Fa vuit anys, Clint Eastwood li va comentar al cantant de country Toby Keith que aviat començaria el rodatge d’una pel•lícula. Aquest, sorprès per la vitalitat que tenia, li va preguntar "Com t’ho fas per mantenir-te actiu als 88 anys?” I Eastwood li va respondre “Simplement, quan em llevo pel matí, surto al carrer i no deixo que entri el vell”.
Les paraules li van servir d’inspiració a Keith per compondre la bonica cançó "Don't Let the Old Man In". I també al mateix Eastwood per utilitzar-la en els crèdits finals de la pel·lícula ‘Mula’, convertides en un resum poètic de la seva pròpia vida.
https://t.co/2S0vtP2Xor
A helicopter is a machine that should not naturally work.
The Westland Scout AH first flew in 1960, an era before modern CAD, digital simulations, or flight computers. Yet this small helicopter combined a 1,050 horsepower Rolls Royce turboshaft engine, a precision gearbox, and a rotor system nearly 10 metres wide to keep itself suspended in the air.
The engine’s gas generator turbine operated at around 30,000 to 35,000 RPM at full power. The free turbine output delivered power at roughly 6,000 RPM, which then had to pass through the gearbox and be reduced to around 400 to 420 RPM for the main rotor.
A reduction of about 14:1, transforming high speed rotation into the slow, high torque 9,000 to 13,000 lb-ft of force required to lift the aircraft.
The gearbox was the true engineering challenge. It had to continuously transmit more than 1,000 horsepower while handling vibration, shock loads, and constantly changing aerodynamic forces.
Built more than six decades ago, with no modern simulation tools or digital design systems, every component was developed through calculations, physical testing, and real flight trials.
A helicopter is not naturally stable like an aircraft.
It stays in the sky because thousands of precisely engineered parts work together every second to control a machine that is constantly fighting gravity.
📹thesomersetaircraftengineer
Molta gent es pensa que els límits al poder reial i el parlamentarisme modern van néixer a Anglaterra o amb la Revolució Francesa o a Lleó. Però la realitat és que el 1283, a les Corts de Barcelona, es va signar un dels acords polítics més revolucionaris i avançats de la història d'Europa.
És veritat que Anglaterra ja tenia la famosa Carta Magna (1215), però aquell era un pacte gairebé exclusiu entre el rei i l'alta noblesa d'allà. En canvi, les Corts de 1283 ja asseien a la mateixa taula, amb un pes brutal, el tercer estat: els ciutadans i burgesos de Barcelona, Girona, Lleida o Perpinyà.
Per primera vegada un rei medieval accepta que ell no estava per sobre de la llei i el General i es consideren les primeres Constitucions modernes.
Al·lucineu de com es feia política fa més de 700 anys: 👇
Contexte: Un rei contra les cordes. Som a l'any 1283. Pere el Gran ha conquerit Sicília, però el Papa l'ha excomunicat i França està preparant una croada militar per envair Catalunya. El rei està aïllat i necessita diners i soldats de manera urgent.
Els representants catalans (nobles, església i els rics de les ciutats) li diuen: "T'ajudarem, majestat, però s'ha acabat fer el que et doni la gana. O pactem, o aquí no hi ha ni un ral".
D'aquella negociació a vida o mort neix el PACTISME. Anem a veure què deien exactament les lleis que va haver de signar el rei:
👉 1. El rei abdica del seu poder absolut per dictar lleis de manera unilateral. A partir d'aquell moment, legislar és cosa de tots:
"Volem, statuïm e ordenam: que si nos o els successors nostres volrem fer alguna constitució o estatut general en Catalunya, aquella o aquell façam ab approbació e consentiment dels prelats, dels barons, dels cavallers e dels ciutadans de Catalunya, o de la maior e de la pus sana part de aquells."
Traducció: Si el rei o seus fills volen fer una llei general, necessiten sí o sí l'aprovació dels 3 braços de les Corts.
👉 2. El parlament obligatori.
Per evitar que el rei signés l'acord i se n'oblidés, el van lligar de mans obligant-lo a reunir-se amb el territori un cop l'any per retre comptes:
"Item, statuïm que cascun any, en una ciutat o vila de Catalunya notable, celebrarem cort general als catalans..."
👉 3. Control fiscal total (S'han acabat els impostos per decret)
El punt on més mal li feia a la monarquia: la cartera. Si el rei volia anar a la guerra, s'havia de finançar convencent els ciutadans i amb aprovació de les Corts:
"Item, con per soptades messions [despeses] qui de nou occurren o per causa de guerra covenga de vegades demanada general als nostres súbdits: ordenam que d'aquí avant no façam demanada general ne special [...] si donchs iusta e evident necessitat o utilitat de la terra no ho demanava, e de voluntat e consentiment de les corts generals de la dita terra fos atorgat."
👉 4.Finalment, el General (Generalitat) va exigir al rei un jurament sagrat de respectar tot el ventall de lleis i costums històrics (com els Usatges de Barcelona), que es blinden constitucionalment:
"Item, prometem e iuram que nos conservarem a tots los prelats, barons, cavallers e ciutadans, e hòmens de les viles de Catalunya, totes lurs franqueses, llibertats, privilegis, vsatges e bons costums, e aquells los confermam ab les presents."
Mentre a la resta del continent el feudalisme s'encaminava cap a l'absolutisme —on la paraula del rei era paraula de Déu—, Catalunya va triar el camí de l'equilibri de poders.
Llegir aquests textos originals és adonar-se que el control dels governants i el dret a decidir sobre les nostres pròpies lleis i impostos no són cap invent modern. Venen de molt lluny.
Aquest model va resistir i va regular la política catalana durant més de quatre segles, fins que va ser esclafat pels Decrets de Nova Planta i el dret de conquesta de 1714.
Si t'ha agradat aquest viatge a les nostres arrels constitucionals, deixa un ❤️ , un comentari o propaga amb RT! 🔄
A molecular beam epitaxy system is not a machine in the traditional sense. Even though it looks like a Time Travel Machine to the untrained eye.
It is an ultra high vacuum atomic assembly chamber operating near 10⁻¹⁰ torr, lower pressure than low Earth orbit, where even a single stray molecule can become a crystal defect.
Inside, solid materials are heated in effusion cells until they form directed atomic beams. These atoms travel in free molecular flow and condense on a substrate one atomic layer at a time, with thickness control at the angstrom scale.
Growth rates are often 0.1 to 1 monolayer per second. A single nanometer of material can take several minutes to form, because precision is the entire constraint.
A full research grade system typically costs between $800,000 and $2 million, while advanced multi chamber platforms exceed $5 million and complete cluster installations can reach $10-15 million.
Because every subsystem is a precision instrument controlling matter at atomic scale under conditions where randomness itself becomes a defect.
What looks like a vacuum chamber is actually one of the most controlled environments ever built for matter manipulation on the planet, this is the furthest frontier of Modern day Science.
🎥armanj3189
Ens omplim la boca amb la història, però el 99% dels catalans confon l'origen de la #Generalitat. Spoiler: «el General» no era un rang militar, eres TU.
Obrim fil de veritats incòmodes sobre el nostre passat que dinamiten el relat centralista habitual:
1️⃣ El General: El terme neix exactament l'any 1289 a les Corts de Montsó. El rei necessitava diners per a la guerra i les Corts van crear una taxa universal autogestionada que afectava la generalitat de la població. No era un edifici ni un govern, era la totalitat del país actuant de forma autònoma al control del monarca.
2️⃣ La Diputació del General: És el nom històric i oficial de la Generalitat actual, nascuda de forma permanent l'any 1359 a les Corts de Cervera. Com que les Corts (el General) no podien estar reunides contínuament, es va crear aquesta comissió de delegats per administrar aquells fons del General i, sobretot des de 1413 amb la llei de l'Observança, vigilar que el monarca complís les #Constitucions, i amb funcions executives.
En resum: Fins a la seva abolició il·legal el 1714 per dret de conquesta, la Generalitat era només la gestora, i el General (la societat) era (som) el propietari del poder. Això era el pactisme català: el poder real del nostre Estat de dret, ve de la terra, no de la corona. Menys mites i més història! 📜
A modern tyre manufacturing plants are highly advanced and automated to a very high degree.
It starts with Banbury mixers, where natural rubber, synthetic polymers, carbon black, silica, oils, and stabilisers are kneaded under extreme shear into precise compounds, each batch tuned for a different zone of the tyre.
Those compounds are then rolled into sheets, layered with steel cords and textile plies on calendaring lines, and cut with near perfect alignment before robotic tyre builders assemble them into a “green tyre” with millimetre level placement accuracy across multiple layers.
Then comes vulcanisation, massive curing presses that use heat, pressure, and mould geometry to lock the structure into its final form, transforming a soft composite stack into a load bearing system designed for millions of deformation cycles.
A single high volume automated plant can easily cost $300 million to over $1 billion, depending on scale, robotics level, and material processing capability, because the real expense is not machines, it is process control across hundreds of variables running continuously to manufacture tyres at huge scale 24/7.
Formula 1 pistons are Forged from ultra light high strength Aluminum alloys like 2618 grade racing alloys, then coated with thermal barrier and anti friction surface treatments, each piston is designed to survive combustion temperatures and inertial loads that would destroy conventional engine components within seconds.
At around 20,000 RPM, the piston is reversing direction roughly 333 times per second, meaning it is constantly accelerating and decelerating under combustion pressures while experiencing peak inertial loads in the range of 10,000-15,000 g equivalents in high performance racing conditions.
Each piston in a Formula 1 spec engine can cost roughly $3,000 to $7,000 per unit, not because of material alone, but because of the machining precision, weight balancing, and microscopic tolerance control required to keep it stable at that frequency.
What makes it remarkable is not that it moves fast, but that it survives repeated directional failure hundreds of times every second without breaking apart for 5000+kms or extreme racing.
📹The AutoLife
The two most plausible explanations for this most dangerous move are:
1) Trump plans to sell this extremely valuable information to foreign states and make billions and billions.
2)The US is run by an agent of a foreign country that desperately needs this information.
Kasparov: The imperial idea sits deeper than communism in Russia. Communist dictatorship lasted 74 years. The imperial idea has lived for centuries. It mutates, transforms, you can't simply pull it out
You need a shock and I believe there is only one such shock that will work 1/
No sempre s'està motivat.
Per això procrastinem o esperem sentir-nos inspirats.
Però si una persona realment vol avançar, cal alguna cosa més que motivació: cal disciplina.
I això vol dir recordar cada dia qui (o com) vols ser, i actuar en conseqüència, tinguis ganes o no, tot fent-ne un hàbit.
Perquè allò que fas cada dia acaba definint qui ets.
Som-hi?
Bon diaa!!😉🤍
Anem a rebentar uns quants tòpics històrics sobre l'origen dels drets civils i el control del poder amb els textos originals a la mà. Ens han explicat fins a l'avorriment que les garanties jurídiques modernes van néixer amb la Revolució Francesa o la Carta Magna anglesa, però la realitat és que al segle XI, a Catalunya, els #Usatges de Barcelona ja recollien fragments literals que deixarien bocabadat qualsevol jurista actual per la seva increïble modernitat i el seu caràcter revolucionari.
Anem als fets i als extractes literals. 👇
* Primer: El dret a la propietat i el rebuig absolut a l'arbitrarietat del poder, l'equivalent medieval al degut procés o "due process". Diu literalment l'Usatge 64: 👇
"Quoniam palam és a tots que el senyor no pot tolre ni strayre a sos hòmens... sens iudici de la cort".
Traducció: És evident per a tothom que el senyor (el governant) no pot treure ni confiscar res als seus homes sense un judici de la cort.
Pensem-hi un moment: en plena edat mitjana, mentre a la majoria d'Europa els reis expropiaven terres, ramats i béns per pur caprici reial o dret diví, aquí el Comte de Barcelona tenia prohibit per llei tocar el patrimoni d'un ciutadà si no passava primer per un tribunal independent.
* Segon: La protecció dels estrangers, els viatgers i una noció primitiva però potent del dret d'asil. L'Usatge dedicat als "advenis" (els nouvinguts o estrangers) dictamina de forma textual:, *👇
"Tots los estrangers qui vindran en aquesta terra... saluament e segura e en pau hi passon e estien, e negú no els fassa maltot".
És a dir, que qualsevol estranger que entri a Catalunya, ja sigui de pas o per establir-s'hi, ha de poder viure en pau i seguretat, i ningú li pot fer cap dany ni imposar exaccions il·legals. Una declaració de protecció de l'immigrant, del refugiat i del comerç internacional redactada fa gairebé mil anys!
* Tercer: La limitació radical de l'autoritat del monarca. Els Usatges deixen ben clar que el príncep no pot jutjar sol, sinó amb la seva cort de prohoms i jutges. El Comte de Barcelona no era un jutge absolut que decidia la vida, la presó o la mort segons el seu humor del matí. Havia de sotmetre's a la deliberació i sentència d'un tribunal. Si el monarca se saltava aquesta norma o prenia una decisió unilateral, cometia un "contraús", un acte directament il·legal que invalidava la seva resolució i el posava en evidència davant de tota la comunitat.
* Quarta lliçó: La seguretat ciutadana i la creació d'espais protegits mitjançant la Pau i Treva, plenament integrada en el cos jurídic dels Usatges. Es prohibia explícitament exercir la violència no només a les esglésies i cementiris, sinó també als camins públics i contra els pagesos que treballaven la terra o les dones. Destruir les eines de conreu o assaltar un vianant no era un crim menor; era un desafiament directe a la Pau de la Terra, castigat amb la màxima duresa de la llei.
Aquests extractes no són interpretacions romàntiques d'historiadors moderns; són lleis pragmàtiques escrites en pergamí medieval. Ens demostren que la cultura de pactar les lleis, de protegir l'individu davant de l'Estat i d'establir que la llei de la terra està per sobre de la voluntat del governant no és una concessió contemporània ni un invent importat. És l'ADN original d'una societat que va preferir el dret i el pactisme a la submissió de l'absolutisme centralista tant propi de Castella.
Conèixer els Usatges és entendre d'on venim i per què la nostra relació amb el poder ha estat, històricament, tan desconfiada i exigent.
Els Usatges compilats a les "#Constitutions de Cathalunya y altres Drets" , ens diuen que no som una Comunitat autònoma nascuda el 1978.
Catalunya és l'Estat de Dret més antic d'Europa. Que es cumpleixi la llei.
Els catalans no som conscients de:
- la inmensa acumulació de capital que es va produir a la Catalunya de 1850 a 1925
- el gran impuls que això va donar al renaixement nacional català
- la inmensa por que això va suposar per Espanya
- que Espanya va decidir contraatacar, no amb 1, sino amb 2 dictadures, i que du 100 anys intentant tornar a esclafar-nos econòmicament
Disco Corporation is a Japanese precision toolmaker with 5,491 employees. TSMC, Samsung, Intel, Nvidia, Apple, and every semiconductor company on Earth uses their machines. Every chip on the planet must be cut from its wafer and ground to final thickness before it can be packaged. Disco controls over 70% of the global market for wafer dicing saws and grinders. Their diamond blades cut silicon at 40,000 RPM with a kerf width of 20 microns. A human hair is 70. The blades are consumables. A single 300mm fab burns through thousands per year. Standard industrial cutting tools cost a few dollars each. Disco's precision dicing blades sell for hundreds of dollars apiece. At 20 microns, every fraction of a micron saved in cut width recovers sellable silicon on a $10,000 wafer. The company runs on a system called Will. There are no managers. Instead, employees bid on tasks using an internal currency. The CEO who built this system, Kazuma Sekiya, has said Disco does not chase growth for the sake of market share. The semiconductor industry comes to them.
En 2018, dos científicos de la NASA publicaron un estudio con una pregunta escalofriante: si una civilización industrial avanzada hubiera existido en la Tierra hace millones de años, ¿quedaría hoy alguna huella de ella? Esto fue lo que descubrieron. Tira del hilo 🧵👇🏽👇🏽👇🏽
La persona que aireja la casa cada matí.
La persona que fa el llit en llevar-se
La persona que no té la roba tirada per terra.
La persona que rega les plantes i treu les fulles seques.
La persona que deixa la cuina endreçada abans d’anar a dormir.
…En realitat, tot això no parla només d’ordre. Parla de cura, de respecte i de la manera com una persona es relaciona amb la vida, amb la seva vida.
Perquè, sovint, cuidar la casa i l’entorn, també és una manera de cuidar-se a un mateix.
Som-hi?
Bon diaa!!🤍😉
Cada verano reaparece el mismo bulo sobre las olas de calor y la energía nuclear, aunque se omite que su impacto real es mínimo, que tiene una solución técnica bien conocida y que las centrales españolas están mejor preparadas que las de otros países gracias a sistemas de refrigeración más robustos.
Se citan reducciones puntuales de producción en otros países como si fueran extrapolables a España, sin explicar que el diseño de la refrigeración cambia mucho de una central a otra. Ascó, Cofrentes y Trillo disponen de torres de refrigeración que enfrían el agua antes de devolverla al río. Almaraz utiliza el embalse de Arrocampo como circuito prácticamente cerrado y Vandellós II emplea agua de mar, cuya enorme capacidad térmica facilita la disipación del calor residual.
Como ocurre en cualquier central térmica, el aumento de la temperatura del agua en verano reduce ligeramente el rendimiento del ciclo termodinámico y puede traducirse en una pequeña pérdida de eficiencia. Ese efecto forma parte del funcionamiento normal de la instalación y, en España, no ha provocado paradas de reactores ni pérdidas relevantes de producción.
Las limitaciones aparecen sobre todo en centrales que captan agua directamente de un río y la devuelven sin pasar por torres de refrigeración. Cuando el caudal es bajo o la temperatura del agua aumenta demasiado, puede ser necesario reducir temporalmente la potencia para proteger el ecosistema acuático y cumplir la normativa ambiental. La seguridad del reactor nunca está en cuestión.
EDF ha reconocido que el impacto anual de estas reducciones en Francia representa menos del 0,3 % de toda su producción nuclear, una cifra prácticamente irrelevante que, sin embargo, cada verano se convierte en titulares alarmistas.
La solución técnica existe desde hace décadas y consiste esencialmente en instalar torres de refrigeración. Requieren inversión y consumen una pequeña parte de la energía generada, por lo que solo compensan cuando el coste de las pérdidas ocasionales supera el de construirlas. España ya resolvió ese problema allí donde era necesario, incorporando torres de refrigeración o sistemas equivalentes.
Quien crea que el calor extremo hace inviable la energía nuclear debería mirar a Palo Verde, en Arizona (en la imagen). Es una de las mayores centrales nucleares de Estados Unidos y opera con tres reactores en pleno desierto, lejos del mar y sin un gran río o lago para refrigerarse. Utiliza aguas residuales tratadas procedentes de ciudades cercanas y un gran sistema con nueve torres de refrigeración, demostrando que el verdadero límite no lo marca el calor, sino el diseño del sistema de refrigeración de cada central.
https://t.co/RP6L4BCj9J
Avui al @Congreso_Es, un parlamentari que s'assenyala a sí mateix com a d'extrema esquerra, encara que no català, s'ha atrevit a atacar amb l'odi habitual a algú que no hi era present per a defensar-se, "l'advocat de Waterloo" ha explicat fent-lo coincidir amb el PP. El que fa aquest miserable de @gabrielrufian és el que sempre han fet les esquerres espanyoles, anticatalanisme de la més baixa estofa per a consum dels budells dels qui han fet suport al 155.
Nosaltres, sense dubte, al costat dels nostres exiliats a Waterloo, del nostre President @KRLS i del seu advocat @boye_g.
Max Planck, the German theoretical physicist who founded quantum theory, received the Nobel Prize in Physics in 1918 for this work. He is the mastermind behind Planck's constant.
He lived a life that could probably be described as one of the most unhappy private and family lives.
"His beloved first wife died early in 1909, and the younger of his two sons was killed in the First World War. He also had twin daughters whom he loved very much. One died in childbirth. The surviving twin sister cared for her sister's baby and also married her husband.
Two years later, she died giving birth to her own child. In 1944, when Planck was eighty-five years old, an Allied bomb fell on his house and he lost everything papers, diaries, a lifelong collection. The following year, his surviving son was arrested and executed for an assassination attempt on Hitler.