Marc Blanché

Humanista i explorador. Interessat en història, natura i política. Del #BaixMontseny i sempre a punt!

[Jordi Badia i Pujol @jbadia16]

Hi ha mots composts que es mereixen un monument:
—ARRENCAQUEIXALS
—BARBA-ROS
—CAMACURT
—CARA-RODÓ
—CORDUR
—ESCANYAPOBRES
—ESMAPERDUT
—ESPIADIMONIS
—ESTIRACORDETES
—ESTRENYACAPS
—GALTAPLÈ
—LLEPAFILS
—MENJAMIQUES
—RODAMON
—SALTATAULELLS
—SOMIATRUITES
—TRENCACAPS
—VENTAFOCS

[Xavier Tomàs @xtomas]

🎯 Recordeu que fa uns mesos va “saltar la polèmica” per la creació, per part del PSC, ERC i els Comuns, de respectius “pseudomitjans”, canals d’Instagram, i creadors de contingut de marca blanca? (Diari ARA: https://t.co/3jeGkv2FZI)

Doncs bé, com a mínim “la marca blanca” d’ERC, Elmoment.canal, ha començat a fer publicitat política microsegmentada a Instagram. En aquest cas, parlant del baròmetre de Barcelona que dona uns molt bons resultats a ERC.

O és que algú creu que per molt que creïs continguts amb una “marca blanca” (teus o pagant a creadors perquè ho facin), aquests vídeo caminaran sols magicament pel carrer fins a arribar al teu públic objectiu?

[Institut Ostrom @InstitutOstrom]

La renda mitjana baixa, cert. El que no expliqueu: el preu per m² és en màxim històric (17,04 €, +1,9% des del topall).

La superfície mitjana ha passat de 75 a 71 m². El llogater no paga menys: paga més per un pis més petit (efecte composició).

I l'oferta de nous contractes cau un 17%!

[David Garcia i Rubert 🎗 @DavidGarRubert]

Espanya està rodolant, cada vegada amb una velocitat més intensa, pel pendent del feixisme.

No és estrany, la dinàmica té un component global evident. Però en el cas d'Espanya es dona una circumstància especial, singular, que ho fa tot plegat més intens, més dinàmic, més ràpid, més perillós: Espanya no va fer net amb 40 anys de dictadura feixista. El franquisme ha perviscut arreu des de la suposada (?!) Transició. A tots nivells en l'àmbit administratiu i dels poders de l'estat en general (judicial, militar, polític, etc,). Però també, i possiblement més important encara, en l'àmbit social: el franquisme sociològic també ha perviscut, en tot l'espectre ideològic espanyol, dretes o esquerres (tret de puntuals ninxols d'excepció que també hi són, però són minoritaris) i ara reviscola amb una força i una desvergonya sense comparació, esperonat pels signes dels temps. Sempre hi ha estat; ara torna a treure el cap, amb força i ràbia acumulada.

Cal fugir de tot això. I de manera ugent. Ens hi va tot. Els catalans tenim una oportunitat. Podem fer el trencament que, a nivell de l'estat, no es va fer en el seu moment. De fet, ho necessitem com l'aigua del cel, ja que aquesta força feixista immanent que ara es presenta com un tsunami, està ja duent a terme totes les accions possibles per tal d'anorrear el nostre món. Tan sols crear un estat nou des de noves bases, trencadores, disruptives,modernes, pot salvar aquest món.

Però, de retruc, penso que això també salvaria Espanya. La creació de Catalunya com a estat independent representaria tal trencament per a Espanya (especificació: per al relat inercial feixista de l'Espanya eterna, homogènia, irrompible, essencial i indiscutit avui dia en el marc del franquisme sociològic imperant, en dretes i esquerres) que necessàriament, els espanyols s'haurien de repensar. Crec, sincerament, que seria bo, molt bo, també per a Espanya. Que trenqués amb els fantasmes del 36 d'una vegada.

[Gargotaire @Gargotejant]

El motiu pel que a cap comissaria hi diu Guardia Civil/Guàrdia Civil és que ningú no ha posat una denúncia?

[El Constitucional @TribuConsti]

1. Escola
2. Escola / Escuela
3. Esto es absurdo
4. Escuela

Este es el plan.

[Bernat Mallén @bernatmallen]

L'independentisme només és minoritari entre els que no tenen cap avi nascut a Catalunya. El que passa és que que aquesta categoria és la majoritària entre l'electorat.

[Gargotaire @Gargotejant]

De debò que tenim un problema de manca de talent català o és que ja tenen pensats uns amiguets a qui col·locar?

[Un Sr de Barcelona @UnSrdeBarcelona]

Cuidado que viene el lobo

L’ascens de l’extrema dreta és un fenomen complex. Té causes econòmiques, socials, culturals i migratòries. Seria absurd atribuir-lo a un únic factor.

Però n’hi ha un que massa sovint s’ignora: el tacticisme dels partits tradicionals d’esquerra.

Durant anys, una part de l’esquerra ha trobat útil convertir l’extrema dreta en el centre del debat polític. El missatge era senzill: “Compte, que ve el llop”. Amb aquest relat es pretenia mobilitzar l’electorat progressista i, alhora, erosionar els partits de centredreta, presentant-los com una abansala o un còmplice inevitable de l’extrema dreta.

Hem vist aquesta estratègia repetida en diversos països europeus. I també a Catalunya.

El president Salvador Illa fa mesos que situa Aliança Catalana al centre de moltes de les seves intervencions. És legítim advertir sobre propostes que considera perjudicials. El que ja no és tan evident és que convertir constantment aquest partit en protagonista sigui una bona estratègia política, considerant que una altra part de l’extrema dreta, Vox, compta amb molts més diputats. Tacticisme irresponsable.

La història recent ens ensenya que parlar cada dia d’un fenomen també contribueix a donar-li visibilitat. Alimenta la seva presència mediàtica i, en alguns casos, la seva capacitat d’atreure votants descontents.

A més, aquesta estratègia pot acabar girant-se en contra dels qui la practiquen. Si en unes futures eleccions generals una majoria entre PP i Vox fos suficient per governar, el tacticisme d’avui podria convertir-se en el principal error estratègic de demà.

Un estadista no pensa només en les properes eleccions. Pensa en les conseqüències de les seves decisions sobre el conjunt del sistema democràtic.

Catalunya i Espanya necessiten menys càlcul electoral i més política d’Estat. Menys eslògans de “que ve el llop” i més capacitat d’afrontar les causes reals del malestar ciutadà.

Perquè, quan la política prefereix alimentar les pors abans que resoldre els problemes, acaba donant més força precisament a allò que diu voler combatre.

[Guillem Dels Comptesclars @Comptesclares]

8/
🍼 Nadó 6: Agència d'Avaluació i Prospectiva de l'Educació — 3,1 M€
Una agència nova per avaluar l'educació.
Perquè és evident que el problema de l'escola catalana era que faltava una estructura administrativa més. 3,1 milions l'any per començar.
A l’educació no cal pagar més als professors i reduir les ràtios. Cal una menjadora més.

[Quim Torra i Pla @QuimTorraiPla]

#taldiacomavui, el 6 de juliol de 1917, nasqué a Barcelona el Molt Honorable President Heribert Barrera, que fou el primer president del Parlament després del franquisme. Formava part d’una generació de patriotes molt ferms, que convé tenir-los presents. #raonsperlaindependència

[Toni Bennàssar @abennassar]

Teresa Comellas ha obtingut la nota més alta de la selectivitat a les Illes Balears. En rebre el reconeixement oficial, va agrair haver rebut una educació pública i en la llengua pròpia d'aquest país (art. 4 de l'EAIB).

Les xarxes s'han omplert tot d'una de missatges de supremacistes espanyols, ignorants i catalanòfobs, que atacaven l'alumna (menor d'edat) i se'n burlaven.

Es veu que cent anys després, continuen fent seva la màxima del seu admirat Millán Astray: «¡Viva la muerte y muera la inteligencia!».

[Jaume Clotet @jaumeclotet]

Els EUA celebren els seu 250 aniversari. Alguns d’aquests catalans, veterans de la Guerra del Francès (1808-1814) i del setge de Girona de 1809, potser ja havien nascut el 1776. A mi això em sembla increïble.

[Joan Canadell @jcanadellb]

Avui el tripartit (PSC, ERC i Comuns) ha aprovat uns pressupostos amb 9.100 M€ més q el darrer pressupost de 2023.

Els catalans pagarem el 2026, 15.900M€ més q 2023 en impostos (IRPF, IVA, successions i altres cedits).

Gràcies x condemnar als catalans a 6.800M mes d’espoli…

[Professor Torra |I*I| @ProfTorra]

Hem estat 50 anys pagant peatges mentre a Espanya tenien barra lliure.
Ara ens volen fer creure que, recuperant els peatges, màgicament desapareixeran 15000 camions diaris de l'AP7.
Prou espoli i prou enganys.

[Lluís Gibert @lluisgibert]

La reflexió no és pagar peatges i col·lapsar altres carreteres sinó per què no tenim les infraestructures necessàries per assumir la mobilitat del país. La resposta és Espanya.

[Cris @gallifantes]

Es diu: "El corredor del Mediterrani ja passa per Madrid, però no pel Mediterrani".
Però es pronuncía "L'AP-7 està a punt del col·lapse perquè els catalans no paguen peatges"

[Marc Arza @marcarza]

Madrid desertitza, Barcelona no.

Madrid aspira a ser París, una megal·lòpoli que concentri població i riquesa xuclant totes les energies del seu voltant.

Els mapes lumínics no enganyen: Madrid brilla, però res més no llueix al seu voltant. Barcelona és una altra cosa, la ciutat brilla, però només és un punt de llum especialment intens en un continu que va de Marsella fins a Màlaga. Un altre model.

Madrid dispara el seu creixement, si als anys vuitanta aportava entorn del 15 % del PIB, avui ja supera el 20 %. Una concentració que accentua la polarització territorial i explica bona part del desequilibri espanyol. Totes les Comunitats Autònomes han perdut pes relatiu a l’economia espanyola. Totes? No! Un llogaret del nord ha resistit i manté una posició estable.

Catalunya és l’única economia de l’Estat que aguanta l’empenta madrilenya mantenint el seu pes específic amb el 16 % de la població i prop del 19 % del PIB. Astèrix contra l’IBEX.

Mentrestant, a Catalunya, s’hi desenvolupa un altre model de capitalitat. El país continua arrossegant la idea d’una Barcelona que concentra gairebé tota l’activitat amb el rerepaís relegat a un paper secundari.

Però quan s’analitzen les dades apareix un relat alternatiu. A mitjan anys vuitanta, la província de Barcelona reunia prop del 77% de la població catalana, mentre que les províncies de Girona i Tarragona, conjuntament, amb prou feines superaven el 17%.

A mitjans de la dècada dels noranta s’intuïa ja un camí alternatiu: la província de Barcelona havia reduït el seu pes fins al 76%. Avui, Barcelona concentra poc més del 73% dels habitants de Catalunya. Barcelona no desertitza Catalunya.

Aquest reequilibri demogràfic té una traducció econòmica. Barcelona presenta un PIB per càpita aproximadament un 8% superior a la mitjana catalana, però aquesta diferència és lluny de descriure un país fracturat. La major part del territori se situa en valors propers a la mitjana, amb desviacions relativament moderades.

El contrast entre Madrid i províncies com Segòvia, Guadalajara o Toledo, en canvi, és molt més acusat: la diferència en renda per càpita hi arriba a superar el 50%.

La capital catalana no monopolitza el creixement ni la prosperitat. Catalunya no és un territori perfectament equilibrat, hi ha molt de camí a fer, però tampoc és l’espai profundament desigual que sovint es descriu.

Les dades apunten a una evolució lenta, però sostinguda, cap a un reequilibri català. Una bona notícia.

Article publicat a @naciodigital .

[Maür Vinent i Pons @menorcacatalana]

A finals de juny de 1794 es va escampar per Barcelona un manifest a favor de la República Catalana.
La reacció espanyola va ser inequívoca, van decretar pena de mort per als que en tinguessin algun.
🟨🟥🟨🟥🟨🟥🟨🟥🟨
#CATALUNYA #CATALONIA

[Aulesquecremen @aulesquecremen]

Recordeu, estadísticament, aquest és l'estiu més fresc que viureu mai!

Bon dia ehh!!!