d'Ñ, fa força temps, me n'he autoexiliat
ara en mou, com tants d'altres, entre la distopia i la realitat
d'una Catalunya independent
per aquests territoris d'X
*BON DIA FAMILÍA, NO OBLIDEM:
RAONS PER SER INDEPENDENTS*
Un Estat propi farà possible el desenvolupament de la llengua
catalana com a llengua d’ús en tots els àmbits, com a llengua
útil i desenvolupada com ho són les altres llengües normalitzades
socialment.
Aviat a les llibreries, aquesta delícia del rossellonès Josep Sebastià Pons. Escrit amb una llengua encisadora, va causar un gran impacte entre els lectors per la seva bellesa, i és considerat un dels monuments de la prosa catalana del segle XX. Recuperem els nostres clàssics!
LLOCS DE MEMÒRIA NACIONALS | El castell de Rià, un símbol dels orígens de Catalunya que França va voler esborrar - Roger Galceran (@rutger_von_blum)
La tradició historiogràfica el considera el bressol de Guifré el Pilós
https://t.co/eKutStMUOt
Esteu fins el cap damunt de la vinguda massiva d'estrangers al nostre país?? Hi ha una cosa que podem fer des de ja i és mantenir sempre la nostra llengua arreu, sempre i amb tothom. Només fent això hi haurà una part d'estrangersd que acabaran marxant.
Ja podeu consultar el programa sencer del 25è Simposi sobre la Història Censurada de Catalunya que es celebrarà a Arenys de Munt els dies 20 i 21 de novembre, aquest cop al Centre Cívic Can Mallol de la Torre:
https://t.co/WzmK8YP9fV
Subvencions del règim a les universitats els darrers 10 anys
Universitat Oberta de Catalunya: 233 M €
Universitat de Barcelona: 155 M €
Universitat Autònoma de Barcelona: 111 M €
Universitat Politècnica de Catalunya: 99 M €
Universitat Nova Història @inhcat: 0 €
S'entén?
Nova Orleans, 20 anys catalana i només 3 francesa. Però de qui és la petjada que ha quedat per la història?
Castellans i francesos, vencedors el 1714, han amagant bé Catalunya al món.
Cal redescobrir la nostra història.
Gràcies @marcpons1966 i @inhcat
https://t.co/Od8Bxn2Mpg
“El sondeig posa de manifest un consens social molt ampli entorn d’aquesta estratègia lingüística (mantenir el català).”
Gràcies a tantíssims que heu fet vostra l’estratègia mantinc, una actitud col•lectiva possible i positiva! #HistòriesMantinc
https://t.co/vYnHEDBclW
El 16 de novembre de 2010 la Unesco va declarar el Cant de la Sibil·la de Mallorca, Patrimoni Cultural i Immaterial de la Humanitat.
El Cant s'ha celebrat ininterrompudament a Mallorca i a l'Alguer. Durant el segle passat el recuperà Maó i viles del Principat i del País Valencià.
Vols entendre d'on surt l'abisme polític i jurídic entre Espanya i Catalunya? Compara els seus dos fundadors històrics: Pelai d'Astúries (s. VIII) i Guifré el Pilós (s. IX).
L'un és un mite reconstruït 150 anys més tard per ressuscitar l'absolutisme visigot de Toledo; l'altre és un estadista documentat en centenars de pergamins originals que posa les bases de la Catalunya europea i pactista. Trencant mites i llegendes, aquí tens la veritat documental:
* Pelai (718-737): El mite sense documents i l'obsessió per Toledo
De Pelai no es conserva ni un sol document contemporani signat per ell. Ni tan sols a la làpida del seu fill Fàvila a Cangues d'Onís (737) cap d'ells s'anomena rei ("Rex"), sinó simple "famulus Christi". El relat de Covadonga i de Pelai com a hereu dels reis gots de Toledo no es va escriure fins al 881-883, a les Cròniques d'Alfons III, amb un objectiu ideològic: justificar l'expansió militar ressuscitant el vell regne visigot.
* Guifré el Pilós (870-897): Actes notarials, pagesos lliures i Europa
De Guifré el Pilós no ens calen llegendes (la de les quatre barres de sang és un relat heràldic segles posterior que no amaga l'estadista real): tenim les actes de consagració i els pergamins originals de Ripoll i Sant Joan de les Abadesses. Entre el 878 i el 897, mentre l'Imperi Carolingi cau, Guifré unifica els comtats de Barcelona, Girona-Osona, Urgell, Cerdanya i Conflent, i inicia la transmissió hereditària sobirana del Casal de Barcelona sense demanar permís als reis francs. Repobla la Catalunya central mitjançant l'aprisió (atorgant terres en lliure alou a pagesos lliures) i funda els monestirs de Sant Joan (887) i Ripoll (888) connectant el país amb la cultura carolíngia europea.
* El xoc de dos models: Liber Iudiciorum vs. Usatges de Barcelona
* El llegat dels reis asturlleonesos va ser restaurar el Liber Iudiciorum visigot (traduït com a Fuero Juzgo i culminat a les Partidas i l'Ordenamiento de Alcalá de 1348), basat en la sobirania vertical on el Rei fa la llei tot sol i cap institució pot anul·lar la seva voluntat.
* A Catalunya, tot i usar inicialment el Liber Iudiciorum per inèrcia en plets locals, la societat articulada per la dinastia de Guifré aviat el va superar. Als segles XI i XII, els seus descendents promulguen els Usatges de Barcelona (Usatges 3 i 64): el dret ja no emana del caprici diví d'un monarca absolut, sinó del pacte amb la terra.
* El divorci definitiu de 1251 i les Constitucions de Catalunya
Mentre Castella convertia el codi visigot de Toledo en la seva bíblia política, Catalunya va fer el contrari: a les Corts de Barcelona de 1251 (Volum III de la Compilació de 1704, Llibre I, Títol VIII, Const. I), Jaume I i els Braços van prohibir explícitament i per sempre les lleis gòtiques a tot el territori català! Sobre aquella llavor de Guifré i dels Usatges es va aixecar l'arquitectura de les Constitucions de Catalunya: les Corts de 1283 (on el Rei no pot legislar sol), la llibertat pagesa de Guadalupe (1486), el "Poc Valria" (1481) i el Tribunal de Contrafaccions (1702-1706).
Ells reivindiquen Pelai perquè el seu model d'Estat continua sent el de Toledo i el decret militar de 1714: poder vertical imposat per sobre dels ciutadans (serfs).
Nosaltres som fills del llinatge institucional de Guifré el Pilós, dels Usatges i de les Corts Catalanes: una nació europea on el poder només és legítim si neix del pacte i respecta la llei.
De la Llei milenària Catalana de 1706 a la Quarta Compilació!
Visca les Constitucions de Catalunya!
A cada legislatura, l'ús del català recula, l'espoli fiscal augmenta i en general els catalans som més pobres. Però els polítics traïdors i els seus llepaculs com aquest fill de puta et diran que l'abstenció massiva beneficiaria Espanya. A la democràcia espanyola el vot constitueix un acte de cessió de la sobirania individual i col·lectiva. Cada vegada que votes a les eleccions generals acceptes les seves regles colonials i dónes legitimitat al poder legislatiu espanyol. No votar deslegitima Espanya.
La gran, rica i històrica nació occitano-catalana, amb més de 40 milions de ciutadans europeus, està tornant per liderar la nova Europa de les Nacions, la veritable Europa fundacional i lliure.
Penso, com a soci de fa vint anys de l’@EscriptorsAELC Associació d’Escriptors en Llengua Catalana, que convindria fer un manifest de suport al nostre col·lega Michel Houellebecq, assetjat per les opinions expessades als seus llibres. La llibertat d’expressió és en joc!
Ahir vaig tenir el goig i l'honor de rebre un Premi Nacional Joan Coromines en la XXIV edició dels guardons que atorga la Coordinadora d'Associacions per la Llengua.
L'entitat va destacar la meva contribució a la normalització, el prestigi i la projecció de la llengua catalana en el món de la música. Els estic profundament agraït per aquesta consideració.
Va ser francament emocionant compartir la vetllada amb altres figures que, des d'àmbits ben diversos (geogràfics i professionals), vetllen dia rere dia per enfortir, dignificar i preservar el patrimoni més gran que tenim aquells qui conformem els Països Catalans: la nostra llengua.
La casualitat va voler que el lliurament dels premis se celebrés a Sant Esteve Sesrovires, el meu poble d'acollida, i que els amics de CAL SES organitzessin l'acte, que va resultar ben reeixit. Gràcies a tothom!
Avui publiquem la ressenya que Na Montse Lafuente ha escrit sobre el llibre d'En Jordi Bilbeny, «Gran Manual de la Descoberta i Conquesta Catalanes d'Amèrica»:
https://t.co/cwI68j0aRJ