Les meves sinceres disculpes al conjunt de professionals del sistema educatiu. Degut a unes incidències greus que cal esclarir en el procediment d’adjudicació del personal docent, aquest procés s’ha hagut d’invalidar. Estem treballant per repetir-lo amb totes les garanties i amb la màxima transparència, i per dur-lo a terme a la major brevetat possible. Lamentem el perjudici causat i poso tots els mecanismes necessaris per depurar responsabilitats per tal que això no torni a passar.
La paradoxa de tolerància fou postulada el 1945 per l'eminent filòsof austríac Karl Popper.
Per a mantenir una societat tolerant, la societat ha de ser intransigent amb els qui promouen idees i discursos d'intolerància i de pèrdua de drets humans.
https://t.co/qBgOAOkIDE
Ja havíem enterrat el mes d’agost i ningú no deia res de marxar. Els dies passaven ara l’un, ara l’altre, i el setembre va fer cap, dolç com un raïm.
Jardí vora el mar
@Renfe No n'hi ha prou d'enganyar? Vaig en un Avlo que és una castanya, no para de botar, impossible dormir i a sobre el playrenfe que tant promocioneu, no va, i no hi ha wifi. La propera, en avió. Ja no m'enredeu més. Paguem per uns serveis que no doneu.
🔈Continuarem desplegant el paquet de mesures per millorar els resultats arran de la pandèmia.
➡️ Les proves PISA conegudes avui són anteriors a les darreres proves de competències bàsiques, que apunten que l’any 2023 es comença a revertir la baixada.
📲 https://t.co/REgBxnCNFL
Els professors portem anys avisant d'això però vivim en una societat i amb uns polítics que ens han desautoritzat totalment per fer la nostra feina. Aquesta cagada no té una solució ràpida i per molts nanos el mal ja és irreversible. Bona sort, catalans.
Primer són petits descuits; oblida que havíeu quedat per dinar o que tenia hora amb el perruquer. Poc a poc, aquests oblits se fan més grans i un dia no sopa perquè no hi ha pensat o trobes dos exemplars del mateix diari a casa perquè no recordava que ja havia baixat al quiosc i hi ha anat un altre pic.
Primer te demana coses que ja havieu xerrat l'altre dia. I sense adonar-te'n, en mitja hora te demana el mateix cinc vegades. A les converses cada vegada són més freqüents els "ara no sé què te deia". I un dia reflexiones, analitzes els diàlegs i veus que -sense ser-ne conscient- fa estona que el seu relat l'acabes o l'aguantes tu amb constants anotacions perquè no quedi enmig d'una frase. És molt fotut, perquè saps que el que vendrà no serà millor i poc a poc la persona que tens davant deixa de ser ella. I tens la sensació d'anar en un cotxe sense frens, que cada vegada pega més volantades i tens por del dia que pegareu a la paret. Només pots tenir paciència, que costa pena perquè és esgotador i trist. I la gent de fora sovint t'intenta donar consells, per més fer, basats en una racionalitat que no existeix en aquesta realitat. I mentrestant, la vida segueix i procures (HO HAS DE FER) seguir vivint i gaudint de les coses bones que segueixen passant. Avui és el Dia Mundial de l'Alzheimer, una malaltia de merda.
Completa desautorització del docent, misèria, educació pública infrafinançada, pares absents, accés infantil a la pornografia, masclisme campant, impunitat legal entre els menors, nul valor social pel saber, un departament als núvols... Aquest país té la tomba cavada de fa temps.