Una forta abraçada a tota l’esquerra radical catalana: CUP, ERC, bona part de Junts i tota la companyia que passa l’any donant lliçons morals a la resta del país.
Parlen indignats de gentrificació, però quan arriba l’agost se’n van a la Costa Brava a tensionar el mercat de lloguer perquè l’apartament el paga la mama. Diuen que “hem d’acollir tothom”, però viuen còmodament protegits a la part alta de Barcelona, ben lluny dels barris que suporten les conseqüències dels seus experiments ideològics.
Parlen cada dia del problema de l’habitatge, però després descobrim patrimonis com les onze propietats declarades per Benet Salellas o informacions, difoses fins i tot per dissidents de la mateixa CUP, que atribueixen desenes d’immobles a l’entorn familiar d’Eulàlia Reguant.
Parlen de pobresa, de salaris baixos i de regular encara més l’economia, però viuen com reis i no saben absolutament res dels problemes de la Catalunya real. No saben què significa arribar just a final de mes, pagar un lloguer abusiu, aixecar una persiana cada matí, contractar un treballador o veure com el teu barri es degrada mentre els polítics et diuen que tot és una simple “percepció”.
Criden “puta Renfe”, però el papa ja els va comprar el cotxe. Diuen que estan fins als nassos dels turistes, però aquest mateix mes penjaran fotografies des de Bali, Tailàndia, Santorini, Menorca o la Costa Brava. Condemnen el turisme quan el practiquen els altres i l’anomenen “descobrir cultures” quan el practiquen ells.
Volen decreixement per als treballadors, impostos per a les classes mitjanes, pisos petits per a les famílies i transport públic deficient per a tothom. Per a ells, en canvi, segona residència, herències, viatges intercontinentals, cotxe privat i una bona xarxa familiar que els protegeixi de les conseqüències de les polítiques que imposen.
Són els grans reis de la hipocresia: revolucionaris de cap de setmana, anticapitalistes amb patrimoni, enemics del turisme des de la seva casa de la Cerdanya i combatents de “l’extrema dreta” des d’un barri benestant on mai no han de conviure amb els problemes que neguen als altres.
Els catalans humils i de classe treballadora ja estem cansats d’aquest socialisme per a rics. Per salvar Catalunya de la vostra hipocresia, de les vostres lliçons i dels vostres experiments, necessitem una alternativa que parli clar, defensi els de casa i conegui el país real.
Necessitem Sílvia Orriols i Aliança Catalana.
La sanidad low-cost no es una estrategia de sostenibilidad aunque nos lo digan, sino una "transferencia" de una gran deuda al futuro. Guardad este tuit.
Me llama la atención que el ministerio haya publicado referencias bibliográficas con las respuestas del #MIR2026 y que como referencias bibliográficas haya añadido manuales de academia de preparación al MIR. 😳
Anda que no hay posibles referencias para no tener que hacer esto…
Gracias al nuevo estatuto marco el concepto nocturnidad sigue contando para celadores, TCAEs y enfermeras y no para los médicos.
El personal con más formación es el que a lo largo del año tiene menos derecho a descanso y cobra proporcionalmente menos por las horas más penosas.
@daandina Lo dicho :
Un Estatuto que sigue esclavizando a los médicos firmado por representantes de otros colectivos que JAMÁS firmarían eso para ellos mismos. La huelga indefinida parece ser la única solución
El "coste oculto" de las guardias MIR: “Después de 30 años, un médico ha trabajado 14 años más q un oficinista”
A las 4AM el Mercadona cierra y el cajero duerme. Asumir riesgo de cárcel cobrando menos q un reponedor no es ‘disponibilidad’, es una estafa”
https://t.co/PvbFFVdytV
I had a male teacher for grades 5 and 6 who was highly eccentric (and not gay - he was a family man without a whiff of scandal). He had old printing presses in the classroom and we learned about how books and newspapers were printed - by printing our own pages with movable type we set ourselves. He showed us violent war movies. He had WW2 and Vietnam veterans come in and give graphic talks. One guy talked about his baptism of fire in Japan - he said something like ‘I jumped into the foxhole and killed two Japs with my pistol - I’m glad I bought that pistol off a guy before the fight because I might not be here if I hadn’t.’ The teacher would tells us the casualty figures of WW1 and 2 and sometimes start crying. He also taught us chess, and he spotted kids who were good in math. He gave me math problems well in advance of 6th grade, and ensured I was pushed up a level in middle school. He was tolerant of wild boy behavior - including boys throwing things at each other across the classroom.
Only a few years later I heard he had to stop showing the war movies, the veterans weren’t allowed to give talks. He retired shortly thereafter - he was getting old anyway.
But this kind of man used to teach elementary school. I don’t know why he wanted to do it - but he was good at it. And I don’t think there are many like him in public schools now - and that isn’t good for boys.
That story hits like a freight train of reality, because it shows what real education used to look like, not this padded-room, feelings-first, bubble-wrap circus we run now, that old principal and that eccentric teacher weren’t just teaching math, they were forging spine, discipline, curiosity, consequence, and respect for reality, you earn the stories by doing the work, you earn advancement by proving you can handle pressure, you learn that the world is brutal, complex, and worth taking seriously instead of being spoon-fed sanitized cartoon nonsense. That kind of masculine mentorship mattered for boys especially, structure, challenge, accountability, a little chaos with a backbone behind it, not endless safety theater and dopamine babysitting. When schools stripped away intensity, standards, and real-world grit, they didn’t make kids smarter or kinder, they made them softer, more anxious, less resilient, and allergic to responsibility. You don’t build strong minds and strong men by protecting them from reality, you build them by demanding excellence and exposing them to truth early, and losing teachers like that wasn’t progress, it was cultural self-sabotage dressed up as compassion.
Ahir es va confirmar que centenars de metges, a Catalunya, vinguts d'altres països, només han cursat 4 anys de medicina. I sense el MIR. S'estima que un 50% dels metges de Cat no tenen la especialitat homologada.
Metges estrangers en actiu a Catalunya, (2025): 12.850
Metges estrangers sense MIR: 6.425
Ai mira, la @orriolsderipoll torna a tenir la raó!
Feu-li arribar a la Terribas, perquè a la pròxima entrevista, quan vulgui posar en dubte a l'Orriols, per acontentar els seus amiguets polítics i mantenir així la butxaca calenta, no torni a fer un ridícul monumental, com té per costum, que tots els catalans l’hi paguem una morterada, perquè informi bé!
Hay médicos que han hecho fortuna de forma legítima con la medicina privada o haciéndose empresarios. Pero son una minoría exigua. La inmensa mayoría vive de un sueldo público y, algunos, arañando un sobresueldo a base de echar horas en su tiempo libre ya que las compañías de seguros pagan las consultas y las intervenciones de forma muy escasa. Fijarse en unos pocos que les va muy bien y generalizar a todo el colectivo es un error de bulto. Igual que dejarse engañar por las consignas que tachan al colectivo médico de clasista y elitista. La única élite de la que formamos parte es la de los que necesitan de 10 a11 años de preparación para poder trabajar. La sanidad pública descansa sobre los sueldos bajos y la explotación horaria de sus empleados.
Los suplementos más comprados y con evidencia débil o directamente nula:
💊 Colágeno
💊 Magnesio
💊 Vitaminas antioxidantes
💊 Probióticos genéricos
💊 Té verde en pastillas
💊 Glucosamina
💊BCAA
💊Quemadores de grasa
Alguno más? @JulioBasulto_DN@mackinprof