d'un Tractat internacional signat que assegurava la seva supervivència política i les seves Llibertats.
👉 Però per a Londres, el Tractat de Gènova va acabar tenint un preu de mercat quan les circunstàncies geopolítiques van canviar:
El 13 de juliol de 1713 es va firmar el Tractat d'Utrecht. A les fosques, la Gran Bretanya va trencar unilateralment el Tractat de Gènova i va abandonar els catalans. El botí britànic a canvi d'aquest incompliment va ser quedar-se Gibraltar, Menorca i el lucratiu monopoli del tràfic d'esclaus africans a Amèrica (asiento de negros).
👉 Aquest abandonament i traició flagrant als compromisos legals va deslligar un escàndol moral majúscul a Anglaterra, conegut històricament com "El Cas dels Catalans". El debat va incendiar el Parlament de Londres, on l'oposició es va indignar en veure com es sacrificava de manera vergonyosa l'honor de la Corona Britànica entregant un aliat fidel a la venjança absolutista borbònica francesa i castellana i condemnant a mort l'Estat de dret constitucional més antic d'Europa desde 1283.
Es van publicar pamflets furiósos pels carrers de Londres, com el cèlebre 'La deplorable història dels catalans', denunciant que es lliurava un poble lliure i parlamentari a la tirania d'un monarca absolut. A la Cambra dels Lords es va criticar ferotgement el govern per haver violat els compromisos clars del Tractat de Gènova.
👉 Per calmar les consciències i tancar l'escàndol a Westminster, es va incloure l'Article 13 al Tractat d'Utrecht. Felip V oferia als catalans els mateixos privilegis que als habitants de Castella. Era una trampa legal: Castella NO tenia drets polítics davant el rei. L'article donava llum verda per suspendre les #Constitucions catalanes i al deliri absolutista, i Londres ho va acceptar plenament conscient del destí sagnant que deixava enrere i la traició.
👉 Avuí fa 313 anys d'aquella infàmia històrica. El Cas dels Catalans és la demostració històrica de com la paraula donada en els tractats internacionals s'esfonsa quan entren en joc els interessos mundans i geopolítics i continua essent una de les vergonyes més grans de la Corona Britànica de tota la seva història jurídica i moral moderna.
👉 Però ni així els catalans es van rendir, i van continuar la lluita en solitari fins 1714 en la "Guerra dels catalans per les seves Constitucions" contra l'absolutisme centralista borbònic tant propi de Castella i França.
Us imagineu un director del Prado que no parli castellà? O un director del Louvre que no parli francès ? O un director del MOMA que no parli anglès?
Estem governats per uns autèntics inútils.
@cultura_cat@gencat@govern
Iniciativa Popular: fes RT si estàs d'acord en reanomenar la "Plaça d'Espanya" de Barcelona com la Plaça de les "Constitucions de Catalunya", les grans oblidades de la societat catalana.
Quan comparties manifestacions feixistes i catalanòfobes de SCC contra Catalunya amb la dreta i l'extrema dreta espanyola, aquesta dreta i extrema dreta espanyola era bona, oi feixista corrupte espanyol?
Amb Espanya #NOESPOT
https://t.co/5yGTlQozM0 https://t.co/mLdmfolAPU